Passa al contingut principal

GREDOS (3): CIRCUMVAL·LACIÓ A LA GALANA

Per tenir una visió de conjunt mira aquesta pàgina.

Impressionant recorregut per les altes valls de la Serra de Gredos: Comencem pel cercle de l'Almanzor i després visitem el cercle de 5 Lagunas.
Pugem per la canal de los Geografos, per passar arran de l'impressionant Ameal de Pablo, amb el Yunque al seu cim, que el fa impossible d'escalar-lo.
Davant tenim la Galana que és el segon cim més alt de la Serra de Gredos. Per pujar-hi també caldrà fer una bonica grimpada, encara que ahir al sopar un senyor me la va pintar com molt difícil quan no es pas gaire més difícil que la grimpada al Almanzor.
Continuem pujant i baixant per diferents pics de la carena cap a ponent fins arribar a la Portilla de les 5 Lagunas. Baixem a la primera laguna i després remuntem cap al Portillon del Rey on agafem la trotxa del Rey que ens durà fins a la Laguna Grande. Ja veieu una volta prou interessant.
Característiques tècniques:
Volta a les valls més elevades de la serra de Gredos. Solitud quasi assegurada. Recorregut molt original.
Dificultat: Mitja-alta. Anem molta estona sense camí seguint fites. L'ascensió a la Galana té un punt.
Distància: 9,3  km
Desnivell:  1100 metres
Temps:  6 hores  27 minuts.
Itineraris circular.
Descripció de l'itinerari:
Sortim del refugi de la Laguna Grande (1950 m.) pel camí que puja al pico Almanzor.
17 min. Abandonem el camí fitat per agafar una altra línia de fites que s'enfila per una marcada torrentera a la nostra dreta. La canal de los Geografos la tenim davant i la veritat és que impressiona una mica doncs és un coster pesat que cal saber agafar-lo amb calma.
1h. Passem a tocar de la cinglera de l'Ameal, que trau el singlot. Imposa. Hi ha nombroses vies que pugen a aquesta altiva roca on segons la tradició quan hi ha un mort a la vall, creix una mica més doncs allí va a parar el cos del finat. Dalt hi ha el Yunque que el guarda del refugi ens diu que no pujarem sense cordes.
1 h 10 min. Arribem al Venteadero que és una curiosa esplanada que forma un coll. Per un costat la canal de los geògrafos per on hem pujat, el Garganton, que és la canal que baixa per la dreta, davant nostre una pujada que ens duu a la carena de la Galana i a l'esquerra el Cuchillar de Ballesteros i al costat el portillo de los Cobardes que baixa de l'Almanzor.
En aquest indret s'ajunten els cordals més importants de la Serra de Gredos. Casualment coincideixen les provincies de Toledo, Avida i Caceres.
Ens enfilem cap al coll que tenim davant de color més clar.
1 h 25 min. Assolim la carena i anem a la dreta cap a la Galana.
1 h 33 min. Arribem a la Muesca de la Galana que ens exigeix fer un petit "destrepe" on cal anar amb cura.
Ara pugem pel costat oposat, tot seguint les fites. Arribem a la part de dalt on hi ha uns blocs que hem de contornejar per l'esquerra.
1 h 38 min. Assolim finalment la treballa cima de la Galana (2572 m.). Trobem un noi que està fent un rapel. Em sorprenent però diu que com porta la corda ja baixa així. Fem una bona xerrada doncs es coneix la zona i li preguntem sobre la nostra travessa i altres paratges de la contrada.
Baixem a un primer collet (2521 m.) i remuntem la muntanya del davant que està formada per una acumulació de blocs.
1 h 58 min. Arribem al pic de Güetre ( 2559 m.). Continuem per la cresta cap a ponent. Hi ha algun tram un xic
desagradable però anem vorejant i superant blocs.
Trobem alguns mascles cabrons amagats a les roques que viuen ja separats dels ramats més joves de mascles..
2h 33 min. Picazuelo (2529 m.), en algun mapa posa las Natillas, amb la mateixa tònica. En algun moment hem d'abandonar la carena doncs queda tallada però busquem un baixador lateral, generalment cap al sud on la rocam és menys vertical.
3 h 06 min. Portillon de las 5 Lagunas (2358 m.). Entre els cimals mencionats també baixaven canals accessibles però aquest té un senderó que ens ajuda a baixar amb comoditat.
Perdem aviat desnivell que després haurem de tornar a guanyar pujant al Portillon del Rey.
3 h 34 min. Arribem a la Laguna Cimera (2100 m.) que contornegem per l'esquerra.
3 h 46 min. Fem cap a l'extrem de la Laguna i travessem a l'altre costat on podem ja veure les fites que ens tirem costa amunt. Estem en el camí que ens durà a la Portilla del Rey.
4 h 36 min. Portillla del Rey (230a m.) que dona entrada a la vall del Garganton. Ara ens toca baixar. Els primers metres anem dubtant, doncs hi ha una canal que baixaria directament cap al Garganton però veiem que per l'esquerra marxa un camí. Finalment decidim anar a l'esquerra i baixar pel camí. És la Trotxa del rey que és el camí empedrat que van fer els súbdits perquè el rei Alfons XIII vingués a caçar cabres per aquesta contrada. Hi ha algun indret que la pedra ha desaparegut i costa de trobar el sender empedrat. No porta gaire desnivell i resulta una mica seguir-lo doncs resulta avorrit. Com ja he dit en un altre racó costa creure que hagi algun abulense que sigui monàrquic veien les obres que es van veure obligats a fer per acontentar al seu rei despòtic. Haurien de ser tots republicans però el món no roda així.
5 h 35 min. Pradera de Garganton (1978 m.), és una ampla vallada que travessem per enfilar-nos muntanya amunt per l'altre vessant. Avui és una etapa de muntanya del tour, amunt i avall tota l'estona.
5 h 53 min. Collado del Gargallon (2070 m.) i iniciem el darrer desnivell. Encara anem per la Trotxa del rey encara que en molts llocs l'empedrat ha desaparegut.
6 h 07 min. Abandonem el camí principal que va a l'inici del la propera Laguna Grande i nosaltres anem per la dreta vorejant-la. El sender no és evident i anem seguint unes fites.
Arribem a nivell de l'aigua.
6 h 27 min. Arribem al refugi de Laguna Grande tancant el nostre cercle al voltant de la Galana amb una visió molt complerta de la muntanya.
Per obtenir el track que fa fer en Josep Lluís Ruiz:


Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…