Passa al contingut principal

FERRATA DE CALA MOLI (SANT FELIU DE GUIXOLS)

Feia temps que tothom em parlava de la Ferrata de Cala Molí a Feliu de Guíxols i em cantava les seves meravelles. Jo em resistia dient que estava molt lluny,  finalment m'he decidit a anar-hi.
La veritat l'entorn és superb. Primer de tot la roca és un granit rosat que te'l menjaries a mossegades. Després anar a tocar de l'aigua del mar té un encant especial especialment per la gent de secà. Una mica és com anar a PortAventura però sense pagar entrada.
La via està superequipada amb material d'acer inoxidable doncs la salabror del mar és molt corrosiva i podria fer malbé la instal·lació. Crec que ja la van tenir que tanca un cop per algun problema de manteniment. Ja veieu tot meravelles.
Tot no. Diguem les coses pel seu nom. Cal fer cua i a les fotos sempre surt gent que no és de la nostra colla. Vam tenir sort que els del davant anàvem ràpid i no ens vam haver d'esperar gaire. Moltes empreses d'aventures fan aquí el seu arròs. Ara es poden fer unes fotos bestials jugant amb les colors...
Característiques:
Valoració: PortAventura de la ferrata marina. Cal anar-hi.
Dificultat: K3 
Desnivell: 25 metres.
Distància: 580 m.
Temps: 5 minuts (anar) - 2h 30 arrapats - 5 minuts (tornada)
Accés:
Crec que el millor és disposar d'un GPS i direccionar-lo cap a Sant Feliu de Guíxols al carrer Sicília al núm. 39. Arribareu i aparqueu com pugueu, si feu una mica tard estarà ple de cotxes que ja estan fent la ferrata. De fet ja us podeu posar el "traje" al cotxe.
Aproximació:
Busqueu el mirador de les Triadores i allí heu d'agafar el camí de Ronda (GR-92). El seguiu durant uns 5 minuts i a la dreta hi ha el baixador cap a la ferrata. Primer us trobareu el camí de tornada que puja per l'esquerra. Vosaltres avall per la dreta. El baixador es fa per una cable de vida a cercar el nivell de l'aigua.
Descripció:
Poca descripció es pot fer. Anar seguint els ferros que van vorejant una entrada al mar i a vosaltres us toca anar superant els passos agafats als ferros.  Val a dir que hi ha algun pas que cal agafar-se a la roca. Personalment valoro molt aquest fet encara que el ferratistes purs no ho passen tan bé.
Al primer tram, hi ha un pas que en diuen de la Prenyada on heu de superar una roca que surt una mica. La trampa està que sota hi ha una presa de peu però no s'arriba a veure gairebé. Així que alerta. Així aneu fruint i patint passant ponts tibetants (en passareu 5, n'hi ha un que és un tronc). De la primera sortida de roca al mar retorna i llavors hi ha una escapatòria.
El segon tram és més compromès. Consisteix principalment  en fer una altra burxa vers al mar i retornar. Primer us toca baixar uns metres i continuar el flanqueig. Hi ha un moment que tira en fora i cal fer força de braços. No em canso de recomanar ancorar-se als esgraons i descansar. De fet havia un moment que anava d'esgraó en esgraó amb la baga per no tenir que fer força de braços.
Anem superant passos tibetants i flanqueigs per la roca fins arribar a la sortida. En algun moment d'aquest comentari he estat una mica àcid però he de reconèixer que vaig passar una bona estona.

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…