Excursions del Joan Ramon

No sempre tot ha de ser anar a la muntanya (a no??). Diumenge, 28 de maig, amb motiu que l'escriptor britànic George Orwell va estar ingressat durant una setmana a l'hospital de Santa Maria. Estava defensant la república i la revolució quan una bala li causa una ferida mortal al coll. La sort li va salvar encara que el seu fill diu que el seu pare li deia que la mala sort va ser ser ferit. L'acte va estar molt bé va començar amb música de Jordi Cebolla i Montse Micuesa. Després una presentació de l'acte per part de la Lluïsa Huguet que dona entrada a la historiadora Conxita Mir que va glosar sobre la figura de George Orwell i com la societat civil ens avancem als polítics que sempre estan pendents dels vots.Finalment vam traure una bandera de les Brigades Internacionals que tapava l'artístic plafó que havia fet en Ramon Pach. Érem uns 70 assistents. Va ser un acte entranyable on tot, estranyament, va sortir bé. Estic molt orgullós de pertanya al Grups de Recuper

L'any 2003 vaig pujar amb el Pau Salla al pic de Màniga (i no ho recordava). Ho tenia apuntat a les meves llibretes i he trobat tota la informació de com havia fet l'excursió ... és greu. Alzheimer? No recordar una excursió!!! Bé, aquella vegada vam sortir de Burg i vam baixar per la carena fins al Faro però avui he pujat per la pista més amunt i he pogut arribar fins al pic de Covils. Les excursions, per sort,  no sempre són iguals. Primera sortida de la temporada estiuenca al Pirineu. Característiques : Valoració: Itinerari força interessant que ens permet assolir els pics de Màniga i de Covil que es poden coronar fàcilment per la vall de Virós però aquí és una excursió més complerta. Dificultat : Mitja. Cal tenir present el desnivell i que molta estona es va sense sender. Atenció a la pujada al coll de Màniga que cal agafar bé. Desnivell:  900 m.   Distància : 12 km.  Temps :  4 hora 24 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari :

Feia temps que tothom em parlava de la Ferrata de Cala Molí a Feliu de Guíxols i em cantava les seves meravelles. Jo em resistia dient que estava molt lluny,  finalment m'he decidit a anar-hi. La veritat l'entorn és superb. Primer de tot la roca és un granit rosat que te'l menjaries a mossegades. Després anar a tocar de l'aigua del mar té un encant especial especialment per la gent de secà. Una mica és com anar a PortAventura però sense pagar entrada. La via està superequipada amb material d'acer inoxidable doncs la salabror del mar és molt corrosiva i podria fer malbé la instal·lació. Crec que ja la van tenir que tanca un cop per algun problema de manteniment. Ja veieu tot meravelles. Tot no. Diguem les coses pel seu nom. Cal fer cua i a les fotos sempre surt gent que no és de la nostra colla. Vam tenir sort que els del davant anàvem ràpid i no ens vam haver d'esperar gaire. Moltes empreses d'aventures fan aquí el seu arròs. Ara es poden fer unes fotos

Segona sortida del cicle dedicat a la figura de George Orwell. En la primera ens vam dedicar a visitar el que vam anomenar front d'Osca (Sietamo i la ciutat aragonesa). Avui la nostra intenció és traslladar-nos a Alcubierre. La primera fita és pujar al monte Irazo (605 m.) . George Orwell en el seu llibre Homenatge a Catalunya l'anomena monte Pucero. Està situat en el km. 34,6 de la carretera A-129 entre Leciñena i Alcubierre. Es puja per una pista. Dalt s'han reconstruït les trinxeres, els refugis i els bivacs que van fer anar els soldats del POUM. Bona feina feta pel Govern aragonès recuperant la Memòria Històrica. Havia força gent trescant per les trinxeres. Es denominada Ruta Orwell. No cal ser cap gran estratega militar per comprendre que era un emplaçament molt precari doncs estava dominat pel Puig Ladron que queda molt més alt i que domina també la carretera que hem seguit per venir. La segona fita del dia va ser pujar al Puig Ladrón (700 m.). En el km. 33,5

Avui hem començat la travessa de la Noguera Pallaresa al Segre, o el que és el mateix, de Sort, capital del Pallars Sobirà i La Seu d'Urgell que ho és de l'Alt Urgell. És un projecte de 4 etapes que farem mensualment amb l'autocar del Centre. Característiques : Valoració: Itinerari molt interessant que ens permet enllaçar Sort amb el poble de Rubió, el més alt de Catalunya. Segurament per aquí passarà el darrer tram del GR-3 Dificultat : Mitja.  Desnivell: + 1050 m.  -100 m. Distància : 15 km.  Temps :  3 hora 55 minuts. Descripció de l'itinerari : Sortim de Sort per una mena de polígon que hi ha un camí que passen pels prats de la vora del riu. Paratge totalment pla i que sorprèn en un entorn tan de muntanya. 5 min Passem per la vora de la borda de Ritort on hi ha instal·lacions d'empreses d'aventures que tan s'han generalitzat per la capital pallaresa. Prats de les Vernedes. Nosaltres anem un xic elevats. 24 min. Cruïlla de camins

Font de l'Os Recordo en un viatge a Grècia un noi que em va comentar que coneixia tota Europa menys Polònia i no sé quin altre país. Jo li vaig dir que jo era de Tuixent (estrictament parlant no ho sóc) i encara no em coneixia el terme. Per a prova, avui he trobat dos camins i us asseguro que em faig un fart de caminar per tots els topants del poble però em considero que encara no el conec tot com avui s'ha demostrat... Així ha estat: He pujat pel camí de la Teuleria vella (Veure Caminada Popular de la Festa Major 2016 ). Passada la Teuleria vella vaig veure un sender que s'enfilava per l'esquerra i avui he anat a posar-hi el nas i m'he emportat una bona sorpresa. He pujat per la carena del Puig de Montanya i he sortit a la pista forestal per on baixàvem durant la caminada però, recte amunt surt un camí amunt molt interessant que em permet arribar amb comoditat fins sota de la font de l'Os. Agafo la pista a coll de Port i agafo el camí de l'Esmorriado

Vista des del cim. Tinc un bloc d'escalada on penjo les meves escalades (E scalades per a tontos )però crec que el que he fet avui, tot just ratlla la línia de l'escalada, així que he pensat que era millor posar-ho al meu blog d'excursions. Descripció de l'itinerari : A 300 metres abans d'arribar a Coll de Port en la carretera C-462 que uneix les viles de La Coma i Tuixent hi ha l'agulla de Coll de Port. En la seva base hi ha una zona d'escalada esportiva . És la roca més altiva de les que hi ha al voltant. Fa un any hi mig hi vaig pujar pujant escalant per l' esquerra de la paret.  però un cop al cim em va sembla que el rapel només estava equipat amb un clau així que avui (un any i mig després) m'he decidit a pujar-hi en solitari doncs no trobava un company a qui enganyar. He aparcat al peu de l'agulla i he pujat per un antic camí que pujava per on ara hi ha un tallafoc fins un collet i he tirat a l'esquerra fins situar-me al meu de l