NO ES DE LLEIDA...SI NO SAPS ON ESTÀ L'ARC D'ADAR

Tristament desconeixem molts cops casa nostra i coneixem com la palma de la mà les avingudes de New York. Com a defensor de l'excursionisme de Km0 no puc estar-me d'explicar-vos l'excursió de l'Arc d'Adar.

L'Arc d'Adar és una curiosa arcada que s'alça en un modest tossal que es troba en l'estratègica unió de dos barrancs. Per l'est davalla un torrent procedent de Llardecans i de l'oest procedent de Maials. Un cop s'han ajuntat baixen a buscar el riu Segre prop d'Aitona. Són barrancs que poques vegades porten cursos d'aigua permanent.

Diu la llegenda que sota aquests turó d'Adar i en la bifurcació de barrancs va tenir l'enfrontament de la històrica batalla d'Ilerda entre el futur emperador romà Juli Cèsar i el seu contrincant Pompeu, representat aquí pels generals Afrani i Petreu. El genial Juli Cèsar va parar un parany als pompeians enviant pel fons del barranc uns jinets que semblaven despistats. Els generals codiciosos van llençar el seu exercit sobre els jinets. Aquests van pujar pel barranc d'Adar amunt seguits pels Pompeians. De sobte de dalt dels dos talussos van sortir les forces de Cèsar que van envoltar amb facilitat els enemics sorpresos que es van haver de rendir. Quan feia batxillerat vaig haver de traduir del llatí la batalla.

Bé, posem el comptaquilòmetres a 0 en la plaça del Santuari de Loreto (1). Passem per un carreró estret que ens deixa al carrer de Lleida d'on surt la carretera asfaltada d'Adar.

8 km Triangulació de camins. Recte avall continuem cap a Aitona. A l'esquerra pujaríem a Maials. Aparquem aquí el cotxe.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI:

Agafem una pista que s'enfila a l'esquerra. L'hem vist mentre anàvem en cotxe. 

0,65 km. Trencall a la dreta, ja en la part alta del tossal.

0,78 km Arribem a l'ermita de Sant Marc, sense cap interès rellevant. Fa poc es va refer el sostre. Davant, hi ha l'arc d'Adar. Singularitat de l'excursió d'avui. És un arc ojival, uns 10 metres d'amplada per al 5 d'alçada. Fa uns anys va caure i el van refer. Quan vaig anar per primera vegada, farà 30 anys, no sabíem quina era la seva funcionalitat. Amb els anys s'ha imposat la idea que aquí havia hagut una campana que els diumenges i festius tocava per recollir les famílies que vivien pel voltant.

Retornem al la cruïlla anterior i baixem pel costat oposat. Baixada.

1,27 km Cruïlla. Abandonem la pista principal i anem al la dreta. Estem en un fondal. Podríem anar per la fondalada ocupada per camps però no hi ha un camí definit. Així que seguim la pista que s'enfila amunt per un camp d'ametlles.

2,00 km Sortim a la pista que va a Maials. Anem a la dreta, cap avall. Estem voltant el tossal d'Adar.

3,00 km Arribem a l'aparcament on hem deixat el cotxe. Excursió breu però ideal per la meva recuperació.

(1)La llegenda de la Mare de Déu de Loreto a Llardecans

Segons la tradició local, la història comença fa molts segles (potser cap al segle XV), quan un grup de soldats tornava d’Itàlia i va passar per una zona abandonada i enrunada prop de l’indret on avui és Llardecans. 

Un d’aquests soldats hi va trobar dins l’antiga església una imatge de la Mare de Déu, tallada en pedra. Fascinat per la imatge, se la va posar a la motxilla per portar-la amb ell cap a casa. 

Però al dia següent, quan es disposava a continuar el camí, no va poder aixecar la motxilla perquè era massa pesada. El soldat va interpretar que això havia passat perquè la Mare de Déu volia quedar-se en aquell lloc, i no seguir el viatge amb ell. 

Llavors, va deixar la imatge protegida sota una “mateta” (arbust) i tothom va confirmar que havia de quedar allà. Els veïns de les estretes rodalies van descobrir la imatge i van començar a venerar-la en aquell lloc, sota l’advocació de Loreto. Amb el temps, van construir una petita capella per allotjar la imatge, però quan intentaven portar-la a l’interior de poble la trobaven sempre de nou derribada o tornada al mateix lloc, com si la Verge hagués triat aquell punt concret. Interpretant això com una voluntat especial de la Mare de Déu, van decidir construir una capella definitiva just on ella volia.