61è PESSEBRE DE MUNTANYA: SERRA DE LA CAMPANETA

(Aquesta entrada està carregada d'observacions personals que poc poden interessar als que cerquin una forma agradable d'assolir el cim de la serra de la Campaneta)
Avui ha tingut una de les activitats més concorregudes del CEL: Pujar al cim d'una muntanya un pessebre. Aquest any la fita era assolir el cim de la serra de la Campaneta. Alguns s'han sorprès en veure les trinxeres del cim. En aquest indret estaven parapetats les forces republicanes i a la Conca Dellà les forces sollevades.
Només com a nota curiosa, 82 anys, menys un dia, en aquest indret es van produir uns terribles combats on les feixistes acabarien ocupant la serra de la Campaneta i començant l'ocupació definitiva de Catalunya pel franquisme.
Un pastor - quan encara havia pastors que t'explicaven anècdotes -  em va dir que tots aquests topans es van veure plens de cadàvers dels dos bàndos. Molts foren enterrats de qualsevol forma per no fer pudor. Potser hi ha familiars que cerquen les despulles dels seus familiars que resten enterrats aquí dalt.
Avui, però, era un dia més alegre. Com he dit dalt la col·locació d'un pessebre és una gran festa social del Centre Excursionista de Lleida. I ens hem aplegat un centenar de socis i simpatitzants.
Hi ha un simpatitzant que avui celebrava el seu primer pessebre. Era el meu net Quim (2 anys i 2 mesos). Val a dir que em queia la baba pel terra veure com caminava i volia descobrir tot el seu entorn buscant la casa del llop. El goig no ha pogut ser total perquè el més petit, el Pol ( 1 anys i 8 mesos), s'ha hagut de quedar a casa ja que estava constipat. Ja haurà altres dies ...
Descripció de l'itinerari:
Hem aparcat els vehicles al voltant de l'Hostal Roig (1093 m.), entre la capçalera de la vall de Barcedana a la Noguera Pallaresa i el riu Boix sobre el riu Segre. Antigament havia estat un indret molt important perquè es celebrava la fira de bestiar de peu rodó més important de les nostres comarques, després de la de Salas.Crec recordar que era pels voltants de Tots Sants i tots aquests camps eren plens de firaires amb el seu bestiar.
Agafem la carretera que davalla cap a Matasolana. Agafem la pista que surt a l'esquerra (pujant) reta baixant a tocar de la fonr del Comó - algú l'anomena de la Vessa - que avui vessa a tope pels seus forats ja que ha plogut molt i tot el terra és ple de fang i rierols que corrent per arreu.

La pista ens deixa al coll del Grau (1143 m.) on baixem per l'altre vessant. Després d'un revolt la pista desapareix i pugem com podem per un corriol perdedor. En arribar al cimal de la Campaneta hem de vorejar una cinglera amb cura fins trobar un grau per on podem assolir uns replans superiors on hem posat el pessebre i hem cantat nadales. Uns metres més amunt havia el cim del tossal del Vigatà (1240 m), indret més enlairat de la serra. Està farcit de velles trinxeres. Hem cantat nadales i hem decidir davallar perquè feia vent i havíem de protegir l'hereu de la casa. La tornada l'hem feta pel mateix camí que a l'anada.