Excursions del Joan Ramon

  Sempre havia desitjat pujar la Montmaneu amb neu. Sabia que si no ho feia en aquesta ocasió potser hauria d'esperar uns altres vint anys per intentar-ho. La darrera gran nevada al Segrià va ser al 2001. Era ara o esperar als 81 anys. Truco al Paulino, sé que només serà ell qui comprendrà la meva estranya passió. Cop de telèfon i quedem per demà però no havíem pensat que les pistes d'accés estiguessin tan malament. Hi ha granges i pensava que havien de netejar els camins... així va ser, però... vam agafar una pista secundària (veure ascensió del pessebre al Montmaneu  amb la descripció de l'ascensió amb els meus nets), resulta que la pista que va de Maials al camí de les Mines no és gaire important i el camí el netegen poc. La pista bona és el camí de les Mines de Seròs que van netejar aquell dia.  Nosaltres arribem fins una granja on hem de posar cadenes i deixar el cotxe avorat. Haurem de caminar 6 km de més (12 anada i tornada) per arribar a l'inici de la pujada al

  L'any 2001 va nevar força a Albatàrrec i vaig anar esquiant (esquí de fons) al Pedrós, a Lleida i a Artesa de Lleida. Vaig decidir que guardaria els esquís vells i unes botes velles perquè sabia que els tornaria a fer anar. Ha calgut esperar 20 anys... però avui he tornat a agafar els esquís vells i les botes (pensava que estarien trencades, però no). Podré tornar a esquiar d'aquí 20 anys més .. ?81 tacos... He anat pel camí al Tossal del Pedrós d'Albatàrrec (en un any he pujat 4 cops, la millor la que vaig pujar amb el meu net el Quim). He tornat pel camí del Canal d'Urgell per fer una circular. Foto de l'Oriol Quadrat, baixant del Pedrós Un cop a casa he pensat que no podia deixar de passar el dia i he decidit baixar a Lleida. Havia força gent caminant, en bici... en cotxe (que burros). I el camí no estava tan bé com el Pedrós on anava obrint molta estona traça. Pur plaer. En total hauré fet uns 25 km que ja estan prou bé. A veure com estarà demà...  Fotos de le

  Porto anys passejant per Tuixent i em pensava que coneixia tot el terme. Ha calgut avui perdre'm pels rodals del camí de la Ventajola per trobar que en Xavier Cadena havia arranjat el camí dels Ribassos. Hi ha un tram que és encisador. El millor de tot el terme quan es passa per un grau estret. El cingle a l'esquerra i l'abisme a la dreta. No genera vertigen però si que és impressionant. Aquesta sortida la vaig fer el mateix dia que vaig fer l'entrada anterior de Camí del Cable - El Fiter - camí de Ventajola però per explicar-ho millor he preferit fer una ruta diferent. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:  Valoració : Itinerari senzill que permet caminar per un camí innedit. Molt interessant. Dificultat : Baixa Desnivell : 200 metres. Temps : 1 hora 49 minuts.  Distància : 5,7 km Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Sortim de la plaça del Cadí on hi ha l'aparcament del poble i l'ajuntament. Seguim per la carretera d'accés al poble. 5 min Agafem

  "La vida té da sorpresas, sorpresas té la vida" cantava l'orquestra Plateria. Això m'ha passat aquest matí. Anava a pujar pel camí del Cable , abans al poble de Tuixent havia hagut una serradora i per aquest camí baixava un cable per on baixaven els troncs. Era un camí que estava molt perdut, vaig amb la intenció de posar-hi alguna fita i traure alguna herbota, però, arribo hi està perfectament recuperat. Començo a indagar i resulta que en Xavi Cadena, mentre estava confinat al poble es va dedicar a desbrossar-lo. Moltes gràcies per la feina ben feta... Un cop dalt agafo la pista del Fiter i baixo pel camí de la Ventajola . Un recorregut molt interessant que aquí us voldria descriure per ajudar-lo a seguir. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:   Valoració: Itinerari senzill i que permet fer una ruta fàcil per descobrir la muntanya del Fiter propera al poble de Tuixent. Dificultat: Baixa Desnivell: 350 metres. Temps: 1 hores 58 minuts.  Distància: 5,9 km Itinerari circular.

  No han obert encara les pistes d' esquí de Tuixent La Vansa  així que decideixo anar a fer raquetes (encara que tampoc hi ha prou neu i agafo les raquetes a la motxilla i vaig caminant que puc anar més ràpid). Avui decideixo anar un xic al vessant nord-oest de Port del Comte (altres entrades a Port del Comte amb raquetes: la Tossa Pelada des de Tuixent ,  Puig de les Morreres , el Pedró dels 4 batlles des de l'Estivella ,). CARACTERÍSTIQUES: Valoració : Itinerari poc exigent per descobrir el vessant nord de la muntanya de l'Arp - Port del Comte. El camí de sota de tornada cal anar amb cura seguint les marques blaves i grogues. Dificultat : Baixa Desnivell : 240 metres. Temps : 3 hores 10 minuts. Encara que pot dependre de les condicions de la neu. Distància : 9 km Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Surto de l' estació d'esquí de Tuixent La Vansa anant a la dreta. Passo per darrera del refugi de l'Arp . 12 min Abandono la pista i agafo un sen

  El pla A era pujar al grau de Carrasclet al Montsant però va fer un dia molt fred i amb vent  em fa desistir i  passar a un bon pla B. Casualment m'havia caigut a les mans un article que parlava d'un hospital de guerra a la vora de la Bisbal de Falset  que havia estat dignificat. Crec que és una bona proposta. De fet està tan amagat que ni el vent sembla que hi bufi. Com arribar-hi? Un cop estem a la Bisbal de Falset agafem la carretera a la Palma d'Ebre (T-702). Als dos quilòmetres, en un revolt molt marcat trobem un cartell indicador i un espai per aparcar. Curiosament el color és el que fan anar els del Memorial Democràtic però no hi ha cap designació, sols el de l'ajuntament de la Bisbal. Crec que ho han pagat ells ... no sé la feina que ha fet aquí el Memorial, una llàstima. Baixem per una pista de terra uns 400 metres i ja trobem la balma de Santa Llúcia . Hi ha un petit altaret i una imatge penjada del sostre de la santa martiritzada arrancant-li els ulls, per

  La serra del Montsant és una meravella geològica del sistema litoral. De tant en tant m'encanta perdre'm pels seus rodals. No en canso mai d'anar-hi. Ha tingut molta sort que els anys 60 del segle passat el Club Reus Deportiu es va dedicar a senyalitzar els principals itineraris per la muntanya. Recordo un article de la revista Muntanya on sortien una vintena de graus per ascendir als seus cimals. Aquesta feina va permetre que fou una muntanya molt visitada, estimada i que ha acabat esdevenint un Parc Natural protegit de les agressions medio-ambientals. No com el nostre estimat Montsec. El grau de Barrots és segurament el més popular i no presenta massa dificultats tècniques. El de Carabassal o de Carbassal potser és menys fressat. No patiu gaire per l'orientació ja que trobareu cartells i indicacions per tot arreu. No seran cartells tan bonics com els troquelats del Club Reus Deportiu però ... CARACTERÍSTIQUES : Valoració : Itinerari superb per descobrir els graus