M'encanta la natura i és en la muntanya on trobo la felicitat.
És tan meravellosa que tinc la necessitat d'explicar les meves batalletes.
EL MONTMANEU AMB PIOLET
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Sempre havia desitjat pujar la Montmaneu amb neu. Sabia que si no ho feia en aquesta ocasió potser hauria d'esperar uns altres vint anys per intentar-ho. La darrera gran nevada al Segrià va ser al 2001. Era ara o esperar als 81 anys.
Truco al Paulino, sé que només serà ell qui comprendrà la meva estranya passió. Cop de telèfon i quedem per demà però no havíem pensat que les pistes d'accés estiguessin tan malament. Hi ha granges i pensava que havien de netejar els camins... així va ser, però... vam agafar una pista secundària (veure ascensió del pessebre al Montmaneu amb la descripció de l'ascensió amb els meus nets), resulta que la pista que va de Maials al camí de les Mines no és gaire important i el camí el netegen poc. La pista bona és el camí de les Mines de Seròs que van netejar aquell dia.
Nosaltres arribem fins una granja on hem de posar cadenes i deixar el cotxe avorat. Haurem de caminar 6 km de més (12 anada i tornada) per arribar a l'inici de la pujada al Montmeneu - Montmaneu.
Arribem a la cruïlla i vegi les rodades d'un cotxe que aniré seguint ja que només m'enfonsaré uns 20 cm.
En una pujada molt ferma veig que el cotxe abandona l'ascensió. Els seus ocupants tiren uns metres més endavant però aviat abandonen la pujada. Això té greus conseqüències ja que apartir d'aquí em caldrà anar obrir traça i m'enfonsaré uns 35 centímetres. No es agradable caminar així. A cada passa has de pujar la cama fins la part baixa del genoll ... i així cada peuda. Encara que no fa fred i el dia es radiant.
En Paulino fa - sinó no seria ell - una variant per adreçar però amb el patac de neu que hi ha no li surt gaire rentable. A partir de la cruïlla on deixo la pista la neu és més irregular i he de pujar per xaragalls més pendents. Amunt i pit.
Perdoneu el to èpic de la meva descripció però estic molt content de la meva aventura personal encara que no té res d'especial. Tothom amb paciència ho pot fer... especialment ara que trobareu la traça ja oberta.
El darrer tram és molt pendent (potser amb trams de 30 % d'inclinació) però la neu és molt tova i es puja molt bé. En algun moment em fa cosa la baixada però igualment la neu no lliscava en ser tota neu pols.
Finalment arribo al cim. Modestos 495 metres però amb un aire plenament alpí. Les planes del voltant estan cobertes per la manta blanquinosa de la neu. Pur plaer. Una ascensió inolvidable. Veure vídeo final que reflecteix els darrers metres.
Hem estat tres hores i mitja per pujar-hi. La baixada serà més còmoda ja que la traça ja està feta, encara que arribem al cotxe quan ja està fosquejant.
Després de força temps, torno a la sortida de l'Autocar del CEL . Dona gust retrobar-me amics d'anys i veure que hi ha força socis que no conec. Vaig tenir ocasió de recorrer llogarets escampats per la meravellosa Vallfosca , també vaig poder descobrir la conducció d'aigua que mena a l'aigua a la central de Molinos . La captura de l'aigua és a Aiguabella , però el barranc del Cabró baixava molt ple i no podíem travessar van decidir escurça l'excursió i començar des de la Torre de Capdella . Una excursió molt interessant especialment amb l'acompanyament dels colors de la tardor pirinenca. Reconec que he trepitjat els cims de la Vall però no la part baixa on hi ha una munió de bells llogarrets i aquesta era una bona ocasió per coneixer-los. La majoria de les fotografies són de Roberto Rodríguez, a qui agraeixo que m'hagi deixat les seves fotografies. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió molt interessant per descobrir la cambrà d'aigües de Molinos i de
He caminat molt pel Montsec , però resulta que no he estat mai a l' ermita de Sant Llobí. Avui havien d'anar a mirar un barranc per equipar però resulta que ahir va ploure molt així que decideixo anar finalment. Hem pujat per la pista però un cop a l'ermita hem decidit baixar pel barranc del costat. Ha estat una experiència prou interessant, hem trobat un tram de camí ben interessant que devia ser la pujada des d'Agulló . FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió curta però que ens permet veure el santuari de Sant Llobí, tot fent un recorregut circular amb un punt d'aventura. DIFICULTAT : Baixa. Encara que hi ha un tram amb vegetació esponerosa (recomano dur tisores i guants per travessar el barranc de Sant Llobí a la font del Reguer. LONGITUD : 4,9 km DESNIVELL : 105 metres TEMPS : 1 hora 50 minuts ITIN ERARI CIRCULAR Descripció de l'itinerari : Abans d'arribar al llogarret de Millà, a uns 200 metres, hi ha una pista amb el terra encimentat que s'enfila amun
Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac
Vallcebre és un sinclinal inclinat envoltat de cingleres d’una cinquantena de metres que ens queda sempre a l’esquerra del nostre camí. Hi ha nombrosos graus (he llegit que n'hi ha 21) que davallen al peu de la paret. La majoria estan indicats. Aquests graus són ben atractius i ens queda el desig d'anar anant-los fent amb el temps. RELACIO DE GRAUS DE VALLCEBRE L’excursió d’avui és superba amb unes panoràmiques excepcionals sobre els voltants. A mesura que anem caminant anem observant com el contorn va alternant com si estiguéssim en una mena de “tiovivo”. Al llarg de la descripció anireu trobant diferents comentaris que diuen que queda pendent per una altra excursió. Sempre he dit que la qualitat d’una travessa bé definida si t’obra noves possibilitats. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió molt interessant, molt recomanable. DIFICULTAT : Mitjà. Hi ha moltes cruïlles que ens desorienten encara que la majoria tenen cartells informatius. LONGITUD : 13,8 km DESNIVELL : 510 metre
L'altre dia vaig anar a fer la volta Als cingles de Vallcebre i em vaig adonar que havia una munió de graus que solcaven les cingleres del sinclinal. Em recordava els graus de serra de Montsant. No he trobat cap relació completa, així que he decidit a posar-me i fer feina. "Diu la tradició que eren 26 els graus o passos verticals que creuaven els cingles de Vallcebre, i si es tancaven tots el poble quedava incomunicat. Avui en dia costaria localitzar els 26 graus, però molts d'ells continuen existint i ens permeten imaginar com era la comunicació entre la part alta, o sigui l'altiplà de Vallcebre, i les terres baixes." Descripció trobada al blog Engarrista "El Grau de la Mola ha estat un dels passos importants de la cinglera, que ja esmentava l’il·lustre excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, en la seva guia del Berguedà. Torres es desplaçava en cavall i, per tant, només tenia en compte aquells graus que permetien el seu pas: Mola, Gra
Hi ha dies que tinc la sensació de treballar a jova (treballar de franc per la comunitat). Aquest cap de setmana hem tornat a fer Centre i hem arranjat l'interessantíssim camí que puja de Bonansa al castell de Pegà . Al matí esmorzant al bar del poble observo dos grups socials: gent del poble que volen recuperar els seus camins i sòcies del CEL que treballaran durant tot el matí per recuperar un bell/vell recorregut. Gràcies als 37 participants. Primer caldria entendre que aquesta modest turó té un espectacular visió sobre les valls. Lògicament durant l'edat medieval fou ocupat per una fortificació militar. Ara en resta ben poca cosa - per no dir, res. Segurament algun noble va castigar al seu enemic destruint-li (capant-li) el castell. Els carreus van restar al peu del castell formant una curiosa tartera artificial. Moltes de les cases nobles de Bonansa van aprofitar d'aquests carreus escairats. Però quan tresqueu pels boscos capfiqueu-vos en les bruixes locals que puja
Vaig llegir en un blog que era el camí més impressionant del Pirineu. Ho trobo una mica exagerat però la veritat és que és un camí SUPERB que ens ajudarà a comprendre que Tor és el racó més perdut del nostre Pirineu. Serà la millor manera de comprendre els esdeveniments que allí hi van passar. Feia molts anys que hi volia anar però la logística era una mica complicada. Vaig aprofitar que el grup de whasapp Lletraferits hi pujava havent llegit el llibre Tor, tretze cases i tres mort i volen conèixer l'escenari. Va ser un jorn rodó amb uns organitzadors que es preocupen perquè tot vagi bé. No pertanyeria mai a un club com aquest on poden acceptar gent com jo. Vaig i enlloc de fer una descoberta del poble i contorns em dedico a recórrer l'impressionant camí d'Alins a Tor. Mireu que ja em van suspendre en l'avaluació que van fer... Característiques tècniques : Valoració : Imprescindible per a tot excursionista que estimi el país. Dificultat : Moderada. Hi ha algun tram
A última hora decideixo organitzar una sortida pel Centre Excursionista de Lleida i trio que sigui la pujada de la Canal de l'Embut del Montsec d'Ares. Diuen que han posat una cadena en el tram inferior on vaig deixar desequipat perquè d'aquesta forma fos un bon filtre d'entrada. Baixaré pel mal anomenat coll de l'Os, nom que ningú reconeix a la vall. Sempre he preferit anomenar-ho el Baixador de la Canal de l'Embut. La previsió del temps era perfecte però ens hem trobat la boira. Característiques tècniques : Proposta molt interessant. És tracta d'una ideal perfecta per uns paratges corprenedors, protegits per cadenes. Dificultat : Mitja - alta doncs cal remuntar agafant-nos a cadenes i anem per trams aeris. La baixada no es fa per un sender traçat. Distància : 4,2 km Desnivell : 600 metres. Temps :2 hores 30 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Aparquem al peu d'una tartera. Els cotxes es poden aparcar a la vo
NECESSITO LA VOSTRA COL.LABORACIÓ!!! Arran del llibre del Gerard Pamplona, El passat fosc de la Seu Vella, m'he decidit iniciar la recerca dels presoners que van romandre al camp de concentració de La Seu Vella. Petit homenatge al meu padrí que fou empresonat allí. Sé que mai arribaré als 4000/7000 presoners, però si arribo a l'1% estaré content però això dependrà de vosaltres. Pregunteu als amics si coneixen algun que fou empresonat a La Seu Vella. Correu: carreteret@yahoo.es (Joan Ramon Segura). Ho aconseguirem. PER SABER EL LLISTAT ACTUAL, CLICA DAMUNT LA POSTAL: Per visualitzar els meus Vestigis de la Guerra Civil localitzats:
El dia està núvol i ahir va ploure molt. Decidim amb la Carme de Fals no anar a escalar sinó cercar un camí excepcional que ella coneix prou bé i que em deixa bocabadat. Com pot ser que no conegués jo aquests camins. Si que el Ripollès ens cau lluny des de casa però és una excursió BESTIAL. Hi ha trams amb cadenes, cables, escales... però en algun tram i falta algun metre de cadena de suport. Doncs, a posar-hi ferro per fer el camí més accessible. Penso portar una sortida col·lectiva amb els meus companys de Centre per aquests bells indrets. Com arribar-hi? Agafem el carretera que puja a Queralbs (GIV-5217). en el km 5,7 agafem un trencall a la dreta cap a la Farga . Aviat agafem un trencall a l'esquerra per arribar a la Central de Daió de Baix, on aparquem. Una mica abans han habilitat un aparcament nou. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES : Valoració : Excursió superba per descobrir racons meravellosos del país. Dificultat : Mitja. Hi ha trams amb cadenes i cables. Desnivell : 1860 met
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada