PLA B: CONGOST DE BALDELLOU - ERMITA DE VILAVELLA

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Havíem d'anar a escalar al Congost de Reguer però en situar-nos al peu de la paret veiem que la roca encara està molla - ahir va ploure de valent - i no es assecarà aviat perquè hi ha una mica de boira. Cal anar a buscar un altre pla. No podem escalar... per la qual cosa decidim anar a caminar. On anem? Sols em ve al cap fer el Congost de Baldellou. Es una travessa curta però millor això que res. Aquí podeu trobar la descripció de Baldellou a Camporrells en aquest bloc.

Descripció de l'itinerari:

Aparquem a l'entrada de Baldellou. A la part inferior hi ha una pista que marxa a l'esquerra hi ha un cartel indicatiu. Anem per un GR cap a Camporrells. A més estem en un sender local ben senyalitzat.

14 min Indicació vers l'ermita de Vilavella. Ara anem a la dreta, però al tornar pujare a visitar-la.

20 min. Per l'esquerra marxa el sender cap a Nacha. Continuem per la dreta.

22 min. Travessem un curiós aqüeducte.

26 min. Espectacular estretament del congost on cal superar uns pilots de ciments i agafar-nos a un cable. Pas especialment entretingut especialment avui que baixa molt aigua. Decidim recular cap a Baldellou.

38 min Agafem el camí que puja a l'ermita de Vilavella, entre camps d'oliveres.

1 h Ermita de Vilavella, ben arranjada amb una meravellosa panoràmica sobre el poble de Baldellou i la cinglera de Pena-Roia. Després de les fotos obligades retornem.

1 h 23 min Arribem a l'entrada de Baldellou.

Franja de ponent llitera

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ITINERARI EXPLICATIU DE LES BRIGADES INTERNACIONALS A LES TERRES DE LLEIDA (CERDERA - LA SAIDA)

Reconec que al matí estava nerviós acabant de preparar l'excursió: Una proposta a la natura per explicar on van passar els enfrontaments entre els brigadistes internacionals (polonesos, principalment) i les forces franquistes els primers dies d'abril de 1938, just abans de la conquesta feixista de la ciutat de Lleida. Encara me n'he posat més quan he vist que anava venint gent al club de Golf Lleida. En començar l'activitat he comptat una cinquantena d'assistents. Al llarg del recorregut s'ha anat afegint gent. Així a la Saira ja n'érem prop d'un centenar. La caminada estava inscrita dins de les Jornades LES BRIGADES INTERNACIONALS A LES TERRES DE LLEDIA: DEFENSANT LES LLIBERTATS Ara que estic repassant la jornada, estic content de la jornada. Tot ha sortit ben bé. Crec que la gent haurà vist la bona voluntat. Passos del viacrucis : Terrassa del restaurant del Golf Lleida : Primer de tot agrair al club de Golf Lleida que ens ha permet assistir a la ter...

La colla hem decidit anar a visitar la illa de Lanzarote , una mica complementant la illa de Fuerteventura on vaig estar fa dos anys amb la família. Lanzarote té unes dimensions més reduïdes i tot està a tocar...mitja hora de cotxe. El paisatge sorprenent: Els tons de les roques ocres, marrons, negres, vermells...captiven!!! He volgut recollir en aquesta entrada les diferents sortides que vam poder fer en aquesta setmana que hem sabut aprofitar molt. A l'illa hi ha aproximadament 300 volcans...així que haurem de tornar per completar aquesta llista. Excursions fetes (a totes he volgut posar uns adjectius per orientar als futurs caminadors): 1.- El volcà de Guardilama i la caldera de Gaida (la més meridional, panoràmica excelsa sobre tota la illa i Fuerteventura) 2.- La muntanya de Tinaguache o cerro Hurón: Proximitat a l'hotel Beatriz Costa 3.- Els Riscos de Famara : Difícil 4.- Illa de Graciosa: Caldera de las Agujas Grandes e Imprescindib...

El Montsec de Rúbies curiosament amaguen un reguitzell de dòlmens. En bona part els desconeixia i ha estat per a mi una gran sorpresa localitzar-los. Avui he conegut els megalits de Paús (un dólmen i un menhir) He vist escrit Paüs i Paús, mantinc la grafia recollida a la cartografia de l'ICC...., ens els camps de la font de Paús abans del pas de Nerill i del Pla de la Gallina , a tocar dels cingles de Roca Alta . També he visitat el Sol del Joaquim ara que l'altre dia el vaig descobrir. EL DOLMEN DE PAUS : En el km 3,2 de la carretera L-913 de Vilanova de Meià a l'Hostal Roig agafo la pista a Rúbies. Als 500 metres surt una pista a mà dreta que segueixo. Descripció de l'itinerari : Segueixo la pista amunt. 16 min Mas de Paús enrunat, amb la cinglera de Roca Alta al fons. 18 min Font de Paús , uns xops ens indiquen la seva existència. Surt per un tub recollint l'aigua que travessen els camps. 23 min A l'esquerra hi ha dos arbres monumentals. Són dos plataner...

El punt més alt de la illa de Lanzarote , las Peñas del Chache amb 674 m. està ocupat pels militars i impedeixen poder assolir aquest cim. Evitaré manifestar-me públicament sobre aquest imperialisme militar que arrosseguem en aquest país ja que faltar al respecte als militars està expressament castigat per la llei. No m'estranya que l'estament militar estigui tan mal vist per la població civil. La nostra intenció és coronar a El Castillejo (634 m), segona cima de la illa, que ofereix una panoràmica excepcional sobre els Riscos de Famara que l'altre dia vaig recorrer per les seves penjades parets. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió curta ideal per fer una tarda, esperant la posta de sol al Mirador del Bosquecillo, on haureu de fer fila. DIFICULTAT: Baixa, encara que hi ha algun pas puntual sobre el precipici, però es poden evitar anant més a la dreta. DESNIVELL : 150 metres DISTÀNCIA: 4,5 kilòmetres TEMPS : ITINERARI LINEAL DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : Ap...

Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac...

L'ermita de Sant Miquel de la Tosca és un dels racons més idíl·lics de les nostres muntanyes. En aquesta proposta descric la pujada a la punta Curull (teòric cim comarcal de les Garrigues ) i el tossal de la Cogulla que és el cim comarcal garriguenc segons el meu recte judici. Val la pena pujar als dos. La pujada a la serra de la Llena és un clàssic excursionista però avui ho he fet per camins un xic diferents i recomanables encara que m'he trobat molt de fang i tolls que dificultaven una mica l'ascensió però en condicions normals no passa d'una excel·lent sortida muntanyenca. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut clàssic per ascendir a la Serra de la Llena des de l'ermita de Sant Miquel de la Tosca DIFICULTAT: Mitja, Inici de la sortida que amb fang poc ser complexa. Caldria posar una corda per assegurar la pujada. DESNIVELL : 335 metres DISTÀNCIA: 5,7 kilòmetres TEMPS : 2 h 30 minuts ITINERARI CIRCULAR Descripció de l'itinerar i: En el km 8,3 km de la ca...

La boca de la cova de Sanat és impressionant. Per comprendre-ho des de la perspectiva de les Terres de Lleida val a dir que a l'entrada i cabria un campanar, i mig campaner més, de la Seu Vella de Lleida i encara ens quedaria dos metres més per arribar al punt més alt de la boca. Alguns diuen que si sembla una ametlla, que si és un ull gegantí.. perdoneu però a mi em va recordar una vulva - perdoneu, no vull ofendre a ningú, potser sóc home monotema i no ho sé - i quan hi entres tens la sensació que tornes un altre cop a l'úter de la teva mare, segurament l'espai més proper a l'autèntic paradís. Aquesta activitat s'enmarca dins dels actes de l'Acampada Social del Centre Excursionista de Lleida on hem mogut una seixantena de socis/es en diferents activitats. Ha estat tot un èxit bestial... CONSELLS PER PUJAR-HI : Nosaltres vam pujar des de la Torre de Tamúrcia de la Terreta , però resulta menys exigent fer-ho des d'Adons i passar el Portús (segurament a la ...

Situació de la fossa amb el tossal de la Caperutxa al fons L'atzar és un component molt important, importantíssim, en tota recerca. Així l'atzar em fa descobrir que la Universitat de Barcelona - no sé quina - ha fet una consulta a l'ajuntament d'Almacelles referent a una localització d'una fossa en el seu terme on estarien enterrats un brigadistes internacionals polonesos que van morir en els combats de finals de març o primers dies d'abril de 1938. Tinc ocasió de preguntar a en Pol Galitó, especialista en el tema, sobre la suposada defensa republicana quan cau el front d'Aragó doncs sempre s'ha parlat que els republicans quan va caure la línia d'Aragó van córrer desordenadament i temorosos de l'avanç franquista. SEmbla ser que aquesta informació no és del tot correcta doncs algunes unitats es van parapetar en els tossals que hi ha abans de la Saira - una petita agrupació de cases del terme d'Almacelles - i van voler aturar l'ofens...

Francament el volcà de la Caldera Colorada és una oferta turística que poca cosa ofereix als excursionistes caminadors, però ha d'haver de tot en aquesta vida.. No deixen pujar al cim i em sento una mica estafat. Hi ha algun corriol que segurament es van fer servir fa uns anys però actualment hi ha cartells prohibint el pas. Em fa gràcia la munió de cartells prohibint pujar en tots els corriol. A l'altra vessants havia hagut una pedrera d'extracció d'àrids que sembla que vam fer menys mal que els pobres excursionistes. Localització : En el km 3,3 de la carretera LZ-56. El recorregut és una circumval·lació de la muntanya. Durant tota la caminada anem trobant cartells informatius. L'encant de l'itinerari és la tonalitat vermella que fruïm en el vessant sud-est. Segurament és deguda a la quantitat de ferro del material volcànic. La volta per la base del volcà ens permet fruir de volcans propers com la Montañá Negra (al sud) - a aquest també està prohibit ascendi...

Cercar en aquest blog

Excursions del Joan Ramon