NORMANDIA (8): PELS VOLTANTS DE PARIS

Aquest dia el vam dedicar a voltar per París sempre amb el live motiv de la Nueve. Primer vam anar al Museu Leclerc. Vam entrar de franc - no sé pas el motiu  - però els vigilants van al·lucinar amb l'estona que vam estar visitant i comentant els espais especialment els que feien referència al desembarcament i l'arribada a París.
Al costat hi ha el museu Jean Moulin que va ser un membre destacat de la resistència francesa que va morir en mans de la Gestapo. Aquí vam tornar a passar una altra bona estona. Crec que és un tema que m'agradaria saber més doncs els republicans espanyols van ajudar molt a l'organització dels maquisards i en l'exposició no havia cap referència al seu esforç i a les vides que van deixar per ajudar al poble francès.
Però aquest chauvinisme tampoc m'hauria de sorprendre tant, en el museu Leclerc només hi ha "una frase que fa referència a la Nueve" com espanyols. Una mica discriminatori saben que la dreta rància francesa - representada per la figura de Gaulle - va voler silenciar l'acció republicana espanyola.
El tema dels maquis francesos és interessant pel que us he comentat abans però també pel fet que en l'alliberament de París van tenir una activitat molt destacada aixecant barricades i ocupant els principals emplaçaments  de la ciutat. Van morir prop de 1500 maquis. La majoria tenen la seva placa recordant la seva mort en combat - igual com a casa nostra!!! - i per això els carrers centrals de París estan plens d'aquestes plaques.
Quan es va alliberar París De Gaule tenia por que els FFI (comunistes) intervinguessin en la rendició de Dietrich von Choltitz i prenguessis protagonisme en la confecció de la cinquena república. Finalment els maquis no van intervenir en tot el promès malgrat el seu bany de sang. 
En la desfilada triomfal en la plaça de la Concorde va haver un atemptat contra el general De Gaulle diuen que si eren soldats de Vichy, si eren alemanys resistents  però també hi ha qui creu que eren comunistes defraudats pel tracte rebut pel militar.
En el Museu ens vam assabentar que el general Leclerc estava enterrat en els Invalides en el mausoleu de les personatges més il·lustres de França. Vam anar-hi però vam veure que ens cobraven 10 euros. Nosaltres no volíem veure la tomba de Napoleó que incloïa l'entrada així que ho vam deixar per un altre dia. Com a curiositat us comentaré que sempre que contemples la tomba de Napoleó has d'acotar el cap davant de l'emperador doncs la seva tomba està construïda en un nivell inferior.
Després vam anar a veure la torre Effiel perquè sinó no semblava que havíem estat a París i van anar a cercar el Sena i vam anar passant pels ponts tot resseguint les plaques dels maquis morts.
En un paratges trobem un monument commemoratiu de la campanya d'Àfrica del General Leclerc.
A la plaça de la Concordia va haver forts combats per l'alliberament de París. Vam trobar 8 plaques, una de l'espanyol - comunista López - Ros.
Més enllà havia l'hotel Meurice on estava instal·lat el comandament dels alemanys. Aquí van detenir, els de la Nueve, al general von Choltitz que suposa la fi de la batalla de París. Li vam posar una mica de cara i vam entrar al restaurant. La veritat és que la decoració no era gaire diferent a la que havia en el temps que per aquí voltaven els nazis per allí. Ara volten burgesos enriquits. 
Vam continuar el passeig per Louvre fent turisme guiri.
La ruta turística va continuar l'endemà visitant l'Hotel de Ville on vam trobar el jardí dels combatents de la Nueve que havia inaugurant al juny el rei espanyol Felip VI. A Espanya no ha estat capaç de renegar de la dictadura franquista quan a França aixeca plaques pels republicans espanyols que van lluitar contra el feixisme. Una vida farcida de contraccions que em costa de comprendre.
Al matí també vam visitar Notre-dame (París bien vale una misa), l'edifici de l'antiga telefònia i els jardins de Luxemburg on havia hagut combats en la batalla per l'alliberament de París.