Passa al contingut principal

GREDOS (2): PORTILLO DE LOS MACHOS - CUCHILLAR DE LAS NAVAJAS - ALMANZOR

Per tenir una visió de conjunt mira aquesta pàgina.

La majoria de la gent puja per la canal de la Portilla Bermeja i després assoleixen el cim de l'Almanzor. Però nosaltres vam voler ser més originals i vam pensar que podríem pujar per la canal del Portillo de los Machos i després crestejar el Cuchillar de las Navajas per arribar finalment a la Portilla Bermeja. Ens va sembla una molt bona combinació. Vam anar a preguntar-li al guarda que ens va comunicar que no presentava cap dificultat especial. Així que amunt, per la canal de los Machos...

Característiques tècniques:
Forma original de pujar al pic Almanzor. La normal resulta molt curta.
Dificultat: Mitja. Cal tenir present el pas de cimal al pic que requereix l'ús de mans i peus i saber trescar per  una cresta amb blocs de granit.
Distància:   11,3  km
Desnivell:  860 metres
Temps:  4 hores  12 minuts.
Itineraris circular.

Descripció de l'itinerari:
Sortim del refugi de Laguna Gran (1950 m.) i ens dirigim vers la costeruda canal del Portillon de los Machos. Anem seguint el riu que pot baixar sec.
10 min. Travessem el riu i tirem amunt. A la dreta deixem la tolla Esmeralda, ideal per anar a banyar-se després de l'excursió que està sota una petita cascada.
Ens enfilem per l'esquerra i trobem les primers fites que ens serveixen per passar per una petita feixa.
Poc després ens posem al centre de la canal i anem pujant amb paciència seguint les fites. Anem contemplant els esvelts Hermanitos que deixem a l'esquerra. Dalt trobem un sender borradís que ens duu a la base de la Penya del Casquerazo. A l'esquerra deixem també l'agulla del Perro que fuma.
1 h Grimpem unes roques per una fissura sense gaire dificultat (PD-) que ens permet assolir el cim del Casquerazo (2436 m.). Veiem que el Cuchillar no és tan fiera com el pinten doncs pel vessant meridional no és tan vertical com el que cau sobre la Laguna Grande.
1 h 5 min. Arribem al Portillon de los Machos (2387 m.) i ens enfilem al Cuchillar. Veiem que les fites ens fan seguir tota la cresta enlloc de fer la diagonal.
1 h 27 min. Coronem el Solanillo (2463 m.) que és la màxima elevació del Cuchillar en el costat est de la muntanya. Continuem pujant i baixant bloc i més blocs amb algun pas més exigent que superem amb algun pas llarg.
2 h 04 min. El Sagrao (2507 m.), abans però hem de passar un pas estret pel costat nord (Laguna grande) on han instal·lat una corda.
Continuem pita avall.
2 h 19 min. Arribem a la Portilla Bermeja (2418 m.) per on arriba el camí normal del refugi. Ja ens trobem gent que està pujant. Durant tota la travessa albiràvem excursionistes al cim.
2 h 47 min. Passem per damunt del portillo del Grampó i anem seguint les fites que ens obliguen a contornejar-nos i fer moviments atlètics. Cal ressaltar el darrer que és un tram vertical amb bona presa que impressiona (PD+) i més si pensem amb la baixada. Voltem el cim i arribem al cim del pico del Moro Almanzor (2592 m.) (3)  amb el seu vèrtex geodèsic. Trobem aventurers que van amb keds (bambes) i material de muntanya molt precari.
Baixem amb cura el primer pas i anem seguint les fites, quan arribem al portillo del Grampó ens tirem avall vigilant no tirar pedres doncs hi ha muntanyencs per sota. Si el vostre nivell és una baix és millor voltar per la Portilla Bermeja.
No hi ha camí evident però hem de baixar una canal, fer cap a una esplanada i cap al refugi de la Laguna grande (4 h 12 min.
Per obtenir el track del Josep Lluís:



Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…