Excursions del Joan Ramon

He de reconèixer que darrerament estic mirant força la llista dels 100 cims de la FEEC . L'atzar em duu a trobar un cim que desconec totalment i està dins dels meus dominis: El tuc de Comamarja  que té fins i tot una entrada a Viquipèdia. El miro i el remiro. Miro i no trobo cap track a Wikiloc (de fet, devia ser un error doncs avui n'he trobat algunes entrades); igual ho vaig escriure malament doncs és un nom ben estrany. Intentaré pujar directe i després baixaré per la carena. En algun mapa posa que hi ha camí de pujada. No us ho cregueu-ho pas. És un tira amunt i prou. No es puja malament però és força dret. La baixada és més còmoda. He trobat un grup que ho feia a la inversa. No sé com els hi anirà el descens. Característiques tècniques : Valoració : No és una gran travessa però té l'encant que té una panoràmica excepcional. Dificultat : Moderada. La principal dificultat és el desnivell i anar molta estona sense sender definit. Distància : 10,4  km. Desnivel l: 10

L'atzar em va permetre tenir un dia lliure a la meva estada al refugi Mallafré. Vaig haver de cercar un pla per rentabilitzar el dia. Vaig creure que pujar al Portarró pel vessant del Pallars era una bona proposta que a més podria complementar amb l'ascensió al pic del Portarró. Un encert doncs els camins per on passa la Carros de foc estan farcits d'excursionistes així que per cercar la tranquil·litat es millor aquest itinerari, encara que també trobareu gent però en la justa mesura. A més a més, aquest recorregut ens permet fruir d'una de les millors panoràmiques de les muntanyes que formes el Parc doncs està situat en el centre i té prou alçària per gaudir d'una destacada visió. Característiques : Valoració: Excursió molt interessant que amb poc esforç podem fruir de valent del plaer de l'alta muntanya. Dificultat : Baixa. Orientació molt evident doncs anem sempre per sender ben fressat. Desnivell:  800 metres Distància : 10 km. Temps t

Sempre que fas una guia, sempre, et deixes material interessant. Perdó. Fa dos anys vaig traure la guia de la Serra de Sant Gervàs. La millor perquè no n'hi d'altra però em vaig deixar un itinerari molt interessant que aquí miraré de descriure. Sortim de Sopeira i travessem el riu pel Pont dels Tolls i ens enfilem muntanya amunt pel camí que no fan gaire van habilitar la gent de la Terreta que puja fins el poble abandonat de Llastarri. D'aquí ens enfilem muntanya amunt fins els prats del Comú i anem al coll de Llastarri on remunto fins al Tossal Major. Reculo fins als plans de Comú i busco el camí que baixar a Casterner de les Olles, un altre poble abandonat. Agafo el camí que va a la presa d'Escales on baixo pel camí de les Escales que ve a ser una mena de via ferrata exposada i torno a Sopeira fent un itinerari circular molt interessant. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant per un dels racons més amagats i desconeguts de la serra de Sant Ger

He pujat de nou a l'Arargüells per celebrar que l'Aleix Barbera ha acabat la llista dels tres mils de l'Aleix Barbera. De fet els va acabar l'any passat però ha volgut fer la festa a l'Aragüells que va ser el seu primer tres mil. L'Aragüells és un dels tres mils que està considerat com a fàcils però no hi ha tres mils fàcils sinó que n'hi ha de menys difícils doncs només tenen l'afegit del desnivell però l'alta muntanya no és mai fàcil. Vam tenir molta sort perquè la previsió del temps era molt dolenta però la sort ens va acompanyar. Característiques : Valoració: Interessant excursió per fer el bateig excursionista al món dels tres mils. A destacar la visió sobre el pic Maldito, les Maladetes i l'Aneto. Dificultat : Moderada.Encara que no hi ha tres mils fàcils. Desnivel l: 1100 m. Distància : 9,4 km.  Temps :  4 hores 48 minuts. Descripció de l'itinerari : Dissabte vam pujar al refugi dels Pescadors (1965 m.)

Fa temps en un article de la revista Vèrtex vaig veure una ressenya per pujar al pic Aut. On estava aquest pic? Doncs resulta que estava situat en la vall de Boi. Amb un nom tan fàcil de memoritzar el vaig guardar en l'inventari de cims per fer. Avui he tingut temps i he volgut anar a veure'l. No m'ha pas decebut. Té la panoràmica excepcional dels pics que estan fora del "cotarro" que sol ser millor dels que estan dins. Pujada ferma però amb molts trams de senders. Ideal per començar la temporada de Pirineu quan encara no saps gaire bé on arriba la neu. Característiques : Valoració: Ascensió a un cim secundari.  Garantida  la solitud. Visió panoràmica molt interessant. Dificultat : Moderada. Cal tenir present el desnivell. Bona part del recorregut es fa per un carrerany però no sempre el trobem a la pujada. Desnivel l: 1130 m. Distància : 11,6 km.  Temps :  4 hores 58 minuts. Descripció de l'itinerari : De l'aparcament de la planta embotellad

Diumenge celebràvem el darrer tres mil del Xavi Palau d'Aitona i ho feiem al cim del Vallhibierna. Ja l'havia fet dos cops per diferents carenes. La setmana anterior rebo un track d'uns que pugen per la cresta de l'est. M'ho miro i sembla interessant. Recordo que està al llibre del Pako Crestas Crestas pirinaicas Pirineo Central Vol. II. Por ser una bona alternativa i l'hauré pujat per tres indrets diferents. Enganyo carinyosament al Pere i la Marta però després s'aniran endarrere i em tocarà fer-la en solitari. Val a dir que és una cresta que si s'eviten les dificultats com vaig fer no crec que arribi a II. Crec que és una proposta diferent i no gaire més exigent que les dues normals amb més ambient salvatge. Característiques : Valoració: Interessant com alternatives a rutes normals, aquesta és més salvatge. Dificultat : MITJA.Els trams més exposats de la carena es poden obviar sense problema. Atenció al primer tram que vaig evitar per la dreta,

Pujant als estanys Gemenes per anar als Bessiberris m'havia adonat que havia un pic rogenc que cridava amb força la meva atenció. Finalment he enganyat al Sergi Miranda i hem anat a posar-hi el nas. És el pic de Ferro i el pic de l'Estany Roi (ben evident el nom). Una excursió ben recomanable i no gaire exigent per una contrada solitària del nostre estimat Pirineu. Característiques : Dificultat: Mitja, donada pel desnivell, anar sense sender evident i l'aresta d'unió dels dos cims. Travessa de muntanya. Desnivell:  1100 metres. Distància:  11,6 km. Inici i a cabament: aparcament. Temps total:  5 hores 55 minuts. Descripció de l'itinerar i : De l'aparcament (1498 m.) prenem un corriol un xic esborrat inicialment. 5 min. Enllacem amb el camí que puja de Caldes de Boi. Actualment més fressat - quan fa uns anys no era pas així - Començar a Caldes suposa fer més desnivell. A la tornada cal tenir present aquesta cruïlla. Anem pujant per un sender