APROXIMACIÓ A L'ILLA DE LA TERCERA REPUBLICA

Ahir el bon amic  Jordi Cebolla hem diu que mirant la cartografia del poble veu que entre els anys 1956 i l'any 1986 (i millor 1993) veu que ha aparegut una illa al mig del riu Segre.

Ortofoto de l'any 1956 on es veu el riu sense cap illa abans del marcat meandre que dibuixa el Segre.
Ortofoto de l'any 1986 on es pot veure el riu, malgrat la mala qualitat de la imatge, en la llera del Segre un to blanquinós que indicaria l'existència de l'illa, que segurament no estaria ocupada per vegetació d'arbres com en l'actualitat.

Ortofoto de l'any 1993, feta en color i que ens permet veure perfectament l'existència de la illa i la seva forma allargassada abans de l'esmentat meandre. L'illa es troba sota de l'extraccions d'àrids dels aiguamolls de Rufea que ajudaria a comprendre que en riu hagués gran quantitat de sediments que ajudessin en la formació de l'illa.
Tal com us podeu imaginar això ens va enlairar la nostra imaginació d'exploradors. I sento la necessitat d'anar-la a veure encara que sigui des de la riba. Amb el Jordi insinuem de fer un abordatge d'aquesta porció de terra a l'estil conqueridors de les Amèriques. I clar caldrà posar-hi un nom consensuat.
Extrem sud de l'Illa
Jo, en segon dia de confinament, decideixo apar-hi a posar el nas. No hi vull entrar a l'illa sinó que vull veure sobre el terreny el que em diuen les fotografies aèries.
Quan estic allí decideixo el nom de l'illa de la IIIa Repùblicà ja que hi ha molta vegetació i serà també molt difícil d'arribar-hi, com l'aspiració que tenim de tenir una nova república a casa nostra. No cal dir que aquest nom és de broma ja que caldrà  cercar un acord de tothom per posar aquest nom.

Característiques:
Només té interès si teniu una pota de fusta i anem amb un ull tapat. Per pirates que busquen illes.
Dificultat: Molt baixa.
Desnivell:  23 metres
Distància: 3,35  km.
Temps: 53 minuts.
Itinerari circular
Com arribar-hi?  Llegiu la descripció que faig de l'itinerari:
Descripció de l'itinerari:
Ens situem en la plaça on hi ha la farmàcia. Pel costat surt la carretera L-700 a Alfés que s'allunya del poble. Nosaltres agafem el carrer contràri que entra al poble d'Albatàrrec. Passem la plaça Ramon Feliç on hi ha l'antiga cooperativa, obra de l'arquitecte modernista Cesar Martorell.
3 minTirem avall a l'esquerra i fem cap a la plaça de Sant Salvador on hi ha una font amb una inscripció que ens recorda que l'any 1906 es va portar l'aigua de boca al poble. Agafem el carrer de la dreta que ens duu a les afores del poble.Continuem per un camí asfaltat.
5 min Creuem la sèquia de Torres i anem tirant abaix, cap al riu.
10 min Parc del Riu amb una pista esportiva. Continuem fins arribar al riu.
14 min En arribar al riu observem un banc per contemplar el Segre.
Anem cap a l'esquerra.
17 min Baixador que ens permet veure l'extrem nord de l'Illa de la Tercera República. El riu baixa amb molt cabal degut al desglaç i les darreres pluges. Ara mateix seria molt compromès travessar-lo.
Segueixo per la mota del riu.
20 min El camí de terra queda tallat. Veig l'extrem sud de l'illa. En la part anterior havia molts arbres i vegetació de ribera mentre que en aquesta part inferior dominar el canyar. L'illa té una forma allargada. Mesura 275 per 80.
Segurament es tracta d'una illa que es formés a la riuada de 1982 ja que fou un moment que el curs del riu es va modificar en alguns llocs. Es troba en la coordenada UTM: 35T 299754 - 4605505 127 metres en la part central
Retorno al banc (26 min) i decideixo allargar una mica la caminada i tiro per la vora del riu, aigües amunt.
31 min S'acaba el parc del Riu i decideixo continuar per un camí menys fressat, tot seguint la llera del riu.
34 min Pujo a una esplanada coberta d'arbres fruiters. A la dreta hi ha un gran arbre que potser té 15 metres d'alt. Diria que és un plàtan (alerta hi ha la confusió d'anomenar-lo plataner quan aquest és el nom de l'arbre que dona plàtans).
En sortir al camp vaig a l'esquerra resseguint el camp, encarat de nou cap al Segre que ara queda a un nivel inferior.
37 min Abandono la llera del riu i vaig contornejant el camp de fruiters.
Em vaig incorporant a camins carreters però la meva direcció és molt evident. Vull anar cap a l'extrem d'Albatàrrec.
43 min Surto a la benzinera del poble i creuo la carretera i vaig a l'esquerra per agafar la banqueta del canal de Serós. Passo per un jardí.
51 min En acabar el jardí vaig a buscar la carretera.
53 min Arribo a la plaça de la farmàcia on he començat a caminar.

Al vespre em truca en Ramon Biosca i em dona detalls molt interessants (Gràcies):
L'espai del parc del Riu s'ha modificat molt en poc temps. Ell amb només 40 anys recorda alguns d'aquests canvis:
1. Va ser una pedrera (extracció d'àrids, igual com ho va ser els aiguamolls de Rufes que estan davant).
2, Havia hagut també un camp de futbol encara que ell no hi havia jugat mai. Els vestuaris estarien on hi ha ara la pista.
3. A conseqüència de l'extracció d'àrids havia hagut unes basses (com a Rufea, actualment).
4. Aquestes basses es van colmatar de runa ja que va esdevenir l'abocador municipal.
5. Finalment els anys 90 es va fer el parc del Riu, on es celebra la festa major dels joves. Segurament en aquell moment es va bastir el mur que forma la mota (banqueta) de grans pedres que encara es pot observar que separa el parc i el riu. Abans, sense vegetació es podia baixar fàcilment.
6. També havia hagut un circuit de cotxes.
 Aquest espai també fon anegat per les riuades del novembre del 1994 i la del desembre del 1997 que en van transforma el paisatge. També ho va ser en la gran riuada del novembre de 1982
En Ramon el recorda que el riu anava molt més cap a Albatàrrec i ell havia arribat a l'illa caminant doncs hi passava poca aigua pel vessant de l'esquerra. Al fons hi ha el desguàs de les aigües fecals del poble (en l'inici del meandre, on acaba el camí)
Bues dades més importants: La casa que hi ha baixant i que obliga a fer un tomb a la dreta, havia estat l'escorxador del poble (actualment fora de servei)
Prop del plàtan, on hi ha el talús que dona al riu havia hagut un tub per on baixava un raig d'aigua de les escorrialles dels camps formant una font. En Ramon diu que vol anar a veure si encara hi és. Ell havia begut molts cops de la font amb companys de la seva colla.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Comentaris