Passa al contingut principal

VOLTA EMBASSAMENT DE SANT LLORENÇS DE MONTGAI PEL CAMÍ DE RIBERA

A l'escola volen fer una sortida amb el tren de La Pobla, a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai. Es tracta d'una excursió clàssica que molts caminadors fan ja que és pot exigent físicament i amb desnivell poc rellevant. Així que decideixo anar a fer-la per fer algunes fotos i podem preparar material pels alumnes.
Aproximació:
Des de l'aparcament del càmping La Noguera de Sant Llorenç de Montgai al km. 8  de la carretera LV-9047.
Característiques:
Valoració: Excursió que esdevé una gran clàssica de la contrada, molt concorreguda.
Dificultat: Baixa, encara que cal tenir present que hi ha passos estrets i que en passar per la resclosa de la central es passa per un camí bastit en una placa metàl·lica i persones poc habituades a caminar-hi poden tenir vestigi.
Distància: 8,5 km.
Desnivell: 100 metres.
Temps total: 2 hores 07 minuts
Descripció de l'itinerari:
Prenem un ampli camí que va a la dreta que passa per una resclosa bastida amb pedres que eleva el nivell de l'embassament. Al marge dret podem veure pins blancs que segurament foren replantats quan es va bastir la presa (l'any 1930).
12 min. Travessem la presa mitjançant dues passarel·les metàl·liques que ens permeten veure als nostres peus el riu Segre un altre cop lliure. Abans hem deixat la casa on hi ha instal·lada la Central.
Al final de la resclosa podem veure com surt el Canal auxiliar d'Urgell que reforça el cabal del canal principal. Fou enllestit l'any 1929. En els primers metres marxa cobert.
15 min. Travessem un barranc per una palanca.
19 min. Per la dreta surt un corriol que puja a la serra de Monteró on podem trobar interessants vestigis de la Guerra Civil i veure l'impressionant pas de l'Orellut.
Seguint planejant encara que hi ha constants pujades i baixades tot voltant el pantà.
En els primers trams domina la vegetació de ribera formada per arbres com els xops amb nombroses lianes i esbarzers. Més endavant trobem la comunitat formada pel pi amb sotabosc de boix i romani.
55 min. En l'altre costat de l'embassament podem albirar el poble de Sant Llorenç que resta ben prop de nosaltres.
1 h 07 min. De sobte ens apareix un bosc d'albers. Poc després veiem els cingles de la Paret de l'Os, el Cilindre, l'esperó Remacha ... on fàcilment veure escaladors enfilant-se per les parets.
1 h 15 min. Osca en el camí. A l'esquerra s'inicia la cresta a la Coma de Geli que fou la primera escalada de la zona per allà els anys 50 del segle passat.
1 h 23 min. Per la dreta arriba el camí que baixa de la serra de Monteró. Continuem per la vora de l'embassament.
1 h 27 min. Ens incorporem a la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa. Anem a mà esquerra tot passant per pont de l'Escalera. Anem per la carretera estreta que passa per la base dels penyals que abans em vist des del vessant oposat.
1 h 43 min. Per la dreta s'incorpora una pista que baixa del barranc Fondo. Passat el pont que el travessa trobem a l'esquerra un sender que abandona l'asfalt que seguim.
1 h 49 min. Fem cap a la carretera una mica abans d'entrar al poble de Sant Llorenç, tradicionalment la gent en diu Llorenç´.
Anem pel carrer més proper a l'embassament per on passa la carretera. Deixem una font a l'esquerra.
1 h 48 min. Agafem un sender que davalla a l'embassament. Passem per darrera de les cases i l'aigua.
1 h 50 min. Deixem a la dreta el camí que puja a l'estació de trens.
Continuem per la vora del riu per un agradable passeig de plataners. Hi ha una caseta d'observació d'ocells.
Anem per un tram arbrat per xipres arran de l'aigua.
2 h 07 min. Arribem al costat del càmping La Noguera on hem començat l'excursió.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc
 

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…