Excursions del Joan Ramon

2 i 3 de juny de 2026 Tinc desig d'alta muntanya. Em mata el calor a la plana i decideixo pujar a fer bivac (sempre m'he sentit enamorat pel bivac de muntanya) al Pas de la Casa . A primera hora del matí - és el que té fer bivac- que matines sense voler i he pujat al Port de l'Envalira  per una pista d'esquí amunt. Des del Port he pujat per més pistes d'esquí passant per la torre de la Sud radió  (mai m'havia fixat) i després al Coll Blanc . Continuo per les darreres pistes d'esquí. Quan acaben trobo un sender ben fressat que em duu al Pic Blanc . Un pic secundari però una panoràmica excepcional sobre les muntanyes del Font Negra, els pics d'Envalira, el pic de Montmelús i la conca glaciar dels Pessons amb els pics de Cubill a l'extrem . Després he tornat al coll Blanc i he baixat per una pista d'esquí que es diu Directa . El nom ho diu tot. He travessat força instal·lacions d'esquí. Pensava que seria una alternativa "lletjota" però...

  El Comapedrosa és el cim més alt de les Valls d’Andorra . Ja hi havia pujat altres vegades. Aquesta vegada he volgut fer una circular complerta pel circ del Comapedrosa completant l’ascensió amb els pics de Baiau (que ja vaig fer fa anys), l’ agulla de Baiau , Samfon Nord i Samfon sud . La baixada l’hem fet per la cresta fins a la Portella de Samfons o Port Vell on hem tornat al refugi de Comapedrosa . L’endemà vam decidir que no sortiríem pel camí habitual de les Carboneres  (GR-11)  sinó pujar de nou a la Portella de Samfon i anar a l’esquerra a buscar el port Negre del Pallars i baixar per les pistes d’Arcalis . Han estat uns dies molt joiosos. Descripció de l’itinerari: Accés al refugi de Comapedrosa : Aparquem a la part final de la carretera d’Arcalís , passat un túnel. Travessem el túnel i agafem el camí cap al Parc Natural del Comapedrosa . Hi ha molta gent, però poques indicacions cap al refugi. Seguim les marques del GR-11 . Alerta, passada la passarel...

Els andorrans amb el seu afany de fer una muntanya-turística i rentabilizar l' estació d'esquí d'Ordino-Arcalís  han posat un rellotge solar al cim de Peiragüils a la vall de Tristaina . Quan començo a caminar em va semblar un atemptat ecològic. Quan acabo li trac rellevància a l'atac perquè està immers en una vall que ja estava colonitzada pels homo sapiens sapiens bastint una estació d'esquí i posant aquí i allí telecadires. No sé. Aneu-hi i opineu. La pregunta seria: Calia? FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió fàcil. Al mes d'agost et pots trobar amb molta gent. Sembla que vagis per un parc. DIFICULTAT : Baixa. Hi ha diferents opcions. TEMPS : 2 hores 27 minuts. LONGITUD : 6,3 km DESNIVELL : 530 metres Descripció de l'itinerar i: Sortim de l'aparcament superior de l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís (2230 m.). Cal tenir present que es pot pujar entre les 17 h i les 8h 30 sen...

  Dijous, 26 d’agost de 2021 Mai havia mai la sensació tan intensa de recorrer senders tradicionals que compartia amb els contrabandistes que traginaven mercaderies travessant la frontera que dibuixa el riu Runer. Durant bona part del recorregut he pogut contemplar la carretera a les Valls d’Andorra a vistes d’ocell. Tot amb regust de camí tradicional. FITXA TÈCNICA : Valoració : Camí molt interessant que aprofita diferents camins tradicionals per endinsar-nos fins al primer poble de la muntanya de les Valls d’Andorra . Dificultat : Mitjana. Passos estrets i algún pas protegit amb una corda, encara que el camí d’anada i tornada físicament és prou exigent. Temps : Anada: 3 h 21 min Tornada: 3 h 02 min = Total: 6 h 23 min. Desnivell total : 1000 metres de pujada. La cota mínima està a 1023 metres i la máxima a 1283 m ja us podeu fer una idea clara que tota l’estona esteu pujant i baixant. Descripció de l’itinerari: Deixo el cotxe en un revolt que hi ha abans d’arribar per l...

  Dimecres, 18 d’agost de 2021 La vall d’Incle s és una extensa vall glaciar que constitueix uns dels racons més bells d’Andorra. Personalment crec que les Valls d’Andorra guarda molts   bells topants encara que no puc suportar la part baixa plena de botigues i cases que van colonitzant els vessants abruptes de la muntanya … cada vegada més, no sé pas quan pararan!!!. A la vall d’Incles vaig tenir ocasió de pujar al pic d’ Escobets – No è, el pic de Rulhe , la cresta de Juclar i dues vegades l’he travessada fent el GRP d’Andorra però l’altre dia vaig llegir una crónica del pic de Fontargent que em va capficar i vaig decidir anar-hi … CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:  Valoració: Recorregut que juga per la carena fronterera andorrana i francesa. Excursió excepcional. Dificultat: Moderada. Algun tram sense sender però sempre evident. Pujada molt dreta per damunt del port de Fontargent. Desnivell: 990 metres Temps: 4 hores 17 minuts. Itinerari circular Descripció de l’...

Potser el nom no us sona però si sou observadors quan aneu pel fons de les Valls d'Andorra us podeu haver adonat d'un agrest pic on hi ha instal·lades unes lletgíssimes antenes de comunicació. És el tribut als Temps moderns. Aquest és el bony de Carroi. Si des de molts topants de sota es veu el cim, des del cim podreu fruir d'una vista aèria dels principals nuclis andorrans (Andorra la Vella, Escaldes, Engordany, La Massana, Sant Júlia de Lòira,...). Ja sols aquesta visió compensaria l'ascensió, però resulta que igualment podeu delectar-vos amb la panoràmica de totes les muntanyes frontereres. No és una gran excursió però si una visió superba d'Andorra. Accés : En la carretera CG-4 a La Massana, poc després de la rotonda on s'ajunten la carretera que puja d'Andorra la Vella i el túnel que puja d'Escaldes, agafem el trencall que puja al llogarret de Sispony (CS-320). Passat el centre neuràlgic hem d'estar atents doncs hi ha un cartell a l'e...

Agafar els mapes, buscar algun lloc desconegut, o que fa temps que no he estat, és un dels millors plaers de les meves vacances. Treballo durant l'any amb afany tot esperant la meva llibertat estiuenca. Aquest cop he decidit anar a Andorra. Hi ha racons veritablement bells, malgrat el centre de la vall on tot és comerç i especulació que han malmès bona part del País dels Pirineus, però les valls laterals són molt interessants pels excursionistes. Pels racons principals hi ha molts caminadors i turistes però no cal negar-nos el plaer d'anar-hi. Avui he pujat fins la vall d'Incles - d'una estructura glacial amb un perfil de U, de manual. A la cua aparco el cotxe, sembla que durant el dia hi ha restriccions. Estreno el cotxe - un peugout 308 familiar -  que m'ha de servir de llit. Excel·lent, encara que millor, si no plou, i fer bivac pur. Pujaré als estanys de Juclars - on hi ha un bon refugi -  i coronarem al pic d'Escobes - el gegant de la vall. Ja que estic...