Passa al contingut principal

CERCANT A CHILLIDA PER BARCELONA

De tant en tant em toca anar a Barcelona. No m'agrada anar als llocs turístics però trobo que hi ha moltes raconades molt interessants i que aprofito per descobrir. Té un component d'aventura i d'aprenentatge personal intents.
Aquesta tardor vaig anar al museu a l'aire lliure de Chillida Leku a Hernani. Sempre m'havia agradat les obres de Chillida: les de pedra i ferro com materials de la natura i la seva forma de treballar l'espai però el Chillida Leku va ser com una descàrrega elèctrica. Vaig tenir passió per saber-ne més de les seves produccions. De fet, malgrat que plovia, vaig decidir anar a veure el Peine del viento de la Concha de Donosti aquell mateix dia.
Mirant, mirant per internet vaig descobrir que Eduardo Chillida tenia 3 obres exposades als carrers de Barcelona. Era un repte per a mi. Val a dir que pròpiament parlant, en té més a la Fundació Miró però no són obres públiques. He llegit que Chillida i Joan Miró eren molt bons amics. Com artistes tenien molts elements en comú.
L'obra que més us agradarà és l'Elogi de l'aigua que es troba penjada al Parc de la Creueta del Coll. És una obra de grans dimensions, només 54 tones, que estan suspeses sobre 4 cables d'acer. Fa uns anys, un es va malmetre i l'obra va queda sospesada a tocar de l'aigua. De fet, sota hi ha un petit estany. Sembla com si fos una mà que volgués tocar el líquid. Antigament havia estat una pedrera i forma un entorn molt agradable.
Per arribar al Parc de la Creueta del coll heu d'agafar el metro fins a l'estació del Coll i la Taixonera (Línia 5 o Blava). La línia va molt baixa i per sortir heu d'agafar un ascensor que igual puja 7 pisos. Impressiona la fondària.
Actualment estan fent obres de millora. A l'estiu la bassa esdevé una piscina pública. Vaig poder saltar per darrera i fer fotos de sota de l'Elogi de l'Aigua. Sensacional. Em va generar molt bones sensacions.
Coordenades UTM: 31T 428612 - 4585535
Baixo pel Passeig de la Mare de Deu del Coll quan veig el Passatge Ministral. Em captiva. De f et en alguna entrada d'internet l'anomenen l'Encantador de Gràcia. Té una decoració de trencadissa i unes formes arrodonides que em recorda al modernisme burgués però aquí es veu que és proletari. S'entra a un carreró on hi ha diferents vivendes en diferent nivell. Fet amb gust. És de l'any 1922. Després em documento i veig que eren les cases construïdes pels treballadors que havien de bastir la urbanització del Parc Güell.
Qui sap si el mateix Gaudi no va posar el nas en aquestes modestes vivendes del proletariat. Tenen tres nivells i l'inferior es veu que està il·luminat per  claraboies. El problema de la llum tan present en Gaudi. Finalment acabo llegint que havia servit per refugi durant la Guerra Civil. Es veu que era un refugi molt emprat pels anarquistes de la barriada. Des del terrat hi ha una panoràmica sobre Barcelona bestial. No busqueu a les guies oficials de Barcelona que no trobareu res.
Davant albiro el turó del Carmel i la meva dèria de coronar cims no ho pot evitar. Cal agafar un carreró costerut que passa per la vora d'unes escoles i arribo amb facilitar al cim (289 m.). És més alt que els turons que volten la ciutat de Lleida. Dalt no està urbanitzat i si anem, com jo, amb sabates de carrer us trobareu una mica malament caminar per la terra, per l'herba i per la pedra.
La vista des de dalt és impressionant. Una passada. Millor que la que vaig fruir del Turó de la Rovira.
Decideixo baixar pel barri del Carmel avall. M'agrada més passejar per aquí que per l'Eixample ricachona. És una barriada amb personalitat. Encara hi ha petit comerç i crec que els veïns es saluden quan es troben. Badalona, el Besos, Montjuïc, Collserola, el Tibidabo i una Barcelona que s'estén entre turons i fins arribar al mar.
Tiro avall fins a que decideixo preguntar per l'entrada de metre més propera i baixar a la gran ciutat.
Baixo a la Plaça Catalunya. Aquí els veïns es saluden?, les botigues no són iguals a les que hi ha a Madrid, o a París?
A les Rambles agafo el carrer del Bonsuccés i després el d'Elisabets que em duen al MACBA. Un edifici molt bonic però que estaria molt bé en un altre context. Al costat hi ha el convent dels Àngels i canta com una patata. Hi ha molt arquitecte que vol ser famós i fa grans construccions però no té present on ubica la seva obra. Les obres de Chillida sempre estan contextualitzades i es mira molt l'entorn (Bueno, ja en parlem després del tema).
En una paret que hi ha en l'extrem de la plaça dels Àngels, a tocar del carrer de la Fernadina, hi ha el Mural G-333. Amb dues tonalitat (blanc i òxid de coure), de ceràmica, formal, jugant amb les formes geomètriques amb l'espai i el buit..Està inclòs dins del catàleg del MACBA.
Coordinades UTM: 31 T 430284 - 4581562
Ara ens anem a cercar la tercera escultura que està a la plaça del Rei.
Abans passo per davant del Memorial Democràtic que està a tocar. Inauguren una exposició de l'Exili i poso el nas. A més hi ha un pica pica.
A la plaça del Rei trobo l'obra Topos V. He de dir que he estat força vegades a la plaça i mai m'havia fixat gaire en l'obra. Per mi era un nyap deixat allí com qui no vol. No hi ha cap indicació que ens informi que es tracti una obra de Chillida encara que és una escultura amb totes les característiques de l'escultor del buit. Quan ho vaig descobrir em vaig donar de cops per no haver-ho encertat jo.
El seu emplaçament per a mi és molt conflictiu. Ja us he dit que per mi era un nyap. Diu que en Chillida va estar d'acord en l'emplaçament. Volia impactar entre l'antic del barri i la modernó de l'escultura. Els arcs que té l'escultura voldrien ser els finestrals del romànic. Doncs alerta que la plaça del Rei és gòtica. Res, ho mireu vosaltres i deduïu.
Coordinades UTM: 31 T 431227 - 4581718
Amb aquesta darrera localització acabo les troballes de Chillida a la ciutat de Barna. Haureu vist que hi ha molts enllaços per obtenir més informació. També podeu consultar aquestes web:
 Chillida a Barcelona  (pàgina molt interessant on podeu traçar nous itineraris)  i Chillida per Espanya

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…