Passa al contingut principal

CIM LLIURE DE FITES: PUI DE LA BONAIGUA

Ara que el nostre Pirineu comença a estar tan massificat fa una certa il·lusió pujar a un cim on no he trobat cap fita per indicar-me el camí. Pujava per pura intuïció muntanyenca. No crec que sigui un cimal que es faci gaire encara que he de reconèixer que la panoràmica des de dalt és superba. Sembla ideal per veure una etapa ciclista que pugui al Port de la Bonaigua doncs es veu perfectament tot el recorregut pel vessant pallarès.
Cal remarcar que he pujat en plena onada de calor. Deien que no s'havia de sortir de casa però crec que he sabut jugar bé les meves cartes. La solució matinar però quan he sortit encara queien les darreres gotes de la tempesta de la nit. Entre la pluja i la calor havia una finestra que he sabut aprofitar per coronar el Pui de la Bonaigua.
Característiques:
Valoració: Excursió força interessant, exigent físicament.
Dificultat: Mitja. La principal dificultat és que vas molta estona sense sender, pel mig d'una tartera amb blogs de grans dimensions i un començament de la carena on has de fer alguna grimpada.
Desnivell: + 1200 m.
Distància: 12,5 km. 
Temps de pujada 3 hores 50 minuts.
Temps de descens: 3 hores 24 minuts
Temps total: 7 hores 14 minuts.
Descripció de l'excursió:
Agafem un sender que surt recte amunt, cartell, vers els estanys de Cabanes. Pugem en mig d'una meravellosa avetosa amb exemplars molt interessants. Es tracta del primer gran encant de la sortida.
Finalment arribem a uns prats de muntanya i poc després els avets aniran minvant per deixar lloc a pi negre que esdevindrà el senyor de la vall. Pujada ferma. Segurament es tracta d'un antic camí de rossec de troncs. Als pocs metres hi ha una bifurcació. Per l'esquerra marxa el camí al refugi de la Plana de la Font travessant el Tessó de Son. Nosaltres anem a la dreta.
1 h 26 min. Nova cruïlla amb cartell. Recte amunt aniríem a l'estany Llong de Cabanes. Anem a la dreta.
1 h 33 min. Arribem a l'Estanyola (2179 m.) que es tracta d'un petit estany que voregem.
1 h 38 min. Estany Negre de Cabanes (2189 m.) de grans dimensions. Impressiona les agulles de les Agudes que resten una mica amagades.
1 h 51 min. Ens trobem a l'altre extrem de l'estany. Seguim un sender ben fitat que s'enfila amunt.
Estrictament parlant agafaríem en aquest punt una vall secundària que surt a la dreta però com està formada per una gran tartera continuem el sender fitat amunt.
2 h. En aquest punt vaig baixar quan descendia del Pui de la Bonaigua doncs anava confiat seguint les fites que em pensava que em durien al coll de Xemeneies. Crec que és el punt ideal per abandonar el camí bo. Encara trobarem una estona amb senderó però aviat ens haurem d'enfrontar amb una gran tartera. En un primer moment són blogs grans però hem de cercar els trams més herbats i anant pujant pels trams més herbats.
Com us deia vaig seguir el camí fitat cap amunt (error).
2 h 13 min. Arribo a una carena i veig el cim del Pui de la Bonaigua molt més a la dreta. El sender m'ha enganyat. Així que he de travessar una tartera molt incòmoda de blocs grans. M'encara cap a un collet que veig davant. Tram desagradable.
2 h 45 min. Collet (2438 m.) que em duu a la vallada que passa pel peu del Pui de la Bonaigua. Vaig per un tram planer i amb herba però davant tinc la pala herbosa que mena al coll de Xemeneies que pujo amb calma cercant el millor pas. De fet en lloc de dirigir-me cap al coll traço una diagonal a la dreta que m'estalvia el darrer tram de forta pujada.
3 h 09 min Surto a la carena (2563 m.). La continuació no sembla pas fàcil doncs hi ha uns blogs immensos. Destaca un de quadrat que forma una mena d'agulla. Hi vaig passar per una canal herbosa per sota d'ell. Llavors vaig anar a buscar un contrafort per tornar a la carena principal. Vaig haver de fer algun pas d'adherència puntual. Ara tota l'estona vaig fent gimnàstica. Ara m'aplano, ara volta per la dreta, ara per l'esquerra, amunt i avall. Més tard la carena s'humanitza i puc caminar més ràpidament.
3 h 50 min Arribo al cim del Pui de la Bonaigua (2778 m.). Impressionant visió del contorn i molt especialment del port homònim. En el cim trobo una placa d'un company mort. Sé que és un tema polèmic i que hi ha tantes opinions com a persones però personalment no em desagrada trobar-me plaques als cims de les muntanyes recordant muntanyencs que van estimar la muntanya com jo.
Enlloc de fer una descripció dels principals cims prefereixo deixar-vos les imatges que vaig prendre.



A la baixada vaig per la carena fins al blog quadrat on decideixo no continuar per la carena i agafo la canal herbosa que surt de sota del blog i baixo prou bé. També indicar-vos que la resta de la baixada la vaig fer igual que a la pujada però amb la correcció que us he indicat descendint sempre per la vall fins enllaçar amb el camí fitat., opció molt més preferible Tal com us he dit durant tota la travessa de la vall no vaig trobar cap fita ni tampoc en la carena. Terreny salvatge i autèntic.
Aproximació:
En el km. 57,2 de la carretera C-28 que puja al port de la Bonaigua pel vessant del Pallars agafem un trencall a l'esquerra que constitueix la carretera vella al port.
1,3 km. Refugi Gerdar (no confondre amb el refugi Gerber).
1,6 km. Revolt molt marcat a la dreta. Aparcament.
Track de la sortida.

Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…