Passa al contingut principal

PER LA RENTISCLERA DE LA MAÇANA

La Rentisclera de la Maçana és un muntanya amagada a l'ombra de la serra de Mont-roig que no la permet destacar.
La present excursió vol descobrir-vos aquesta contrada recorrent la seva ampla carena íntegrament. Des de dalt podeu escollir entre continuar aquesta integritat i anar entre vegetació o pel contrari descendir per una pista. No respongueu ara, ja us ho plantejareu quan estigueu al capdamunt de la serra. Tristament per fer el recorregut integral hem d'acabar fent el recorregut per carretera - amb la visió complerta dels cingles de la Rentisclera - o fer combinació de cotxes.
Característiques:
Valoració: Proposta força interessant per descobrir un racó amagat de la nostra muntanya.
Dificultat: Moderada. El tram que baixem sense sender esdevé un xic compromès en trestar entre garrics.
Desnivell: 370 m.
Distància: 7,8 km. 
Temps: 2 hores 27 minuts
Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:
Comencem l'excursió a la sortida del segon túnel de la presa de Camarasa (345 m.). Per la dreta del túnel surt un corriol. Uns metres endavant hi ha un bifurcació, el de l'esquerra s'endinsa vers una nova boca del túnel mentre que nosaltres agafem el de la dreta que s'enfila amunt. Als nostres peus queda les aigües de l'embassament de Camarasa.
Passem per damunt de la carretera.
4 min. El sender va planejant vers la dreta. Aviat passem per davant dels murs empedrats que es van bastir per la construcció de la central de Camarasa. En l'altre vessant de la muntanya podem observar unes construccions similars.
Recordar que quan es va construir va ser la presa més alta d'Europa amb més de 100 metres de resclosa. Igualment, cal tenir present que la primera gran vaga dels treballadors catalans es va proclamar en aquestes instal·lacions encara que posteriorment es va estendre per tota Catalunya. Era la vaga de la Canadenca que aconseguir la jornada laboral de vuit hores. Es van arribar a detenir a Barcelona fins a 3000 obrers tancats al castell de Monjuïc.
Ens anem endinsant en l'estret que aprofità la presa. És una visió excepcional que observem a vol d'ocell. Als fons podem veure l'aiguabarreig amb el riu Segre que prové del congost de Mu.
13 min. Arribem a una torre elèctrica. El sender gira sobtadament amunt i comença a fer ziga-zagues. Anem seguint les pilones de la llum.
24 min. Ens incorporem al camí per on davalla l'itinerari núm. . Anem a l'esquerra amunt.
Trinxera republicana
56 min. Sortim en una collada (668 m.). Important cruïlla de camins. Anem a l'esquerra.
Davant ens ofereix una superba visió del Montsec que esdevindrà el nostre teló de fons durant bona part de la caminada.
A l'esquerra podem localitzar una trinxera orientada vers el camí que hem pujat. Era de l'exèrcit republicà. En l'Extrem del Mont-roig, sobre l'emplaçament, havia un búnquer feixista (veure itinerari núm. i en la muntanya de davant en el tossal de Sant Jordi també hi ha localitzades posicions republicanes (veure itinerari núm. ). Seguim la pista.
1 h 05 min. La pista fa un marcat revolt a la dreta. Val la pena anar a uns metres a l'esquerra i fer cap a l'excel·lent mirador de Penalta (655 m.) amb una excel·lent panoràmica vers la serra del Mont-roig i l'embassament de Camarasa. Uns metres a l'esquerra, mig recobert per la vegetació hi ha un post d'observació de la Guerra Civil.
Anem a la dreta abandonant ara la carena.
1 h 10 min. Cruïlla. Avall aniríem a la Maçana. Anem a l'esquerra.
1 h 14 min. Passem per la vora d'un cobert molt gran, actualment abandonat. En aquest punt és on hem de triar entre baixar còmodament per la pista o aventurar-nos per la carena. Val a dir que aquesta segona opció exigirà trescar per indrets amb força vegetació.
Anem per la carena de la muntanya. Observem unes tanques metàl·liques que correspondria a una granja amb nombroses gàbies i  ferralla actualment fetes malbé.
Anem pel fil de la carena on es pot intuir un corriol.
1 h 21 min. Arribem a una antiga bassa que està situada en el punt més alt de l'excursió (685 m.). Anem a l'extrem de la bassa on trobem un corriol, en un principi poc evident, que continua per l'ampla carena cimal. El corriol es trepitjat principalment per animal. De vegades hem de deixar-lo per creuar trams amb garrics.
1 h 31 min. El corriol acaba desapareixen. El terreny fins aquí era pràcticament pla però ara comença a descendir. A 50 metres de desnivell nostre passa la pista però hem de saber trobar les clarianes que ens permetran baixar millor doncs no ens podem enfrontar amb les carrasques que tenim enfront. He de confessar que en algun moment vaig obrir alguna aplicació del mòbil que m'informava on havia espais més oberts. Amb l'ajuda de la tecnologia vaig anar a buscar un incipient barranquet que s'iniciava i vaig baixar molt millor del que en algun moment vaig sospitar.
En algun mapa de l'Institut Cartogràfic Català indica aquest corriol. Caldria recuperar aquest sender.
1 h 43 min. Sortim a la pista. Anem a l'esquerra. Davant tenim els cingles del Doll i la serra del Montsec.
1 h 48 min. Portell. La pista s'encara vers al sud. Davant s'imposa la cinglera del Mont-roig.
1 h. 57 min. Per l'esquerra surt una pista que queda tallada al mig de la vegetació essent impossible baixar a la carretera. Al costat de la pista hi ha una caseta.
2 h 02 min. Arribem a la carretera que seguim a l'esquerra. És veritat que no es gaire agradable caminar per l'asfalt però podrem fruir d'una visió excepcional dels cingles de la Rentisclera de la Maçana per on hem trescat fa una estona.
2 h 27 min. Arribem a l'aparcament on hem començat la travessa.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…