1a ETAPA RUTA DELS MAQUIS: SUCS - BASSA NOVA
Seran 4 etapes:
1a Sucs - Bassanova (28 d'abil).
2a Bassanova - Baldellou (19 de maig).
3a Baldellou - Tolva (2 de juny)
4a Tolva - Coll del Vent (16 de juny).
Avui ha estat un èxit, quasi morim d'èxit... érem 35 caminadors. El principal problema ha estat compaginar la tornada de cotxes que ha estat possible a que el Miquel de Sucs, en Guillermo Viu i la Montserrat Solé han fet de taxistes. Moltes gràcies companys.
Creuem l'autovia de Lleida a Osca com el cel és molt net aprofito per assenyalar alguns cims del Pirineu i explicar la ruta que seguirem fins a Saganta.
Tot seguit ens hem encarat vers el tossal de Caperutxa (352 m.) a tocar del llogarret de la Saira. Dalt hi ha les restes d'un castell medieval i un antic poblat ilergeta però avui no tocava. En Miquel ens ha explicat la resistència republicana davant l'avanç feixista. En aquest turos va haver una forta resistència. En una fossa propera hi ha les restes de dos brigadistes internacionals polonesos. Els padrins encara recorden que de joves venien a buscar metralla i restes de bombes en aquests topants.Abans de la Saira els companys del Col·lectiu a les trinxeres ens han portat un refrigeri molt complert. Gràcies de tot cor. Ara només ens queda seguir el canal durant uns 5 km. i baixar a la Bassa Nova o Cafetín d'Almenar on acabem la travessa.
Ha estat un dia fantàstic. Un dia rodó.
UN MAQUI A LA PLETA
ResponEliminaSóc un republicà, vaig lluitar amb l'exèrcit de la república, en el meu exili francès vaig participar amb AGE (agrupació de guerrillers espanyols) lluitant contra l'ocupació alemanya, vaig estar en l'operació Reconquesta, la invasió de la Vall d'Aran; després del fracàs d'aquesta vaig intentar unir-me amb un nucli de guerrillers que es van fer forts al Maestrat , ens dirigím cap al sud amb molta preocupació de no ser descoberts caminant de nit quan la llum de la lluna era més intensa i poder veure en la foscor; sorpresos per una patrulla de la guàrdia civil, tot va ser molt ràpid, sentim soroll d'armes de fog, un tir va impactar al meu cos caient ferit; la refrega continuava, vaig perdre el coneixement i poc més puc narrar Una mica atabalat i també desorientat pèro, no estava llunyana la pleta que ens va servir d'amagatall en temps pretèrits.A la llunyania sentia com un xai nadó entremesclat entre les potes del ramat reclamava l'atenció de la seva mare contestant ella amb un agònic bel. el caloi calla, deu estar assaborint el primer calostre que li donarà vitalitat per créixer. La mare a canviat el to del bel, ara és més tranquil i rítmic i fa que els meus passos es dirigeixin cap allà com un far guia a les embarcacions en la foscor.
Per fi he arribat a la pleta i alli m'han netejat les ferides i fent una cura el millor que han sabut, els inquilins són gent senzilla i sé que els compromet en excés, no vull que pateixon represàlies i estic a punt de prendre el cianur que porto per si sóc de nou detingut com em va passar a França amb la Gestapo. Em desperto amb el Caloi que reclama la seva dosi de calostre buscant la popa de la mare, ella li respon perquè s'orienti; em relaxa escoltar aquests rítmics sons d'aquests animals.
Com Morfeo, la meva ment està adormida a causa de la febre de les ferides i el cansament, passant per ella records de la meva activitat com a guerriller ... em sento enganyat, un cop França és alliberada, ens van prometre tot tipus d'ajuda,no estaven tan ''prietas las filas'' al nou govern feixista com en els seus càntics volien reflectir. El General Aranda va ser acusat de conspiració contra Franco. Ell era partidari de la restauració monàrquica, Franco no. als Anys de brutal repressió a la població basada en un nou règim, el nacional-sindicalisme amb aromes de cera beneïda va fer que els suports que ens van prometre tenir en creuar la frontera fos quasi nul,va ser una altra de les causes que les gents abandonessin la lluita del règim nou de trinca i la societat retrocedís als anys de la picó.
Soroll d'oques m'han posat alerta, el gos d'atura també borda ... veig el reflex del xarol d'un tricorni emès per una llum de carbur a l'entrada de l'habitatge i com tracta el masover de Don a una persona que acompanya a la guàrdia civil; em reincorporo per prendre el cianur i no estic a temps. un tret de pistola entra al meu cap acabant amb la meva vida.
Sento el tret. I la bala, notari de la mort, immisericorde, fa la feina final i el meu cos caigut recordi, encara més, la fel de la derrota.
No sento res, ni ràbia, els ulls encara oberts, però cecs. Una bala, una sola bala per recordar-me que tan sols sòc un perdedor.