CORONAR LA SOLITUTD DEL PIC D'AUT

Fa temps en un article de la revista Vèrtex vaig veure una ressenya per pujar al pic Aut. On estava aquest pic? Doncs resulta que estava situat en la vall de Boi. Amb un nom tan fàcil de memoritzar el vaig guardar en l'inventari de cims per fer.
Avui he tingut temps i he volgut anar a veure'l. No m'ha pas decebut. Té la panoràmica excepcional dels pics que estan fora del "cotarro" que sol ser millor dels que estan dins. Pujada ferma però amb molts trams de senders. Ideal per començar la temporada de Pirineu quan encara no saps gaire bé on arriba la neu.
Característiques:

Valoració: Ascensió a un cim secundari. Garantida la solitud. Visió panoràmica molt interessant.
Dificultat: Moderada. Cal tenir present el desnivell. Bona part del recorregut es fa per un carrerany però no sempre el trobem a la pujada.

Desnivell: 1130 m.

Distància: 11,6 km. 

Temps: 4 hores 58 minuts.
Descripció de l'itinerari:
De l'aparcament de la planta embotelladora (1420 m.) seguim la carretera avall.
3 min. Agafem un camí carreter que surt a l'esquerra. Travessem el Noguera de Tor per una passarel·la. Aquí tenim una doble opció. Anar per la dreta i seguir el sender senyalitzat cap a la Muntanyeta seguint trams del camí de l'aigua. O bé anar recte i a l'esquerra, travessem un prat i amb una mica d'enginy arribem a la palanca que travessa el barranc de la Muntanyeta (en els cartells escrit Montanyeta) i enllacem amb el camí anterior. Aquest darrer és més curt però un xic més aventurer (jo el vaig fer a la tornada).Descriurem el més evident.
Anem a la dreta.
7 min. Cruïlla de camins. Anem a l'esquerra.

13 min. Travessem per una palanca el rierol de la Muntanyeta i poc després trobem un nou cartell que deixa el camí de l'Aigua i puja per la dreta. Pujada ferma en mig d'un bell bosc d'avets amb alguns exemplars prou destacats. El rierol queda a la nostra dreta.
53 min. Sortim als prats d'Estallobago (1778 m.). Aviat travessem el rierol i pugem pel vessant oposat.
1 h. Arribem a un pla on hi ha una cabana nova tancada (1858 m.) i una vella colgada. En aquest punt hem d'abandonar la vall principal de la Muntanyeta i agafar el barranc de l'esquerra de Comaminyana.
Cal observar molt bé la pujada doncs el track i jo hem pujat al recte - és prou feixuc - però al baixar hem trobar el sender que passa per darrera d'una roca amb arbres que hi ha a la dreta de la barrancada vers on ens hem de decantar i trobar les fites i rastre que es prou evident.
Tornem a caminar de nou entre bosc que ara és de pi negre.
1 h 32 min. Sortim als prats alpins de Coma Minyana. Davant ja podem albirar el pic de l'Aut, la nostra fita.
D'Anada he anat pel fons de la vall però de baixada i amb corriol i fites he baixat per l'esquerra de la Coma, més interessant.
1 h 41 min. Font de la Comaminyana, amb tres coms: dos metàl·lics i un de fusta. (si pugeu per l'esquerra no la trobareu). Ara em toca fer un bon tirapits per cercar el corriol que ve per l'esquerra.
A mà esquerra albirem un punt feble en la carena, doncs abans hi ha una muralla de roques. Hem de pujar-hi. De pujada he fet una diagonal prou elegant per mantenir la pujada constant però dalt he vist que per la dreta d'una tartera hi pujava un sender fitat i crec que és millor encarar-se directament sinó passar pel fons la tartera i cercar les fites que ens permetran pujar amb més comoditat.
2 h 09 min. Sortim a la carena (2270 m.). Al fons hi ha un portell. En el mapa de ICC. posa l'Amorriador. Segurament el feien servir com a comptador d'ovelles.
Albirem el cim que encara està prou amunt però orientativament és molt fàcil ja que només hem d'anar seguint la carena amunt (bon tirapits). Hi ha molts trams amb un carrerany ascendent. El pendent a mesura que anem pujant es fa més acusat.

2 h 41 min. Assolim el cim de l'Aut (o Aüt) de 2532 m. Cal destacar la superba visió sobre els Bessiberris i la Punta Assenyalda, el Port de la Gelada, el Pessó, les pistes d'esquí de Boi, Taüll, Durro, la casa de la Farga (on diuen que va dormir el dicatador Franco quan va inaugurar el Parc i, espcialment, la vall de sant Nicolua amb l'estany Llebreta. Pensa que allí a baix deu d'estar ple de turistes mentre que aquí dalt estic més sol que un mussol.
Per baixar hi he posat 2 h 17 min.
Accés: En el km. 18,7 de la carretera L-500 a la Vall de Boi hi ha la planta embotelladora de l'aigua Mineral de Caldes de Boi on he aparcat.
Per obtenir el track (no és el que vaig fer jo):

Powered by Wikiloc