PIC DE ROBINYERA: DARRER TRES MIL DEL RAÜL CRISTÓBAL

Avui hem tingut una gran festa d'aquelles que crea entitat. En nostre consoci Raül Cristóbal ha acabat la llista dels 3000's dels Pirineus. El seu darrer tres mil ha estat el Robinyera doncs va ser precisament aquest on va sentir l'afany de coronar els 161 cims que superen la mítica cota dels 3000 metres. Va ser en el celebració que vam fer pel Miquel Àngel Ramos i el Rosendo Oliva l'any 2008. En aquest 11 anys ha pujat tots els altius cims.
En el cim se li ha fet dipositari del preuat del pirineista Juli Solé Santaló on hi ha les xapes dels 14 dipositaris que han assolit el repte dels 3000's.
Us explico una mica el ritual. De la pista que puja de Chisagües (on ara cal pagar 3 euros a l'oficina d'informació de Bielsa) hem sortit totes les companyes i companys que han participat en la jornada (uns 40 diria). Entre ells en Aleix Barbera que carregava l'alt piolet de Juli Solé i Santaló (uns 140 cm). Mestre tant en Raül romania a l'aparcament doncs ha de ser el darrer de coronar el Robinyera.
Quan el veiem arribar organitzem un passadís amb els pals (i piolets si cal) per on ha de passar l'heroi del dia. En acabar el passadís havia l'Aleix Barberà i la resta de dipositaris del piolet. Passa entre crits d'alegria dels companys.
En acabar el pas hi havia l'Aleix, com hem dit abans, que fa un parlament fent-li lliurament del piolet.
Després el mestre de ceremònia, en Feliu Isard, pare de tota aquesta moguda fa el seu discurset que "improvisa" llegint el text que una mica recorda el català antic dels poemes de mossèn Cinto Verdaguer. En Feliu sap com anima la claca i les seves paraules estan sempre envoltades de rialles i crits joiosos. Tot un xou.
Més tard, el nou dipositari, en Raül, fa el seu parlament agraït l'assistència dels excursionistes i molt especial a en Ferran que li ha acompanyat a més de 70 cims.
Per acabar s'obren les ampolles de cava i tots entre rialles brindem donant l'enhorabona al nostre consoci.
Ara ens toca baixar els 1100 metres de desnivell que ens queda. Cal dir que ara hi ha un corriol més que evident no com fa uns anys on pujàvem per la tartera com podíem. Era l`poca llegendaria dels 3000's on pujavem per on podíem, a diferència d'ara que pugen autopistes.
Per acabar dinar en un restaurant d'Escalona on s'imposa el bon ambient amb els amics i amigues amb els que hem compartit tantes muntanyes.