Passa al contingut principal

PELS BÚNQUERS D'ALBATARREC

 L'Associació  Àgora d'Albatàrrec està fent molt bona feina difonen el  patrimoni local. Ha localitzat fins a 9 nius de metralladores en el seu terme que encara són visibles. També ha localitzat alguns que s'han desaparegut però coneix la seva localització. En Jordi Cebolla, el company hiperactiu i super eficient, ha penjat un recorregut (veure aquí) i li comento que faré la ruta i li escriure si trobo algun aclariment. De fet em perdo en algun moment i no trobo dos nius. El més trist és que ja hi havia estat però anant en sentit contrari i per aquest motiu sóc incapaç de trobar-los. Aquí us poso la meva descripció. Crec que cal pensar en fer una ruta senyalitzada indicant el patrimoni cultural que encara ens queda del nostre passat. Recórrer aquest itinerari ens ajudarà a comprendre millor la realitat actual qu ens ha tocat viure.
BREU PREÀMBUL HISTÒRIC:
L'abril de 1938 l'exèrcit sollevat franquista ocupa la ciutat de Lleida i tot el marge dret del Segre. La vila d'Albatàrrec resta ocupada per la seva part per  l'exèrcit lleial a la República. Aquesta situació s'extendrà durant 9 mesos on el riu farà de partió entre els bàndols confrontats en la Guerra Incivil. Els republicans van bastir tot un sistema de fortificacions per impedir que els franquistes trenquessin el font al voltant de la ciutat de Lleida. Els búnquers que avui visitarem corresponen a aquesta xarxa defensiva. N'hi ha que resten molt malmesos però també ens trobarem amb vestigis molt ben conservats. M'atreviria a dir que el recorregut va de menys a més.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI:
Comencem l'itinerari en el CAP del poble situat a tocar de la carretera C-230a prop del km 6 en el carrer de les Escoles. Coordenades UT;: 31T  x=300254  y=4604931
Seguim el carrer de les Escoles.
0,250 km Travessem el canal de Seròs per un pont. Bifurcació de camins. Agafem el de la dreta. Al camp de la dreta hi havia hagut un niu de metralladores desaparegut.
0,580 km Primer trencall a l'esquerra que prenem.
0,640 km A mà esquerra trobem la base del  niu de metralladores.de la partida de les Vinya Un ametller ens pot ajudar a localitzar-lo. L'estat de conservació és penós. Està colgat de runa i envoltat de vegetació que impedeix adonar-nos del vestigi. Coordenades UTM:  31T  x=300408  y=4604397
Tornem a la pista principal i la seguim. Anem pel camí de Sunyer.
1,000 km Agafem la segona pista a la dreta que trobem, passa pel darrera d'uns xalets.
1,130 km A mà dreta hi ha una sèquia i un corriol que davalla vers unes figueres.
1,160 km Cobert per arbres i a la vora d'un camp hi ha un dipòsit. Aquest aprofita l'estructura d'un antic niu de les Oliveres de la Vinya. No queda cap element que ens delati el seu passat. Vestigi prou interessant i que mostra la capacitat dels pagesos d'aprofitar els elements de la confrontació fratricida. Coordenades UTM: 31T  x=300223  y=4604178.
Sortim al camí de Sunyer i continuem amunt.
1,600 km Fem cap al canal d'Urgell. Anem per la banqueta cap a l'esquerra (est).
2,290 km Sortim a la carretera a Alfès. Anem uns metres a la dreta on retrobem el canal d'Urgell. Hi ha un camí asfaltat que surt a l'esquerra però és més agradable anar per la banqueta del canal, a la dreta,  encara que una mica més llarg.
2,975 km Pont sobre l'autopista. Davant destaca la silueta del Pedrós d'Albatàrrec.
3,090 km Anem per la Carrerada de Baix o camí d'Artesa de Lleida i passada la baixada del pont trobem un trencall que ens duu al canal d'Urgell. Observem un dipòsit, en dirigim al seu darrera.
Hi ha dos grans blocs de ciment que són les restes escampades del niu de metralladores de l'Autopista.
El seu estat de conservació és precari, costa d'esclarir la seva estructura inicial. Coordenades UTM: 31T  x=301641  y=4603679
En el dipòsit podem veure una pintada on llegim Salvem la Timoneda. Es tracta un vestigi d'una l'altra batalla però aquesta va acabar finalment millor. Agafem la banqueta de la nostra esquerra del canal d'Urgell.
3,685 km Saltant del canal.
4,135 km Fem cap a una filera de xops que cobreix el canal. En aquest indret arriba el terme d'Albatàrrec. Anem a l'esquerra. A la dreta tenim el terme de Lleida. Anem per l'antiga Carrerada d'Albatàrrec.
4,650 km Trencall a la base del Pedró d'Albatàrrec. Anem a l'esquerra, abandonant momentàniament la Carrerada.
4,850 km  Per l'esquerra surt un corriol costerut que agafem.
4,920 km Sortim a un petit coll. Seguim la carena cimal.
5,015 km Assolim el cim del Tossal Gros o Pedrós d'Albatàrrec (229 m) amb un vèrtex geològic. Al costat trobem una sèrie de trinxeres molt deformades. Darrera del vèrtex hi ha un refugi força malmès però que encara es pot observar que davalla més al fons però està colgat per sediments. Coordenades UTM: 31T  x=302515  y=4604096.
Seguim per la carena on podem observar les trinxeres i alguns eixamplaments que podríen correspondre a l'emplaçament d'antiaeris. Aquestes fortificacions tenien com a finalitat defensar l'aeròdrom d'Alfés, nomenat en la cartografia franquista, com aeròdrom d'Albatàrrec, que tenim darrera.Aquí podeu trobar els diferents vestigis que hi ha a la Timoneda d'Alfés on havia l'antic aeròdrom. També hem trobat igualment defenses antiaeris en el Faró d'Alfés i més modestes en el castell de Vinfaro.
Continuem per la carena.
5,160 km En l'extrem de la mateixa trobem un post d'observació encarat vers el riu Segre i la ciutat de Lleida. CoordenadesUTM: 31T  x=302452  y=4604211
Retornem per la carena fins a la pista principal.
5,655 km Estem de nou a la Carrerada d'Albatàrrec que seguim a l'esquerra.
6,030 km Cruïlla de camins. Anem uns metres a la dreta i seguim recte.
6,940 km Ens trobem en el tossal de la Vinatesa, inapreciable.
Aquí plantegem dues opcions:
Opció A: Entrar a un camp fruiter que ens queda a l'esquerra.
7,010 km Deixar el camí i agafar un tram més elevat que va paral.lel, voltant també una finca.
7,110 km Darrera una fila de xipresos trobem un banc fet amb palets que té una vista excepcional sobre l'entorn. El lloc convida a seure i deixar perdre la vista en aquesta bella panoràmica.
Coordenades UTM: 31T  x=303391  y=4605002
Baixem per uns improvisats esglaons i fem cap a un camp i anem tirant a l'esquerra.
7,250 km El camí gira cap al nord i el seguim avall.
7,410 km Girem a l'esquerra. Enllacem amb l'opció B que vé de sota.

Opció B: Alternativa més llarga i visualment menys inteessant però entrem en una propietat privada en l'opció anterior.
Seguim la carrerada avall.
7,420 km Arribem a la via de l'AVE.Anem a l'esquerra. Observem una pilona de pedra que indica el límit del terme d'Albatàrrec que comparteix el camí amb el terme de Lleida.
7,610 km Abandonem el camí que duiem i agafem un a l'esquerra, tot pujant.
7,870 km Enllacem amb l'opció A. Anem a la dreta.

7,555 km Nou gir a l'esquerra. Anem pujant.
7,800 km Arribem a l'extrem d'un camp. Davant tenim el talús de terra. El seguim.
7,840 km En l'extrem del talús tenim el niu de metralladores del tros del Peret del Ramonillo. Està situat en el talús que van fer en ampliar el camp de sota i es van carregar la part del davant de la defensa. Es pot observar encara les dues caixes per guardar l'armament i l'entrada que està colgada de terra. Coordenades UTM: 31T  x=303150  y=4604941
Reculem sobre les nostres passes.
7,890 km Deixem el camí per on veníem i girem a l'esquerra per la vora d'un camp de fruiters.Voltem un pantà.
8,020 km En l'extrem de l'embassament trobem una camí carreter que seguim.
8,150 km Ens incorporem en un camí asflaltat i tirem per la dreta avall.
8,270 km Ens trobem al costat d'un xalet blanc. Agafem un camí d'accés a unes torres i entre fruiters.
8,490 km Arribem al cap del camp i girem a l'esquerra.
8,540 km Arribem al vèrtex del camp i travessem l'herbassar. Mig colgat per la vegetació hi ha el niu de metralladores del tros del Jaumetó. Es pot veure perfectament l'entrada i l'espitllera encarada cap al front de Lleida. Coordenades UTM: 31T  x=302766  y=4605222 El juny de 2018 es va fer una campanya de neteja de l'entorn Veure entrada.
Retornem al camí asfaltat.

8,780 km Sortim al xalet blanc i seguim per la dreta el camí de la Peixera de Dalt.
9,385 km A la dreta tinc el niu de metralladores del tros del Lechero que es troba al costat d'un pantà. L'obertura devia està situada en la part superior, però no es veu, així com l'espitllera. Sembla com si hagués estat traslladat aquí. Sort tenim que estigui conservat. Coordenades UTM: 31T  x=302294  y=4605260
9,460 km Gir a mà esquerra. Per la dreta surt el camí que duu a Lleida.
Lleu pujada.
9,700 km Agafem un trencall a l'esquerra. Deixem el camí de la Peixera de Dalt.
9,990 km En un descampat a l'esquerra trobem el niu de metralladores del tros del Bep d'Aspa que està malmès en grans fragments. Ens van explicar que moltes de les bombes que no van esclatar, en acabar la Guerra Incivil, el jovent del poble les agafava i les tirava dins dels nius de metralladores o feien una petita foguera i les encenien  per fer-les explotar. Val a dir que també va haver nombrosos nois que van morir fent anar els explosius. Veure el llibre Mai més de l'associació de l'ermita de Carrassumada on han recollit nombrosos casos d'infants morts així.
Es pot accedir a l'interior de la fortificació on sembla que només havia una gran espitllera encarada cap al Segre. M'atreviria a dir que es pot arribar a composar aquest trencaclosques.  Coordeandes UTM: 31T  x=302258  y=4604997
10,060 km Agafem un camí carreter que surt a mà dreta. Anem entre arbres fruiters.
10,540 km Sortim de nou al camí de la Peixera de Dalt. Anem a l'esquerra.
10,660 km Travessem l'autovia.
10,990 km A l'esquerra tenim una tanca a una bassa. Anem a la dreta on hi ha una cabana de totxo. La voltem pel darrera seguint un carrerany.
11,090 km El niu de metralladores del tros de la Isabel encarat cap a la ciutat de Lleida que es veu perfectament. La part de dalt està partida en dos trams. L'estat de conservació és molt bo, per la qual cosa es pot entrar dins i observar una gran espitllera i als laterals hi ha els forats on es deixaven les municions. Coordenades UTM: 31T  x=301493  y=4605210
Retornem al camí principal.
12,010 km Cruïlla. Agafem el trencall de l'esquerra. Creuem les magatzems de fruita.
12,340 km Fem cap a la carretera d'Albatàrrec a Alfés (L-700)
12,450 km A la dreta tenim una cabana de tova. Agafem un camí carreter que surt al darrera. Travessem la línia de la llum.
12,590 km Darrer niu del recorregut, és el niu de metralladores de la Partida de les Eres. Estat de conservació perfecte. Va estar reutilitzada durant molt temps com a cabana. És una construcció redona que protegeix la carretera d'Alfés. Hi ha un arbre que tapa la visió complerta del búnquer. Coordenades UTM: 31T  x=300637  y=4604757
Retornem a la carretera que ara seguim en direcció a Albatàrrec.
13,020 km Pont sobre el canal de Seròs. Entrem al poble.
Agafem el carrer de l'esquerra (carrer Pau Casals).
13,380 km  En l'extrem del carrer sortim al carrer de les Escoles que ja hem resseguit en el començament de l'itinerari.
13,550 km Arribem al CAP on hem començat el recorregut.




Per obtenir el track:


http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2020/06/pels-bunquers-dalbatarrec.html

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…