Passa al contingut principal

RESSEGUIR ELS PASSOS DE GEORGE ORWELL A BARCELONA

De tant en tant em toca reunió a Barcelona aprofito el matí per descobrir racons de Barcelona amb una certa temàtica. En aquesta ocasió he volgut resseguir les passes de l'escriptor George Orwell a la ciutat de Barcelona. Ell explica molt bé la seva estada a la capital comtal en el seu llibre Homenatge a Catalunya on explica la Barcelona revolucionària, la vida en el front d'Aragó i els enfrontaments entre comunistes en els fets del maig del 37. Un llibre bàsic.
Començo el recorregut a la caserna del Bruc (Metro Línia verda parada Zona Universitaria - carrer de l'Exèrcit, carrer del Gran Capitan, carrer Sor Eulàlia d'Anzizu i carrer Gonzàlez Tablas). Aquí va fer la instrucció militar el nostre protagonista que explica en els primers capítols del llibre. Ell l'anomena caserna Lenin. Vaig a una exposició fotogràfica a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona on trobo unes fotos on també és veu la caserna però aquí anomenen caserna Bakunin.
Es tracta d'un edifici de grans dimensions d'arquitectura historicista (1929), si més no curiós, no diré bonic tractant-se d'una construcció militar. Es veu que en el seu interior hi ha encara un escut amb l'àliga imperial franquista que des de fora no he pogut veure. Com us podeu imaginar no hi ha cap record al pas de l'escriptor per la caserna.
Baixo al centre de la ciutat, més concretament a les Rambles.
La primera fita és la cafeteria Moka que surt referida en els capítols que fan referència als fets dels enfrontaments del maig del 37 entre comunistes estalinistes i anarquistes i trotskistes.
La cafeteria es troba al num. 126 de les Rambles. Actualment estan fent obres a la façana. Parlo amb els cambres que són molt amables i estan informats de l'estada d'Orwell en la històrica cafeteria. M'informen que en la part baixa hi ha un saló dedicat a la seva memòria (comencem bé), que hi ha una visita guiada que fan periòdicament recorren els indrets orsellians (ja ho vaig mirar però no coincidia en els dies) i que a més de les referències que hi ha en el llibre a la cafeteria George Orwell venia tot sovint a fer aquí el cafè com he fet jo. Un luxe pels fans del seu llibre.
Finalment m'informes que dos cases més enllà (direcció a plaça Catalunya) hi ha una placa que recorda l'estada de George Orwell. Aquí hi ha un petit error ja que en la placa fa referència a Andreu Nin i la darrera vegada que fou vist amb vida abans que fou assassinat pels comunistes estalinistes.
Ara em toca anar al Teatre (abans cinema) Polirama que està davant mateix de la cafeteria. A les Rambles núm. 115.
El noi que està a l'entrada també es mostra molt amable en el meu desig de pujar al teulat on va estar 3 dies en George Orwell defensant als seus companys del POUM però em diu que el teatre no té accés al teulat sinó que ho hauré de fer a través de la Real Academia de les Ciències i les Arts que hi ha al costat. Ja em veieu a mi enfilant-me escales amunt buscant un desig un xic absurd. Trepitjar els terrats del teulat on es va instal·lar l'escriptor britànic.
Entro a la biblioteca de la Real Acadèmia. Sembla que m'hagi submergit en la màquina del temps i he retrocedit un segle. Els responsables de la biblioteca són amables (comprensius¿?) però m'impedeixen pujar ja que l'estat del teulat no permet visites. Llàstima. No estic descompten del meu fracàs ja que ho he intentat i he ascendit per les mateixes escales que va recórrer el nostre protagonista en enfilar-se al teulat. Tot l'edifici té el regust del temps passat. Una meravella. Recomano pujar-hi a posar el nas.
Ara em dirigeixo vers l'hotel Continental on dormia George Orwell. Es troba al número 138 de les Rambles. No posa el nom a l'exterior. Després ho comprenc ja que actualment l'espai està compartit per altres hostals. Actualment ocupa els pisos 3r, 4t i 5è. Hi poso el nas preguntant si saben en quina habitació hi va dormir però em diuen que la distribució està totalment modificada. Tenen un armari on guarden un exemplar del llibre
Homenatge a Catalunya i em deixen fer un tomb pel menjador i algunes altres sales. Té un to rúnic però que us pot arribar a agradar. Des del balcó puc veure el teulat, entre els arbres de les Rambles, el teulat del cinema Polirama.
Miro de pujar per l'escala a veure si puc arribar al teulat però el meu intent és avortat per una noia estrangera que viu en l'àtic i no em facilita (impedeix) la meva ascensió. Que farem.. no tot ha de ser positiu.
Ja que estic per aquest rodals  decideixo arribar-me a l'edifici de la Telefònica (1926) que hi ha a la plaça Catalunya. Llegiu en l'enllaç anterior el tema de la cúpula sensual. Més informació de la cúpula. Històricament va ser molt important ja que aquest fou ocupat pels anarquistes de la CNT des del dia de la revolució (19 de juliol) i es van fer forts en aquest edifici. Els comunistes volien ocupar aquesta instal·lació i va haver els combats més sagnants dels anomenats Fets del maig del 37.
La següent fita és anar a la plaça del Pi. No surt diferenciada al llibre d'Homenatge a Catalunya però hi ha una curiositat prou interessant a destacar ja que molts cops hem passejat per l'indret i no ens hi haurem adonat que hi ha una inscripció en una paret on podem llegir Plaça del milicià desconegut que correspon als anys de la Guerra Incivil. Està a tocar en el que seria l'àbsit de l'església de Santa Maria del Pi, entre la plaça de Sant Josep Oriol i la mateixa plaça del pi.
Ara ja només em falta anar a la plaça George Orwell. Val a dir que és una plaça força amagada com a referència dir-vos que està prop del carrer Avinyó a l'alçada de l'Ajuntament. No té res d'especial si no que van tenir la deferència de posar el nom de l'escriptor universal a un espai del barri gòtic ara amb estupor em trobo que en la placa de la plaça no hi ha cap referència  a la seva estada a la ciutat. Una veritable llàstima que la ciutat vulgui oblidar aquesta singularitat.
Comentar que curiosament aquesta fou la primera plaça que fou controlada per càmera de vídeo de la ciutat. Justament l'autor que en el seu llibre 1984 ens parlava de control dels ciutadans per part de l'estat va ser el primer espai on comença la manca de llibertat de l'individuo presuntamente culpable d'algun delicte.

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…