VALLHIVIERNA PER LA CRESTA DE ROQUES BLANQUES

Diumenge celebràvem el darrer tres mil del Xavi Palau d'Aitona i ho feiem al cim del Vallhibierna. Ja l'havia fet dos cops per diferents carenes. La setmana anterior rebo un track d'uns que pugen per la cresta de l'est. M'ho miro i sembla interessant. Recordo que està al llibre del Pako Crestas Crestas pirinaicas Pirineo Central Vol. II. Por ser una bona alternativa i l'hauré pujat per tres indrets diferents. Enganyo carinyosament al Pere i la Marta però després s'aniran endarrere i em tocarà fer-la en solitari. Val a dir que és una cresta que si s'eviten les dificultats com vaig fer no crec que arribi a II. Crec que és una proposta diferent i no gaire més exigent que les dues normals amb més ambient salvatge.


Característiques:
Valoració: Interessant com alternatives a rutes normals, aquesta és més salvatge.
Dificultat: MITJA.Els trams més exposats de la carena es poden obviar sense problema. Atenció al primer tram que vaig evitar per la dreta, els que si han posat han trobat un tram molt descompost.
Desnivell: 1000 m
Distància: 11,3 km.

Temps: 4 hora 54 minuts.

Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:
Surto de l'embassament de Llauset (2185 m.). Penseu que jo encara recordo l'indret sense formigó quan acampàvem al prat de sota de la presa!!!
30 min. Bifurcació de camins. Per l'esquerra baixa la vall de Llauset per on descendirem. Anem a la dreta seguint el GR-11.
45 min. Arribem al collet de l'estany de Botornàs (2336 m.) on abandonem el sender i ens enfilem per un coster herbós i fatigós. Cal observar que l'estany de Botornàs no té sortida "natural" doncs es a la sortida és filtra per complet.
Aviat apareix unes roques blanques a l'esquerra. Personalment prefereixo anar per sota vorejant-les.

El Pere i la Marta no senten els meus crits on els hi dic que vagin per sota i fan la cresta. És una cresta trencada i aèria.
1 h 20 min. Arribo a un collet que hi ha a 2588 m. Espero als companys i quan veig que tarden comprenc que ells han anat per la cresta. Vaig a cim que tinc proper i justament en aquell moment arribem a un cim que hi ha davant. Entre cim i cim hi ha una cresta aèria i estreta. Pels blogs que he llegit sembla ser que també la roca, blanca, està podrida i no es veuen amb ànims.

Volto el cim per anar-los a buscar, quan arribo a la cresta em diuen que no volen continuar i se'n van. Jo em quedo "descompuesto i sin novia". Crec que tothom es lliure de fer el que cregui a la muntanya i respecto moltíssim la decisió dels amics. Com estic a la cresta m'enfilo per una canal que crec que és el pas més dur de la cresta de III-. Torno al collet 2588 i m'enfilo per un llom ampli. Pots anar una mica per on vulguis. Vaig una mica per l'esquerra que és més herbós.
1 h 53 min. Arribo al cim est de Roques Blanques (2811 m.). És un cim amorfo i poc destacat. Davant tenim el pic principal que és més imponent. Entre un i l'altre hi ha una bretxa. La veritat és que tota l'estona vas caminant, quan veus que la cosa es complica vas una mica més per l'esquerra i ja està.
2 h 43 min. Arribo al cim Oest de les Roques Blanques (2946 m.). Davant apareix el Vallhibierna i veig la rua de companys/es que pugen per la vall de la drta. Hi ha un tram que la cresta, plana, es torna d'un intens color blanc amarmolat, és frapant.
Sembla que la cresta hagi de ser díficil. Error. Hi fins i tot trams amb senderó.
3 h 10 min. Arribo a l'abans cim del Vallhibierna (3041 m.) on enllaço amb el camí principal. Hi ha una munió de gent a més dels companys d'entitat.
3 h 17 min. Assoleixo el cim del Vallhibierna (3062 m.). Es fa tot el ritual de la recepció del Xavi Palua al que fem passant per un passadís fet amb els pals. Al final hi ha el piolet de Juli Solé i Santaló que se li fa dipositari fins que un altre membre entre al selecte club dels que han enllestit la llista dels tres mils del Pirineu. Després els parlaments, en Feliu ens fa riure amb els seus crits i ens fa avergonyir amb els seus cants i en Xavier en el seu parlament toca fibra sobre la importància de l'amistat a la muntanya i que la muntanya ens ajuda a fer-nos més durs. Després anem desfilant cap avall que ens espera el dinar al Montsant de Vilaller (començaré a sopar a les 7 h de la tarda).
Travesso el pas de Cavall que està saturat d'excursionistes. Quants records???
3 h 30 min. Arribo al cim del Culebras i agafo el sender que baixa cap al coll de Llauset que primer va per la carena però després es veu obligat a girar molt a la dreta, per superar un cingle, i finalment quan ja sembla que ens anem cap a Llosas gira a l'esquerra.
3 h 54 min. Coll de Llauset (2874 m.) on trobo una amable tartera que em permet descendir còmodament fins la base de la vall on enllaço amb el camí d'anada. La travessa de la presa de Llauset es fa prou llarga i pesada.
4 h 54 min. Arribo a l'aparcament.








El track de la sortida: