L'EXCURSIÓ CURTA A LA SERRA LLARGA

Amb aquest joc de paraules vull expressar que en aquesta proposta vaig recórrer la Serra Llarga però ho vaig fer realitzant tres excursions curtes: Una a l'extrem ponentí de la serra, l'altra al centre i una tercera al que vaig considerar l'extrem llevantí de la serra Llarga.
Crec que trescar per les seves puntes longitudinalment no presentava cap interès especial. A més el dia era curt, era una sortida de tarda, i vaig fer aquesta trilogia.
On està la serra Llarga? És una serra que s'estén del pont d'Alfarràs fins a Algerri. Està formada per una munió d'elevacions per això dic que la travessa longitudinal no crec que presenti gaire interès.
Descripció de la trilogia:
1r  objectiu: La punta situada més a ponent, sobre el pont d'Alfarràs. Aparco en una instal·lació que bombeja l'aigua del canal Segarra - Garrigues.
A l'inici veig amb sorpresa un cartell que posa Cabanera reial Andorra. Renoi ...  Quan hi vaig passar fa uns mesos no havia cap indicació.
Primer pujo a l'ermita de Sant Sebàstia. És una edificació moderna i sense gaire interès. La vella fou malmesa durant la Guerra Civil. Un rètol ens informa que havia hagut trinxeres que protegien l'important pont d'Alfarràs. No vaig trobar cap indici. La vista vers la vall de la Noguera Ribagorça justifica la pujada.
Baixò cap al barranc del Solà i agafo un sender que va pel fons del barranc. Els primers metres el sender no es gens evident. Poc després el corriol esdevé un camí carreter.

17 min. Bifurcació. Vaig per la dreta. Per l'esquerra anava al cabanera. Retornaré per allí.
19 min. Mirador de la serra Llarga (341 m.) amb un parell de bancs i un cartell informatiu amb una fotografia de localització dels voltants. De fet es tracta d'una antiga pedrera. De l'extrem surt un corriol però a partir d'aquí ja no està senyalitzat.
El senderó puja fent ziga-zagues a la carena (24 min.) La segueixo cap a la dreta.
29 min. Assoleixo el punt més alt del monticle (406 m.). Davallo uns metres vers un dipòsit.
32 min. De l'esplanada del dipòsit surt un corriol cap a l'esquerra que davalla a un coll.
34 min. Coll (381 m.). Enllaço amb l'antic camí de la cabanera. Ara retorno cap al cotxe, vaig per un corriol que hi ha a tocar d'un camp. Hi ha trams bruts de vegetació però es va passant.
43 min. Faig cap a la cruïlla esmentada (punt 17 min.). Vaig per la dreta, avall.
52 min. Torno a ser al cotxe. De fet de tornada he passat per un tub que recull l'aigua de la barrancada. Surt un xic tallat però només cal aixecar una mica la cama a la dreta per sortir. Més emocionant.
2na objectiu: Tossal Gravat:
En el Km 5,5 de la carretara C-26 entre Alfarràs i Algerri surt una pista a mà dreta (nord) on aparco el cotxe. Davant ja veig el Tossal amb el seu vèrtex. Aviat agafo una pista a mà esquerra.

3 min Abandono la pista i m'enfilo vers el monticle. Veig des de sota el cilindre del vèrtex. Travesso un camp pel punt més estret i pujo per un llom que poc a poc es va adreçant.
15 min. Assoleixo el cim del tossal Gravat (441 m.). El paisatge de la pujada és per un secarral, poc agraït, però és una vegetació amb tons semiàrids i tenen el seu encant en quan a paisatge diferent. A nivell medioambiental es valora més aquesta singularitat que no pas l'entorn de l'alta muntanya. Baixo per darrera a cercar un coll i després per una canal. És una opció menys pendent. Surto a uns camps erms on han volgut plantar algun arbre. Més avall hi ha oliveres (o ametllers, que no em vaig fixar gaire). Finalment vaig per la vora d'un camp de terra campa que vorejo.

25 min. Surto a una pista i vaig a buscar el cotxe.
29 min. Arribo a l'aparcament, a tocar de la carretera. Segurament és preferible pujar per on he baixat ...
3r objectiu: El castell d'Algerri:
Encara em queda una mica de llum i decideixo aprofitar l'estona per pujar al castell d'Algerri. A l'entrada del poble agafo un carrer que va a l'esquerra. Surto a una barrancada i tiro amunt (esquerra). Contornejo la muntanya pel peu. Arribo al darrera i veig el cementiri, del darrer surt un camí carreter que tira amunt. Els darrers metres són ben drets i entro a les antigues dependències de la

fortificació, només en queden unes escadusseres parets miraculosament en peu. Hi ha un cartell que em parla de la nissaga dels castelans però no m'interessa m'agradaria més saber la distribució de la fortalesa però sospito que ni els mateixos arqueòlegs no es deuen posar gaire d'acord. La vista sobre el poble i el pla de Lleida justifica la modesta pujada.