Passa al contingut principal

DE SORT AL PORT DEL CANTÓ PELS LLOGARRETS DE SORIGUERA I LLAGUNES

L'altre dia pensant, pensant - un mal costum que tenim els humanoides - vaig pensar que podíem fer un cicle de sortides en autocar que anés de la capital del Pallars Sobirà, Sort, a la capital de l'Alt Urgell, enllaçant la Noguera Pallaresa amb el Segre.
Serien 4 etapes:
1ra: Sort - Rubió
2na: Del Port del Cantó - Sant Joan de l'Erm.
3ra: De Sant Joan de l'Erm a Castellbó
4rta: De Castellbó a la Seu d'Urgell.
Així que aquest diumenge m'he posat a la feina. Havia previst per Barcelona una onada de calor que els metereòlegs de TV3 van estendre que faria a tota Catalunya. I com d'altres vegades l'han cagat de ple doncs en algun moment he tingut fins i tot fred.. que farem és un problema que arrosseguem la gent de les Terres de Ponent.
És una excursió pel fons de la vall del riu Cantó. Molts cops anem embolcallats pels arbres per la qual cosa no és una excursió de grans vistes sinó de plantes.
Es pot veure perfectament els estatges de vegetació: primer arbres de ribera (xops, herbes enfiladisses, esbarces, ...) més amunt arbres de fulla caduca com la freixa, el roure i els prats de dall. Ja en l'estatge superior els boscos de coniferes i els prats alpins.
També passarem pels llogarrets de Soriguera i Llagunes. Em pensava que seria una excursió nyonya però he quedat molt content del recorregut. Tot és verdor. El vaig tenir que fer de pujada i baixada però amb l'autocar només caldrà fer-lo un cop.

Característiques:
Valoració: Itinerari molt interessant entre la verdor i la boscúria. Diferent però molt millor del que m'havia plantejat.
Dificultat: Alta. Principalment pel desnivell. Els camins estan marcats amb pintura groga però sempre hi ha algun punt que costa de trobar, com en la palanca de Llagunes que vaig pujar per un costat i vaig baixar per un altre fent un bell circuit. Si et venen a recollir al Port del Cantó la dificultat tècnica canvia totalment.
Desnivell: 1370 m.
Distància: 30,6 km. - 15,9 (si només es fa de pujada)
Temps: 8 hores 37minuts - 4 h 40 min. (si només es fa de pujada)
Descripció de l'itinerari:
De fet no vaig sortir de Sort si no que ho vaig fer del pont de l'Hostal Nou (km 282,6 de la carretera N-260) abans d'arribar a Sort. Seguixo la carretera LV- 5131 fins prop de la casa de Savarneda (una gran granja) on aparco a la vora del camí.
Segueixo un camí que va per la vora d'un camp.
6 min. Trobo un cartell que m'indica el sender que puja al poble de Tornafort que va a la dreta. Nosaltres hem d'anar a l'esquerra. No gaire evident però aviat localitzem una palanca que creuem. En l'altre costat del riu trobem un cartell que ens indica el camí cap a Sort (30 min.) i la direcció cap a Soriguera i Llagunes que agafem riu amunt.
Aquest primer tram és molt agradable, és pla i entre vegetació de ribera. No tenim visió de conjunt però és un indret prou amable.
Hi ha algun tram que el camí passa arran del riu que baixa amb força. Sense palanques no es podria fer aquesta travessa.
34 min. Travessem el riu per la palanca de Llavaneres.
40 min. Deixem un camí carreter que s'enfila amunt i que puja a Llavaneres. Nosaltres continuem per la riba.
46 min. Nova palanca. Aquesta bastida sobre una roca ubicada al mig del riu. Atenció a la sortida del pont cal girar a l'esquerra. Doncs jo vaig continuar recte, entrant en un prat fins que em vaig adonar que no anava per bon camí.
Ara comença la pujada per un camí ben agradable.
1 h 05 min. Surto a una pista que segueixo a l'esquerra, tot guanyant alçada. En algun moment puc veure el llogarret de Tornafort, bastit dalt d'un altiu turó, i Pratforniu, més abocat cap al barranc del riu del Cantó.
1 h 13 min. Un cartell m'indica una variant que puja al poble de Vilamur. Continuem per la pista.
1 h 20 min. Bifurcació. La pista principal puja al poble de Vilamur. Nosaltres anem a la dreta i avall.
1 h 22 min. Trencall a l'esquerra que agafem, ara amunt.
1 h 39 min. Passem pel costat d'un mur de prop 4 metres d'alçada. Tan d'esforç costa de justificar actualment. Ara comença el descens en aquestes muntanyes russes.
1 h 46 min. Voregem una cabana que pot servir de refugi precari. Com totes les bordes de muntanya tenen dos plantes. En la primera havien els animals i la segona podria servir de residència. El terra i les pedres tenen un to rogenc que ja explicarem durant l'excursió en autocar. Anem per la roureda del Sastre.
1 h 57 min. Faig cap a una carretera asfaltada, davant tinc el llogarret de Soriguera. No arribem a entrar-hi ja que agafem la carretera de sota que volta el poble.
Es molt curiós el nom del riu amb el que compartim excursió. A la part inferior es diu riu del Cantó fins que en un punt passa a denominar-se riu de Soriguera i una mica més amunt d'aquí passarà a ser el riu de Llagunes.
2 h 02 min. Abandona la carretera que s'enfila cap a Tornarfort. Passat un pont agafem un trencall a l'esquerra que puja també a Soriguera. Aviat el deixem per agafar un camí carreter que surt a la dreta.
2 h 06 min. Deixem el camí carreter i agafem un sender que travessa el riu per una nova palanca.
2 h 14 min. Passem per les restes de l'important Mola del Sastre. Sembla que havia arribat a fer llum. Més amunt trobarem dues basses que subministraven l'aigua a la mola.
2 h. 30 min. Arribem al llogarret de Llagunes (1290 m.). Anem a la dreta vorejant el poble. Hi ha uns plafons informatius dels senders del poble. Una mica més enllà baixem a la dreta.
2 h 42 min. Arribem de nou al riu (aquí riu de Llagunes). Cruïlla de camins. El nostre sender, sense cap indicació, abandona la pista i busca una nova palanca per travessar el riu per la dreta.
Passat el riu tenim dues opcions. Jo vaig prendre el sender que puja per la dreta, camí empedrat, mentre que baixaré per l'altre. Els dos estan marcats amb marques de pintura groga. Crec que és una bona opció ja que per la dreta es puja més suaument mentre que per l'esquerra és més directa per baixar.
2 h 58 min. Un cartell m'indica la roca de Llagunes però ho deixaré per un altre cop.
3 h 08 min. Surto en una clariana en un prat. Fet que és d'agrair després d'anar tota l'estona embolcallat per brancatge. Em trobo una pista i giro a l'esquerra.
3 h 19 min. Cruïlla. Hi ha un cartell que m'indica a la dreta al port del Cantó per la serra de Freixa (precisament hi vaig estar no fa gaire i vaig sortir al Port del Canto) però tinc el convenciment que donaré molta volta i me la jugo i decideixo continuar per l'esquerra.
Aviat s'acaba la pista i surto a un joliu prat que travesso. A l'altre extrem trobo les marques del camí que prendre a la pujada i ara el segueixo amunt. Crec que aquest prat es diu Clot del Pui.
Passem un portell on hi ha una roca on val la pena pujar per fruir d'una dilatada panoràmica. L'indret es conegut com a Perssella.
3 h 36 min. Fontetes. Surgència d'aigua colgada d'ortigues. Sense cap interès.
3 h 47 min. Font d'Arminyana (1688 m.) amb una taula i bancs per seure.
Continuem amunt.
3 h 53 min. Sortim a la carena. Per aquí passa la cabanera que puja de Freixa i que seguim des d'Alfarràs. Anem a l'esquerra per una pista forestal que seguirem fins al Port.
4 h 15 min. Bifurcació de pistes. Deixem la tira amunt, una mica més avall agafem una que tira a l'esquerra. Ens trobem en el punt més alt de tota la travessa (1784 m.).
4 h 35 min. Cruïlla de camins. Anem a l'esquerra.
4 h 40 min. Port del Cantó (1718 m.) per on passa la carretera de La Seu d'Urgell a Sort.
Ara em toca fer el recorregut de baixada. En arribar al prat del Clot del Pui enlloc de travessar el prat baixem recte i retrobem el camí de pujada abans de la palanca de Llagunes.

Per si voleu obtenir el track:


Powered by Wikiloc




Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…