Passa al contingut principal

PELS SECANS DEL SEGRIÀ: EL TOSSAL GROS

Avui he volgut voltar pel terme d'Alcanó. No tinc consciència d'haver estat mai i m'adono que no conec gens indrets tant propers de casa meva com aquest que tenen prou d'interès naturalistic.
Des del vèrtex del Tossal Gros observo el volant i veig pobles que no sé reconèixer i em cau la cara de vergonya. En arribar a casa amb l'ajut de la cartografia sabré identificar-los. També he estat observant els ocells dels contorns i m'ha ajudat a passar una sortida tan curta que ja feia temps que me la mirava.
Em sorpren que hi ha moltes pistes i totes tenen una senyalització que és una mica absurda com per exemple senyals de stop en totes les incorporacions.
Característiques:
Sortida que ens permet descobrir que poc coneguem els secans del Segrià. Ja tenim feina. Pujar al Tossal Gros no passa de ser una bona escusa per començar aquesta descoberta.
Desnivell:  80  metres
Distància: 5,3  km.
Temps: 1 hores 37 minuts.
Itinerari circular
Descripció de l'itinerari:
Començo la travessa en el centre del poble (213 m.). Davant tinc l'església de Sant Pere. Em dirigeixo cap a un parc infantil. La pista tira amunt per l'esquerra.
3 min Per l'esquerra surt una pista que desegueixo. Tornaré per la que ara deixo. Aviat veig al fons un corral amb cavalls, però jo vaig pujant amunt.
7 min. Bifurcació de camins. Cap esdevé un de principal. Agafo el de l'esquerra que volta un cobert. De fet em duu a un camp que he de travessar.
10 min Surto a una mena de collada. Al fons veig ja el tossal Gros. Hi ha diferents barrancades que formen turons arrodonits recoberts de camps de cereal, ametllers i nombroses granges que deuen d'ajudar a l'economia local.
Per l'esquerra puja una pista que vaig a buscar i la segueixo per la dreta.
21 min A l'esquerra veig una construcció de pedra i m'hi vaig a posar el nas.
24 min Es tracta d'una cisterna que té una profunditat d'uns tres metres, roman seca malgrat les pluges d'aquests dies, senyal que per aigua malgrat l'arrebossat interior que deu d'estar esquerdat en algun lloc. Al costat hi ha les restes d'una cabana. Podria correspondre al cobert del Ramon Préixens. El pou està cobert per una falsa copula prou destacada. Retorno a la pista i segueixo per l'esquerra pel camí de los Espartons.
39 min. Cruïlla de camins. Per l'esquerra podríem enllaçar amb el camí d'Aspa. Continuem recte.
48 min Estic davant del tossal Gros i deixo la pista i vaig entre una plantada d'ametllers i un de cereal mirant de no tallar. Em dirigeixo, després, anar una mica per on puc. Pujada final dreta.
55 min Assoleixo el vèrtex geodèsic del tossal Gros (310 m) i em deleixo mirant pel contorn.
Veig els pobles d'Alfès i Sunyer (que té una vella església romànica que tots hauríem d'haver visitat algun cop), Lleida, i algun altre poble que podria ser Alcoletge, Una mica més enllà la vallada del Segre amb un poble que diria que és Alcarràs.En l'altre vessant veig Torrebesses.
No es veu molt evident però cap al nord-est hi ha el riu Set i ven proper el poble d'Aspa. De muntanyes veig el tossal de Montmaneu, la serra de Montnegre i el Montsec (es un dia calitjós i no albiro gaire en la llunyania).
Baixo seguint la carena oposada. Els primers metres són drets. Observo al terra espernallac (una mena de camamilla groga, molt estomacal).
Més enllà veig una cogulla feia temps que no en veia, o si més no que no em fixava. Baixo mirant els ocells. Porto els prismàtics i vaig mirant.
1 h 11 min Arribo al camí veïnal d'Alcanó a Aspa. Veig oronetes comuns - em sorpren tant lluny del poble - fan el niu pel que sembla en una roca que hi ha propera-. Després veig falciots veloços.
Passen pardals que no sóc capàs d'identicar. Al fons veig un trobat que no conec i busco en els apunts que tinc. M'hauré de comprar una bona guia. Veig els nius dels abellerols i aviat en trobo volant.
En una granja veig pardals comuns que viuen en comunitat.
En arribar al poble veig en un teulat un estol d'estornells. Pensa que només n'hi havia a l'hivern.
1 h 37 min Arribo a Alcanó.
Obtenir el track:


Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…