Passa al contingut principal

FERRATA DELS TELETUBBIES

Ja he dit en alguna altra ocasió que no m'agrada fer ferrates i ho faig per portar a amics i amigues que m'ho demanen, als que no ser dir que NO.
Avui m'ha tocat la via Teletubbies, que es pot esperar amb aquest nom una ferrata?, doncs no està malament doncs té algun moment d'ambient. Es troba a l'ermita de la Pertusa de Corçà. Hi ha tres vies que estan a tocar i cal posar atenció doncs de dificultats ben diferents. Al començament de cada ferrata hi ha un cartell de ferro que no deixa lloc a dubtes. De fet per dalt les tres s'acaben tocant. La Teletubbies acaba sortint a l'Olmo Soler.
Si voleu tècnica consulteu la pag. de Deandar (per copiar-ho es millor que ho mireu directament allí).
Descripció de l'itinerari:
Aparquem, si tenim sort, ara més enllà han obert un altre aparcament. És que la gent va molt a la muntanya. Fa uns anys la pista no estava ni asfaltada...
Fem uns metres vers l'ermita de la Pertusa (esquerra de l'aparcament, cartell) i l'abandonem per agafar un sender que davalla pel vessant sud. Hi ha trams molt erosionats pel pas dels excursionistes. Anem amb compte. Als 5 min. aprox. hi ha el trencall a la dreta que puja a l'Olmo Soler però nosaltres anem a l'esquerra, continuant baixant.
Passem per un pas estret en la roca i aviat estem a peu de via. Caldria posar-hi en total uns 10 min. des de l'aparcament.
Els primers passos estan equipats amb  preses artifícials que dona un toc alegre a la ferrata. La pujada és dreta però hi ha un excés de ferro. Fem cap a una aresta que anem seguint. Hi ha punts que són drets però arriba ha haver, fins i tot, una escala en els trams més verticals.
Dalt hi ha una agulla que està collada amb uns ferros i sica (ciment especial) que constitueix el punt més compromès de la ferrata doncs cal baixar un metre fins arribar a una bretxa i després pujar. En acabar la via cal enllaçar amb l'Olmo Sole on només cal anar agafar-se amb les cadenes. Si sou una mica agosarats podeu pujar-hi sense fer agafar-se al ferro i fruir del contacte de la roca.
Sortim dalt a l'ermita de la Pertusa amb una impressionant visió vers el congost de Mont-rebei, els cingles del Montsec  i l'ermita de Sant Quitèria que està a l'altre costat del riu (ja a la Franja de Ponent) i que suposa la continuació geològica de la Pertusa.

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…