ITINERARIS PER LA REPRESSIÓ FRANQUISTA DE LLEIDA

Aquest dissabte, conjuntament amb la regidoria de Drets Civils de la Paeria hem organitzat una caminada-cultural al voltant d'alguns dels escenaris de la repressió franquista a la nostra ciutat. Organitzar "eventos" sempre genera nervis. Però avui he de reconèixer que tot ha anat tot rodo.
Ens hem concentrat al monument La Fita dedicat als deportats als camps de concentració nazi de la nostra ciutat. 45 lleidatans que van patir l'horror del nazisme. I pensar que hi ha negacionistes...
Uns 70 excursionistes es van animar a fer l'excursió que començava a les 4 de la tarda i el sol escalfava de valent. Vam comptar amb les explicacions de l'historiador Joan Sagués. En el temps no està inclos les parades explicatives.
Des de la vora del riu vam anar pujant fins al segon tossal de la ciutat, Gardeny (27 min. - 1500 m.), on es va instal·lar un batalló de treballs forçats que van construir la caserna de Gardeny. Encara es pot veure l'àliga imperial que la Paeria tapa mentre es decideix amb el seu futur. Com feia molta calor l'organització va tenir la brillant idea de repartir aigua fresca entre els caminadors.
Baixem del castell templer i ara ens dirigim a la presó vella (52 min. - 3.000 m.). Estava situada en el solar que ocupa l'actual edifici d'hisenda. A Lleida sempre hem dit que continuava sent un edifici de lladres. La presó de Lleida va acollir una quantitat ingent de presoners amuntegats en unes dependències que havien de ser exemplars pensant en la reinserció dels delinqüents però acaba farcida de defensors del poder legítim mentre esperaven la "saca" que es feia a la nit on designaven els que l'endemà havien de morir afusellats a l'alba.
Aquí havia hagut un monument dedicat a los caidos en la Guerra. Es va enderrocar i ara no ens quedar ni el record dels morts. Potser la solució no era enderrocar-lo sinó dignificar-lo. En aquell monument havia dues reixes que havien estat de la vella presó i que ara resten com mig amagades i sense cap identificació. La majoria de lleidatans desconeixen el seu significat.
Continuem vers la Seu Vella. En la plaça de la Sardana havia hagut el pati del Camp de concentració de lo Castell (1 h 06 min - 3700 km). Durant dos anys per aquí passaven els presos polítics per ser classificats amb un tracte vexatori. Romanien a ple sol a la plaça. Els presoners que hi van romandre i encara estan vius van explicar a en Gerard Navarro la set que passaven durant l'estiu.
Des de la plaça vam decidir baixar per la Curassa que recentment ha estat rehabilitada (encara que no es es veu res de la seva estructura inicial). Més aviat sembla un jardí-laberint per jugar.
Finalment vam anar al Casal de la Joventut Republicana de Lleida (1 h 27 min. - 5.200 km.) que fou ocupat per la Guàrdia Civil i en les seves instal·lacions molts lleidatans van patir la cruesa de les forces repressores encara que en Joan va preferir parlar-nos de les incautacions que es van fer sobre molts republicans traient-los-hi els seus bens que passaven a mans del guanyadors.
Vam acabar la caminada al monument de la Fita (1 h 39 min. - 6.100 km.):


Comentaris