SEGUINT ELS PASSOS DE GEORGE ORWELL A LES TERRES DE PONENT (1)

Aquest diumenge hem començat el cicle de sortides al voltant de la figura de l'escriptor George Orwell i el seu pas per les terres de Ponent.
Primer ens vam dirigir a Sietamo que era on estava el comandament republicà que dirigia les operacions vers la ciutat d'Osca.
No podíem començar millor. Primer vam anar a les restes del Palau del comte Aranda que quedar desfer no tan pels combats que es van produir a Sietamo. Recuperada pels milicians sinó per  Regions Debastades que es va vendre les pedres. Sietamo va ser ocupada i alliberada tres cops.
Darrera de l'església vam veure els impactes dels combats. Els falangistes es van parapetar en l'església on van acabar morir. Encara es pot veure una placa amb inscripcions feixistes a l'entrada de l'edifici.
Després vam anar al bar la Rosaleda (o la Arboleda) i ens van ensenyar el refugi antiaeri. Molt interessant.
Finalment a la sortida del poble direcció a Osca vam veure una indicació vers unes trinxeres que devien fer els milicians un cop es va ocupar definitivament Sietamo i esperant un possible atac dels franquistes que no es va arribar a produir mai.
Després ens vam traslladar a la ciutat d'Osca amb la guia privilegiada de Guillermo Viu que ens va fer de cicerone. Vam anar a veure l'exposició Orwell toma el caf'e en Huesca.Ideal per descobrir alguns detalls del nostre protagonista del cicle.

Per acabar l'activitat matinal vam anar al parc de los M'artires por la Libertad dedicat a les mes de 500 víctimes que va causar el feixisme entre la gent que va romandre a l'Osca assajada pels milicians. Els feixistes es van encarnitzar amb els anarquistes que no van voler prendre les armes i van decidir quedar se a la ciutat pensant que el cop d'estat passaria i que com a molt serien engarjolats.
Encara vam tenir ocasió d-anar a veure el mur on van afusellar a  Galan i Garcia que van protagonitzar l'aixecament a favor de la república el 12 d'abril de 1930.
El millor del dia, per a mi, va ser el dinar doncs vam fer una taula rodona i vam parlar de tot i de res però feia goig escoltar els companys i veure com ells escoltaven les meves disseccions. Una taula i sobretaula molt animada.
A la tarda teníem previst anar a Tierz però ens van advertir que havia molt de fang i no podríem veure les construccions bel.liques. Vam decidir que nom-es pujaríem a Estrecho Quinto no hi ha una creu franquista dedicada als falangistes que van resistir en aquesta posició mentre que la resta de colpistes estaven fortificant la ciutat aragonesa que ja no veuria la victoria dels milicians. Insistir que George Orwell en el seu llibre Homenatge a Catalunya defensa, crec que es l'únic lloc que ho he llegit, a les milícies doncs amb la seva ràpida actuació van impedir l'avanç feixista vers a Catalunya.
I ja per acabar, una trucada del Guillermo, i un noi d'Estadilla, Adrian, ens ensenya unes construccions bel.liques magnifiques que corresponien a la defensa de la línia del riu Cinca. Tristament no es van fer anar mai doncs la retirada del front d'Aragó va ser molt precipitada.