FENT D'URBANITA: TURO DE LA ROVIRA - CAMP DE LA BOTA

Ahir em va tocar anar a la ciutat comtal a una reunió per la tarda. Vaig decidir anar de matí i patejar-me alguns indrets de la ciutat. No sóc gens de capitals, però, si cal anar, s'hi va.
La primera fita va ser pujar al turó de la Rovira.
Per anar-hi vaig agafar el metre fins a la parada de metre del Guinardó - Hospital de Sant Pau.
Quan surto entre tants carrers i places desconeguts decideixo posar el google map i que em porti. Ja veig que he de tirar muntanya amunt però cal saber aprofitar la tècnica. Marca que estic a 25 minuts però de bona pujada, a més a més, amb algun tram de pujada ferma i fang.
Arribo dalt i trobo les restes dels antiaeris que mal protegien la ciutat que fou reiteradament bombardejada pels feixistes que jugaven a atemorir a la població civil. Fou una arma de terror perfectament programada.. En algun moment cauen gotes de pluja i la panoràmica no és complerta però deu-n'hi do l'espectacular que és. Tota Barcelona, Montjuïc, el Tibidabo, la Sagrada Família, l'hotel Vela, la torre Agbar, (mirar llista de gratacels de Barna), el Fòrum, les 3 xemeneies...

Quan estic voltant per allí miro d'escoltar si algú parla en castellà, o en català. Ningú. Estic en territori guiri. És una llàstima que siguin els estrangers qui coneguin aquest indret tan especial mentre nosaltres preferim quedar-nos en les zones comercials. Penso que és una proposta prou interessant. Les restes no són gaire rellevants. Hi ha força pintades d'artístes que creuen que es faran un nom embrutant les parets. També hi ha una brigada que estan repintant les parets.Estic segur que han de pujar una vegada al mes.
Com veig que estic tan a prop de l'Hospital del Mar decideixo fer-hi un tomb per les instal·lacions. Sóc un enamorat del modernisme. El mòbil no va parar de fer fotos. Després quan arribo a casa veig que no tenen la qualitat que té les que faig amb la màquina de fotografiar. Hi ha raconades que són molt fotogèniques. Llàstima. Hauré d'anar un altre dia. Vaig recórrer el centre administratiu però no em vaig perdre pels pavellons ni els jardins.

Vaig llegir per vikipèdia molts detalls que em van semblar molt interessants. Va ser un hospital molt avançat pel seu temps en moltes qüestions com era l'airejament dels malalts situats en un entorn natural de la muntanya doncs això facilitava la seva recuperació. Es va preocupar, Domenech i Montaner, que els malalts tinguessin uns amplis jardins. Estava format per diferents pavellons separats per malalties. La llum, en l'interior juga un paper molt important.
Torno a agafar el metro i baixo fins al camp de la Bota (parada de metro Maresme  Fórum) on han aixecat un monument en record en els prop de 2000 persones que foren afusellades en aquest racó. És una mural inaugurat no fa gaire ens ho recorda,  encara que no està senyalitzat en lloc. Ni el google map em va poder ajudar. Està darrera del Museu del mar i anant cap a la plaça del Fòrum. Per cert, això del Fòrum està totalment abandonat, al fosc ha de fer por i mira que també es poden fer fotografies ben boniques.

Té unes estructures que es moren de risa. Segurament entraran en un recorregut turístic sobre els racons que fan vergonya als barcelonins (bé, crec que està al terme de Sant Adrià). Descobreixo que fins aquí abaix arriba la barriada de la Mina. Ja veus he descobert indrets ben bonics de la Barcelona no turística. Si us plau, salteu-vos les properes línies que ara escriure... he de reconèixer que m'ha agradat aquesta passejada urbanita per Barcelona. He fet més de 30000 passes.