RECORREGUT DE MEMÒRIA HISTÒRICA DEL BARRI DE LA NOGUEROLA 1936

M'encanten els recorreguts de Memòria Històrica per què és una forma entretinguda de descobrir la nostra història menuda. Memorial Democràtic de la Paeria organitzat un nou itinerari. Aquest cop amb el guiatge d'Eva Legal i una sorpresa final a càrrec de Dolors Ciutat.

Ens hem concentrat en la plaça Noguerola (coneguda per la plaça de la Taüt, per la seva forma). Aquí en el setge de Lleida en el setge de Felipe V en la guerra de successió (1707) els francesos van forçar les muralles el 12 d',octubre i van conquerir la ciutat. Hi ha el carrer de Ramon Castejon, un destacat republicà del segle XIX - alcalde i parlamentari. Curiosament els franquistes no van eliminar aquest nom del nomenclator de la ciutat perquè segurament desconeixien qui era aquest il.lustre lleidatà. El barri estava ocupat per fàbriques que foren expropiades en esclatar la revolució el juliol de 1936.

Davant havia l'Ateneu llibertari que es va bastir durant la Guerra civil aprofitant la fàbrica de Mariano Gomá que havia estat incautada. Aquí havia una biblioteca, escola racional i fins hi tot una piscina que aprofitava l'aigua del riu.

Antiga seu d'Estat Català

Acte seguit ens traslladem al la rambla Ferran (que durant la República, fou batejada com a Rambla de la República). En el bar del Nord es reunien els treballadors que van organitzar el sindicalisme de les nostres terres. En aquesta rambla es va organitzar les primeres manifestacions de suport a la República davant el sotllevament militar. Segons sembla l'esmentat bar estava ubicat en l'actual num. 45. En el local de l'església del Carme es van establir el POUM. En el num 39 havia hagut la seu d'Estat Català.

Casa del Poble

Després anem al carrer Democràcia - nom que ja tenia durant la República. L'actual col.legi de la Sagrada Família fou ocupat pels comunistes del PSUC que instal·laren la Casa del poble, una mica per contraposar-se de lAteneu Llibertari. Aquells anys Lleida fou coneguda com Lleida, la Roja, per la forca que tenien especialment les forces revolucionàries especialment els anarquistes de la CNT i la FAI.

Tot seguit marxem a la Diputació on havia la Delegació de la Generalitat on es van organitzar les forces antifascistes davant l'aixecament militar.

Baixem la costa per sortir de nou a la Rambla de la República i anar al carrer de Villa Antonia. Més concretament a la casa Cros. Aquí estava el comandament de l'Exèrcit de l'Est. 

Casa Cros

(No explicat per l'Eva) En la façana hi ha impactes de bales. Una impacte és molt difícils d'interpretar però la meva hipòtesi són els combats que es van produir el 19 de juliol de 1936 quan els requadres i falangistes van ocupar els edificis més estratègics (Paeria, Generalitat, ràdio Lleida, Telefònica,...). Precisament davant de la casa Cros havia l'edifici de la Telefònica - rambla Ferran núm 37). Abans de la remodelació de l'edifici havia també impactes de bales en el segon, o tercer, pis a les columnes de la tribuna.

Ens comenta que en aquest carrer havia hagut l'editorial de la revista/diari Acràcia . En l'antic convent dels franciscans havia hagut l'hospital de la Creu Roja. actualment hi ha l'església de Sant Antoni de Pàdua. En aquest carrer també havia hagut la seu del BLOC encara que no sabem exactament el num. 

LA SORPRESA FINAL:

En el carrer Villa Antònia, en el num 5 hi ha una turbina que aprofitava l'aigua del riu Noguerola i feia energia per la fabrica que tenia aquí la família Ciutat. Cal baixar unes escales pendents que ens duen en una sala on encara es conserva la turbina. Racó molt interessant. 

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc