DE SALDES A LA PLETA PALOMERA I RETORN PELS GRAUS
Es tant d'anar que he trobat una descripció ja feta en la pàgina de Saldes que he preferit copiar-la i enllestir la feina.
Característiques:
Valoració: Excursió entretinguda i amb l'encant de trescar pels Graus.
Dificultat: Baixa
Distància: 11 km.
Desnivell: 450 metres.
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
"Sortint de la plaça Pedraforca en direcció al Mirador de Gresolet pel mateix carrer, anireu a buscar la última casa d'aquest anomenada Cal Ballesteros. Seguiu la mateixa carretera pocs metres més amunt on surt una pista de baixada a mà esquerra amb marques grogues que haureu de seguir. Aquesta us portarà fins a la carretera principal B-400 que l'haureu de creuar amb compte i empendre un camí que baixa cap al riu."
Anem seguint marques grogues.
"Primer baixeu pel mig dels camps amb alguna vista de les instal·lacions de les mines de Saldes, tancades el 2008. A l'altre costa, el bosc s'imposa, i a mesura que pugeu, el camí va guanyant categoria, amb un traçat ben definit que passa entre esporàdics camps delimitats per parets. S'arriba a la petita casa de Mas Fred i després a una petita carretera (carretera de l'Obaga)"
Tornarem per la pista que ara deixem a mà esquerra.
"Creueu aquesta carretera i torneu a entrar enmig de camps de conreu abandonats. Després d'un tram de pista, inicieu un camí que puja directament cap al sud. Era un camí que servia per pujar bestiar (camí ramader) sobretot ovelles, cap a les pastures. La ruta creua una pista, passa per sota d'una línia d'alta tensió i continua cap al sud. Es tornen a trobar indicis de camps i entreu en un bosc jove. Després de l'última pujada entrem en un gran pla amb unes extenses terrasses - signe inequívoc d'haver estat zona de conreu: el Pla de l'Espinal-. Tot i que quedi allunyat de la ruta, a l'extrem est del pla, hi ha les ruïnes d'uns corrals que servien per guardar-hi bestiar. Aquesta simultaneïtat d'usos ens porta a pensar que no es conreava cada any degut a l'altitud i que es troba en cara nord. Després d'un any de conreu, probablement es deixava reposar la terra uns anys i s'hi deixava pasturar les ovelles perquè abonessin el terra amb els seus excrements.
La ruta emprèn pistes forestals i dreceres fins enllaçar amb una de les rutes dels Itineraris de Natura de Palomera (marcats amb colot taronja). La pista creua un barranc i continua amb una suau pujada. Entreu en una zona plana: a la dreta, unes pedres indiquen unes estructures que són les ruïnes d'uns altres corrals i una barraca, ja de certa antiguitat; a l'esquerra, alguns camps Novament podeu apreciar aquesta simultaneïtat d'usos, però a una escala molt més petita.
Al final de la pista, puja un nou camí amb fort pendent. És part de la mateixa ruta de la natura. Arribem a un altre pla amb un magnífic mirador cap a les serres del nord, inclòs el Pedraforca. El camí passa pel costat de les restes d'una barraca; es tracta d'una altra petita zona de cultiu. El camí, finalment, arriba a dalt, gireu a l'esquerra pel camí balisat enmig del bosc i, en deu minuts, estareu a la Pleta de la Vila.
Com el seu nom indica, el seu ús tradicional ha estat reunir bestiar. Hi havia un refugi de pastors i extensos corrals. Avui, una part es dedica a un ús més lúdic: un par d'aventura. Per anar a la zona de Palomera, cal seguir un indicador a l'esquerra de la Pleta de la Vila. Primer el camí planeja i apareixen parets a la nostra dreta, també pletes, molt més antigues. A l'altre costat del barranc, es veu el roc de Palomera amb unes estructures d'evident facció medieval. El camí baixa fins al peu de Palomera i un camí una mica perdedor puja fins al poblat. Si pugeu, si us plau, respecteu les pedres! A la dreta s'obre un estret barranc amb unes petites coves que s'han aprofitat, construint petits murs, presumiblement també per albergar animals. Per continuar la ruta, cal tornar a pujar fins a la Pleta de la Vila.
Repreneu la ruta passant per darrera dels corrals de la mateixa pleta i, enfront d'un altre mirador, inicieu la baixada amb unes característiques "S" d'un camí antic. Encara seguiu la ruta de la natura. Entreu en una pista i creueu el torrent per un divertit pont penjant de construcció recent. En acabar la pista, s'inicia el camí que entra a la zona dels graus. És, potser, la part més emblemàtica de la ruta. Entreu en una zona de blocs i pedres d'estranyes formes. A la dreta, es veu un autèntic caos de roques. Passeu cap a una roca amb forma de dit i la ruta gira a l'esquerra. No obstant això, si aneu a la dreta per un camí més precari, arribareu a un altre mirador, amb magnífiques vistes al Pedraforca i el Moixeró. Continuant la baixada cap a l'esquerra, torneu a enllaçar amb la ruta. Més avall, si mireu al terra, sembla que s'hagin aprofitat les pedres soltes per empedrar el camí i donar-li més solidesa. També veiem camins paral·lels que es van entreññeçant, un altre signe de camí ramader.
En passar per la vora del càmping del Pedraforca ens vam extraviar una mica doncs vam tirar carretera avall i havíem d'anar per un camí a l'esquerra en acabar el recorregut. Quan ens vam adonar de la distracció vam tornar per la mateixa carretera a cercar el camí que ens duu al Mas Fred.
Per obtenir el track:
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada