Excursions del Joan Ramon

En l'entrada anterior he descrit l'excursió de la Besurta (Vall de Benasc) a l'Artiga de Lin pel coll dels Aranesos . Hem dormit al refugi de l'Artiga amb un tracte exquisit encara que reconec que el disseny exterior no m'acaba d'agradar gaire i avui tornem a la vall de Benasc però pel coll de Toro . FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Travessa superba que ens permet enllaçar la vall d'Aran amb la capçalera de la vall de l'Esera. DIFICULTAT : Mitjà, principalment  pels desnivells. TEMPS : 1r dia 5 h  16 min + 2n dia 3 h 42 min = 8 h 58 min LONGITUD : 1r dia 13,4 km + 2n dia 9,1 km =  22,5 km DESNIVELL : 1r dia + 650 m – 1050 m + 2n dia + 840 m - 410 m: Total: + 1490 m - 1460 m Descripció de l'itinerar i: Des de l'entrada del refugi ja albirem al sud el coll de Toro . Es veu altiu, desafiant... doncs no us defraudarà gens. Sortim pel prat en direcció a la base del mur. Aviat trobem el sender que travessa la praderia (3 min). Ens encarem a la paret, en el

Aquest cap de setmana hem celebrat la 6a Acampada Social. En guany el lloc escollit ha estat Benasc . Prenen l'alberg com centre d'operacions.  He fer dues excursions familiars: La ruta de les tres cascades i, diumenge, la ruta pels búnquers de Benasc. Una excursió curta, passeig per estirar les cames, però prou interessant pels interessats en aquest tema. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Passejada molt interessant que combina excursionisme amb itineraris culturals-històrics. DIFICULTAT : Baixa TEMPS : 1 hora 47 minuts LONGITUD : 5,5 km DESNIVELL : 170 metres Descripció de l'itinerari : Sortim de Benasc seguim la carretera vers Cerler . 2 min 0,1 km A l'esquerra deixem un pont per on retornarem.  4 min 0,250 km Anem a la dreta. Cartell indicatiu. Anem per una pista de terra. 7 min 0,4 km Anem a l'esquerra. 11 min 0,6 km Passem per darrera del polígon de La Rodiella 19 min 1,2 km Revolt del camí. Comença

L'ascensió al pic de la Cogulla havia de ser una etapa més de la meva recuperació dels peus - no n'esperava gaire - però francament m'he quedat sorprès de la panoràmica espatarrant que he fruit des del modest cim de Labert . Els esquiadors de l'estació de  Cerler potser coneixen aquest indret amb el nom d 'El Mirador del cielo. DESCRIPSCIÓ DE L'ITINERARI : Em situo a l' estació d'esquí de Cerler , més concretament a l'Ampriu (1908 m.). Davant tinc una petita cascada que visitarem en acabar l'excursió (ideal). Agafo una pista dreta que remunta pel mig d'una pista d'esquí.  45 min Colladeta del Gallinero  o de l'Ampriu (2257 m.). A aquest indret vam pujar en una altra travessa pel barranc de Puimastre i ens enfilem cap al pic de Cerler .  Darrera ja tinc el pic de l'Aneto i les Maladetes - ja sense neu provocant una tremenda tristesa -. Aquí prenc una bona determinació: decideixo baixar uns metres per una pista de la dreta, fins

Hi ha muntanyes que amaguen una bella història que cal descobrir abans de pujar-hi i així fruirem més de la seva ascensió. Dins d'aquest grup de muntanyes amb màgia, una seria la Forcanada . Una altra muntanya en forma de forca (Pedraforca, Encantats). És una muntanya tapada pels tres mils de la zona de l'Aneto - Maladeta . No és una muntanya gaire coneguda (m'atreveria a dir que força desconeguda). A mitjans dels segle XIX s'havien conquerit els cims més rellevants dels Pirineus però encara faltava conquerir muntanyes com la Forcanada . Un jove francès, Alfred Tonnelle ,  es va enamorar perdudament d'aquesta roca. No va parar de voltar-la fins que la va fer seva. Tristament setmanes després va morir de tifus que havia contret el dia que va coronar la seva estimada. Tota una història romàntica que recull en el seu llibre Tres mesos als Pirineus (1858). Feia temps que anava darrera d'aquesta muntanya i finalment l'he aconseguit després d'algun intent fra

Fa molts anys el meu mestre excursionista en Manel Cortés organitzava una sortida a aquesta contrada però, el mateix dia, venia un grup de muntanyencs d'una entitat excursionista que volien a fer el Feixant de Carlets al Montsec. I com ell, que tenia moltes qualitats, la de l'omnipresència no la tenia, em va encomanar a mi que els dugués. Així va ser com em vaig quedar sense poder anar-hi. No em va saber gaire greu doncs estava content que el mestre em tingués en consideració com alumne excursionista. He tardat anys però avui he fruit com un nen ascendint aquest modest cim. Us ajudaré a localitzar-lo. Segur que heu passat pel congost del Ventamillo per pujar a Benasc; doncs bé, aquest cim estaria a l'extrem de llevant del congost. És una serra secundària del conjunt de la serra de Turbó. Orogràficament m'ha recordat molt a les meves muntanyes del Cadí, el Pedraforca i la serra del Verd. Característiques tècniques : Valoració : Molt interessant. Entorn genial. D

A l'hivern quan esquio pel plans de l'Hospital de Benasc hi ha una muntanya que m'atreu amb força. Es tracta del Mall Pintrat que creia que era un xic complicat. El cap de setmana parlant amb en Jordi Timoneda em comenta que ell l'ha fet i no el va trobar dífícil. Em passa el track. Miro per internet i veig que té raó és un pic que es fa sense cap dificultat especial que no sigui el desnivell. Així que quan tinc un moment decideixo emprendre el repte de pujar-hi. Val a dir que la principal dificultat que em vaig trobar va ser la boira que em va acompanyar durant bona part de la pujada encara que amb les nombroses fites i el track em vaig poder sortir i, per dalt, el fort vent que em va obligar a que em parés una estona a amagar-me darrera d'unes roques a esperar que passes la ventada mentre menjava l'entrepà habitual. La veritat és que dalt ja no en feia. Característiques : Valoració:  Ascensió molt interessant. Imprescindible pels que ja han fet tots els

Amb els seus 3010 metres el tuc de Mulleres (o Molieres com veig darrerament escrit) és una bella muntanya desitjada pels col·leccionistes de tres mil. De lluny sembla una mena de balena gegant. L'accés des del túnel de Vielha es veu facilitat per un refugi metal·lic de la FEEC però cal tenir present que les darreres congestes de neu al Cap de Toro són prou dretes per amedrentar a alguns. Mentre que l'excursió pel vessant ponentí (Vall d'Essera - Benasc) que és molt còmode esdevenint un dels tres mils més factible.  A més a més passarem per l'impressionant Pla d'Aigualluts, un dels paratges més sorprenents del Pirineu amb la visió del gegant pirinenc de l'Aneto. En el Forat d'Aigualluts l'aigua col·la de la vall de l'Essera cap a la Vall d'Aran amb el riu de la Garona. A més a més en aquesta excursió vam homenatjar als bons amics Lluís Garrofé - que amb els seus 80 anys ha acabat la llista - i Jaume Brescó que també l'ha acabada. Aproximaci