Passa al contingut principal

DE SALDES A LA PLETA PALOMERA I RETORN PELS GRAUS

Si seguiu aquest blog (-gràcies-) trobareu sortides sempre originals i diferents. Doncs bé avui trobareu una proposta que vaig fer l'altre dia i vaig anar per camí fressat - plena de marques de pintura - i sense gaires problemes d'orientació. És una excursió per urbanites però que em va agradar i aquí us la deixo.
Es tant d'anar que he trobat una descripció ja feta en la pàgina de Saldes que he preferit copiar-la i enllestir la feina.
Característiques:
Valoració: Excursió entretinguda i amb l'encant de trescar pels Graus. 
Dificultat: Baixa 
Distància: 11 km.
Desnivell: 450 metres.
Temps total: 3 hores 30 minuts 
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
"Sortint de la plaça Pedraforca en direcció al Mirador de Gresolet pel mateix carrer, anireu a buscar la última casa d'aquest anomenada Cal Ballesteros. Seguiu la mateixa carretera pocs metres més amunt on surt una pista de baixada a mà esquerra amb marques grogues que haureu de seguir. Aquesta us portarà fins a la carretera principal B-400 que l'haureu de creuar amb compte i empendre un camí que baixa cap al riu."

Anem seguint marques grogues.
"Primer baixeu pel mig dels camps amb alguna vista de les instal·lacions de les mines de Saldes, tancades el 2008. A l'altre costa, el bosc s'imposa, i a mesura que pugeu, el camí va guanyant categoria, amb un traçat ben definit que passa entre esporàdics camps delimitats per parets. S'arriba a la petita casa de Mas Fred i després a una petita carretera (carretera de l'Obaga)"
Tornarem per la pista que ara deixem a mà esquerra.
"Creueu aquesta carretera i torneu a entrar enmig de camps de conreu abandonats. Després d'un tram de pista, inicieu un camí que puja directament cap al sud. Era un camí que servia per pujar bestiar (camí ramader) sobretot ovelles, cap a les pastures. La ruta creua una pista, passa per sota d'una línia d'alta tensió i continua cap al sud. Es tornen a trobar indicis de camps i entreu en un bosc jove. Després de l'última pujada entrem en un gran pla amb unes extenses terrasses - signe inequívoc d'haver estat zona de conreu: el Pla de l'Espinal-. Tot i que quedi allunyat de la ruta, a l'extrem est del pla, hi ha les ruïnes d'uns corrals que servien per guardar-hi bestiar. Aquesta simultaneïtat d'usos ens porta a pensar que no es conreava cada any degut a l'altitud i que es troba en cara nord. Després d'un any de conreu, probablement es deixava reposar la terra uns anys i s'hi deixava pasturar les ovelles perquè abonessin el terra amb els seus excrements.
La ruta emprèn pistes forestals i dreceres fins enllaçar amb una de les rutes dels Itineraris de Natura de Palomera (marcats amb colot taronja). La pista creua un barranc i continua amb una suau pujada. Entreu en una zona plana: a la dreta, unes pedres indiquen unes estructures que són les ruïnes d'uns altres corrals i una barraca, ja de certa antiguitat; a l'esquerra, alguns camps Novament podeu apreciar aquesta simultaneïtat d'usos, però a una escala molt més petita.
Al final de la pista, puja un nou camí amb fort pendent. És part de la mateixa ruta de la natura. Arribem a un altre pla amb un magnífic mirador cap a les serres del nord, inclòs el Pedraforca. El camí passa pel costat de les restes d'una barraca; es tracta d'una altra petita zona de cultiu. El camí, finalment, arriba a dalt, gireu a l'esquerra pel camí balisat enmig del bosc i, en deu minuts, estareu a la Pleta de la Vila.
Com el seu nom indica, el seu ús tradicional ha estat reunir bestiar. Hi havia un refugi de pastors i extensos corrals. Avui, una part es dedica a un ús més lúdic: un par d'aventura. Per anar a la zona de Palomera, cal seguir un indicador a l'esquerra de la Pleta de la Vila. Primer el camí planeja i apareixen parets a la nostra dreta, també pletes, molt més antigues. A l'altre costat del barranc, es veu el roc de Palomera amb unes estructures d'evident facció medieval. El camí baixa fins al peu de Palomera i un camí una mica perdedor puja fins al poblat. Si pugeu, si us plau, respecteu les pedres! A la dreta s'obre un estret barranc amb unes petites coves que s'han aprofitat, construint petits murs, presumiblement també per albergar animals. Per continuar la ruta, cal tornar a pujar fins a la Pleta de la Vila.
Repreneu la ruta passant per darrera dels corrals de la mateixa pleta i, enfront d'un altre mirador, inicieu la baixada amb unes característiques "S" d'un camí antic. Encara seguiu la ruta de la natura. Entreu en una pista i creueu el torrent per un divertit pont penjant de construcció recent. En acabar la pista, s'inicia el camí que entra a la zona dels graus. És, potser, la part més emblemàtica de la ruta. Entreu en una zona de blocs i pedres d'estranyes formes. A la dreta, es veu un autèntic caos de roques. Passeu cap a una roca amb forma de dit i la ruta gira a l'esquerra.  No obstant això, si aneu a la dreta per un camí més precari, arribareu a un altre mirador, amb magnífiques vistes al Pedraforca i el Moixeró. Continuant la baixada cap a l'esquerra, torneu a enllaçar amb la ruta. Més avall, si mireu al terra, sembla que s'hagin aprofitat les pedres soltes per empedrar el camí i donar-li més solidesa. També veiem camins paral·lels que es van entreññeçant, un altre signe de camí ramader.
Les marques de la ruta de la natura continuen per l'esquerra però la vostra ruta segueix per la dreta. Continua pla pel bosc. Podeu intuir el caos de blocs a la vostra dreta. Finalment, comenceu a veure camps i el camí entra en una pista. A sota, les ruïnes d'un altre corral i, poc després, un pal indicador assenyala la font del Bullidor, una surgència que brolla de les roques i on podeu omplir les cantimplores, si cal. A partir d'aquí, la pista va baixant fins enllaçar amb la carretera de l'Obaga que seguireu cap a l'esquerra per retornar al Mas Fred i desfer el camí fet al principi fins a Saldes."
En passar per la vora del càmping del Pedraforca ens vam extraviar una mica doncs vam tirar carretera avall i havíem d'anar per un camí a l'esquerra en acabar el recorregut. Quan ens vam adonar de la distracció vam tornar per la mateixa carretera a cercar el camí que ens duu al Mas Fred.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…