Excursions del Joan Ramon

L'Oriol Grau va popularitzar fa uns anys aquella vella cançó de Murallas de Tarragona però per a muralles, muralles les que tenim envoltant Lo Castell de Lleida. Van ser construïdes per les forces borbones que van ocupar la nostra bella Seu Vella. Van tirar les cases nobles de la nostra ciutat i van bastir una complicada trama de baluards. De petit, vivia prop del turó de la Seu Vella i em feia un fart de jugar per aquest immens Port Aventura. Qualsevol dia a terra!!! Avui, diada de la Verge de Montserrat, la Montse ha decidit convidar-nos a dinar a Lleida. Com la benzina està molt cara he decidit agafar el camí vell d'Albatàrrec a Lleida i anar-hi, tot aprofitant una estona que no plovia. Com passa quan anem caminant, m'ha sobrat temps. Així que he decidit pujar a veure les muralles de la meva infantesa. Entrada a la zona restringida M'he quedat impressionat. Les muralles del vessant de Camp de Mart s'estan caient, esllavissant poc a poc pel pas dels a...

Avui he anat a veure la passarel·la de Mont-rebei, el pas encara està tancat però potser hi havia una cinquantena de persones a la passarel·la. La veritat és que el pont sobre el riu està molt bé i és molt interessant. Com explicaré al final vaig estar un dels responsables d'aturar el pont que volien enllaçar l'ermita de la Pertusa i Sant Quitèria i vam permetre aquest passarel·la menor. El problema és que els aragonesos han resolt molt malament el pas cap a Montfalcó. Han fet uns baixadors extremadament complexos. No pot passar tothom ja que estan 80 metres per damunt d'un cingle vertical. Jo que no tinc vertigen em feia cosa. El pas és estret. Si feu 60 centímetres de cadera segurament no passareu. Les rampes han estat fetes de fusta i ja està una mica resseca que passarà d'aquí 30 anys?. No m'estranya que no s'inauguri. No compleix els requisits bàsics de seguretat. I això ho hem pagat entre tots a traves d'una subvenció de la Unió Europea que  va recol...

El Montsec encara té, per sort, molts racons amagats i pocs valents decidits a perdre's. L'altre dia vaig anar a fer un tomb pels Cingles de Roca Blanca. En acabar el recorregut vaig pensar que era un itinerari ideal per dedicar als enemics que tots anem sembrant i recollint al llarg de la vida. És que no passareu pas per un jardí sinó per la selva salvatge. Ideal per entrenar-vos si voleu anar a l'Amazònia. Però perquè penjo aquest itinerari si és tan brut?. Doncs senzillament perquè és espectacular i bell. Tot va començar amb l'intrèpid Ramon Pach que va fer un parell de tombs per la zona que em va comentar però no em va voler portar mai. Ara entenc perquè, si m'hagués portat segurament l'hagués odiat i entraria a la llista dels pocs enemics que tinc. Per continuar essent amics no em va portar mai. Gràcies Ramon. Si sou ardits i no aneu amb pantalons curts aquesta és la vostra excursió. Senzillament sorprenent per fruir de la bellesa de...

La proposta d'avui torna a fer un tomb per la muntanya màgica de Montserrat que reconec que em té el cor robat. Sortirem de la vila de Collbató pel camí de la Drecera que surt al camí de les Bateries. Fins a la Font Seca on agafarem el camí directe a Sant Joan. Ara bé la part més interessant... pujarem a la Miranda de Santa Magadalena. En baixar anem a revoltar per abaix la Magdalena Superior - ara sense camí - fins sortir a la balma de la Gorra Frigi. Baixarem avall fins trobar un senderó que ens durà fins a la base de la Miranda de Sant Joan i agafarem el sender al Clot de la Mònica on sortirem a la pista de la Vinya Nova i retornarem a Collbató. Descripció de l'itinerari: Prenem el camí dels Graus (405 m.) a la part alta de les cases cap a la muntanya.Cartell informatiu. Anem seguint marques blanques i grogues i blanques i vermelles però sense cap denominació oficial de GR ni PR. 5 min. Per la dreta s'incorpora un camí senyalitzat. Anem recte. 7 min. Per la dreta s...

Montserrat és un gran paradís que tenim prop de casa i no en sabem treure tot el profit. Avui he anat a fer la travessa de les Agulles i Frares. He caminat per la zona més laberíntica de la muntanya. Tot es pujada i baixada. Agulles i colls dels que desconec el nom. Ahir vaig veure el recull de fotografies del blog el mon d'Inuk  i avui diumenge he decidit anar a fer un tomb (he posat aquí alguna de les seves fotos). No és una excursió fàcil ja que hi ha passos exigents (cordes, cadenes, ferralla) i és perdedor encara que cal seguir a les Agulles les marques vermelles i als Frares les blaves però en aquest gran caos de pedra i vegetació és fàcil que la gent de fora ens perdem. Un dels inconvenients que té Montserra -algun havia de tenir - és la munió de gent que hi va que comporta camins trillats, cartells per tot arreu i marques de pintura de tots els colors però fent la travessa no trobareu gaire personal i sols les marques vermelles i blaves que agraireu. Accés : Deixem e...

Molts posen els ulls a la cinquena avinguda de New York o al Museu Britànic de Londres però hi ha companys com en Ramon Pach que sap posar-los a casa nostra. Sap buscar racons meravellosos i desconeguts. És una feina lenta, pesada i constant. En el faldar septentrional del Montsec d'Aragó, d'Estall o de Montgai va tenir algunes de les seves millors realitzacions que va tenir el gust d'ensenyar-me-les l'altre dia. Quedeu-vos amb Walt Street mentre el Ramon i jo ens perdem pel Montsec. La proposta que us penjo avui té un caire d'aventura, de descoberta però també envoltada d'història, d'endinsar-nos en un temps llunyà - o no tant llunyà - i mirar de comprendre com vivien els nostres avantpassats. Caminant amb el Ramon ens van quedar molts dubtes, molts interrogants oberts i això vol dir que vam cavil·lar, vam pensar i en fi vam ser feliços.. Aproximació : En el km. 86,2 de la carretera N-230 a Viella prenem una carretera asfaltada a la dreta. Un modest ca...