Excursions del Joan Ramon

Diumenge, 20 de setembre de 2026 Des de Vielha hi ha una muntanya que s’imposa damunt nostre. No és una muntanya feréstega; imposa, però no fa por. La temptació és molt forta. Enguany, dins dels actes de l’ Acampada Social del Centre Excursionista de Lleida , s’ha organitzat la pujada al Montcorbison . Som una corrua de 44 caminadors. En Jordi Jové ha organitzat molt bé la sortida. Em demana si puc fer d’escombra. No em puc negar. Em sento feliç de poder col·laborar i ajudar. Descripció de la sortida Ocupem l’aparcament de la Bassa d’Oles (abans dèiem d’Oules ). El camí està ben senyalitzat amb pals indicadors. No hi ha dubtes en la pujada. Quan hi vaig pujar, farà 35 anys, no hi havia cap senyalització, ni havia sender. Hi ha trams ben drets i algunes terrasses que permeten recuperar la respiració. Als dos mil metres sortim a la carena cimal. Ens sorprèn l’espectacular visió sobre el que abans anomenàvem les Muntanyes Maleïdes . Tuc de Montcorbison (2.172 m). Una lletgíssima torre ...

Dissabte, 19 de setembre de 2026 Cada any, en començar el curs, el Centre Excursionista de Lleida organitza l'anomenada ACAMPADA SOCIAL , on ens trobem les diferents seccions del centre. Enguany, l'indret escollit ha estat la Vall d'Aran (càmping Prado Verde). L'acte més important és el sopar de germanor del dissabte. Vam moure 80 socis; crec que és el rècord. Com que l'Acampada era a la Vall d'Aran, vaig proposar fer una activitat per descobrir alguns dels indrets on van passar les accions dels maquis en l'anomenada Reconquista Española , el que s'ha popularitzat com l' Ocupació dels maquis de la Vall d'Aran . Vam ser 40 companyes i companys els que vam assistir a la descoberta. Malgrat el sabotatge que vaig patir per part d'uns «companys» que van organitzar una activitat paral·lela fora del programa oficial. Ahí lo dejo. 1.- Ens vam concentrar a la boca sud del túnel de Vielha , on vaig explicar les activitats que es van produir per tot ...

  18 anys organitzant la Caminada de Festa Major: sense adonar-nos-en, ens hem fet majors d’edat.  Gràcies a tots els assistents pel vostre caliu incondicional!!! Hem estat en total 33 excursionistes, segons m’ha comptat el meu secretari, el meu nét, que m’ha acompanyat tota la caminada al meu costat fins a l’arribada, on ha fet un esprint per deixar-me enrere. Avui ens han sorprès els xankatreking , que han fet el recorregut amb xanques. Sembla impossible: es dediquen a pujar a les muntanyes amb xancres... Té molt de mèrit! Descripció de l’itinerari Sortim de la plaça del Cadí fins a la plaça Major, on aprofito per indicar el Pla de les Forques , on de ben segur que van ajusticiar algú - encara que no tenim cap referència escrita - i el van tenir allí exposat per atemorir presumptes delinqüents en una societat sense drets humans. Plaça Major Baixem pel carrer del Camí a la Seu d’Urgell . Creuem el pont de la Ballesta  sobre el riu de Mola i pugem pel camí homònim fins ...

La Balma de Plugaoscura amb els néts (pur plaer) Descripció detallada per arribar-hi

  L 'Associació Serres Sembrades de Ruelle s organitza una sortida per descobrir uns parapets (murs bastits amb pedres pels soldats per resguardar-se dels impactes de l'enemic) que van bastit les tropes franquistes del I II Cos de l' exèrcit de Navarra . Es van aixecar al voltant del 5 de gener de 1939 en l'anomenada Ofensiva de Catalunya . Soc construccions que s'utilitzaran sols una jornada, abans de l'ocupació de la Pobla de Cérvoles , sota la serra de la Llena. La situació de les fortificacions és privilegiada. Domina el poble de Cérvoles i en l'extrem albirem l'Albi. Descripció de l'itinerari: Ens concentrem a la plaça de Sant Miquel de la Pobla (són 24 excursionistes). Agafem la carretera a cap a Cèrvia de les Garrigues. A uns tres km aparquem. Coordenades UTM: 31T  x=325251  y=4584016. O millor, poseu en el google maps poseu: 41°23'19.1"N 0°54'36.6"E Aparquem entre oliveres i pugem per un camí carreter.  4 min Sortim a una c...

Diumenge, 30 d’agost de 2026 Un grup de gent de La Vansa estan dedicant alguns caps de setmana a recuperar el camí històric de Fórnols a Sisquer . Avui he anat a fer “d’inspector d’obres”. Senzillament he d’aplaudir la feina que estan fent . No he arribat a Sisquer sinó que m’he quedat al Castell d’Em Pres . Casualment vaig començar les vacances d’estiu en el camí de Sisquer al Castell d’Em Pres i acabo visitant la fortificació però ara venint des de Fórnols . He passat per El Guix , una guixera destacada. Com que he anat sol —i potser he pensat massa—, se m’ha acudit relacionar el topònim de Fórnols amb la paraula forn . I resulta que la intuïció no anava del tot desencaminada: Joan Coromines fa derivar Fórnols del llatí FURNULOS , diminutiu plural de furnus , ‘forn’. Ara caldria corroborar si aquests forns serien per fer guix. Ahí lo dejo. El camí especialment d’El Guix al Fórnols va entre marges de pedra que denoten una importància del sender. Hi ha trams que recorren belles rou...

Divendres, 28 d’agost de 2026 La Carme de Cal Jové em parla que en aquesta balma hi havia hagut emboscats —fugitius— (hi ha un punt que en la memòria popular es pot arribar a confondre). Em diuen que la balma està a sota del penyal del vell Castell de Cornellana . No m’ha costat gaire de localitzar-la. Descripció de l’itinerari Aparco a la part baixa de Cornellana . Podria pujar en vehicle fins al cementiri, però prefereixo recórrer els carrerons del poble. Pujo per un carrer que surt a la vora de Cal Mateu Vell . Surto a una placeta. A l’esquerra hi ha l’església parroquial. Continuem pujant amunt per la dreta. 7 min. Sortim a la pista que puja al cementiri. Vaig a l’esquerra. 18 min. Cementiri. Continuem per la dreta. Hi ha un corriol que puja cap a la Bacanella , però nosaltres agafem un corriol que voreja la tanca del cementiri. Girem a la dreta vers el Castell. Baixem una llosa de roca. Per pujar al Castell hauríem de tirar recte amunt. Ho deixem per després. Anem a l’esquerra ...

Divendres, 28 d’agost de 2026 Tinc una conversa amb la senyora Bea del Molí de Fòrnols. Té 90 anys, però una lucidesa envejable. Parlem dels maquis que voltaven per la zona. Amb el seu home, el Joan Muixí , n’havíem parlat molt. Segurament va ser dels primers interlocutors que vaig tenir al voltant del maquis per la contrada. Em comenta que damunt de Cal Patraco , casa seva, hi havia una cova on s’havien amagat els maquis. No em puc estar de buscar-la l’endemà. Quan li pregunto el nom de la cavitat, em respon amb un escuet «la Cova». Després de meditar-ho una estona, decideixo rebatejar-la com l’Espluga dels Maquis de Cal Patraco . Descripció de l’itinerari Aparco a l’entrada de Cal Ramonillo , a la carretera de Tuixent a la Seu d’Urgell (C-462), al km 53,4. Agafo la pista d’accés, a la casa. 3 min. Cal Ramonillo . Volto la casa i hi ha un cartell que posa «Camí particular» que no he vist. 7 min. A l’esquerra hi ha el sender que baixa a Cal Peragada . El visitaré a la baixada. 11 m...

Dimecres, 26 d'agost de 2026 Hem fet broma amb el nom del tossal. No puc estar-me de comentar l’opinió més tonta sobre l’origen d’aquest topònim: resulta que molts homes hi pujaven i es morien durant l’ascensió, per la qual cosa moltes dones es van quedar vídues. Aprofito així per dir-vos que no és un pic fàcil —tampoc difícil—, però la seva ascensió està totalment justificada per l’excel·lent panoràmica que es gaudeix des del seu alterós cim. El principal problema amb què ens hem trobat ha estat l’aparcament del vehicle. Resulta que la casa de colònies d’Aiguaviva impedeix el pas per davant de la casa i tanca amb un cadenat l’accés a un pàrquing que tenen al costat. Hi ha una pista que voreja la casa, per on hem passat a la baixada per no molestar (veure el track). Costaria ben poc habilitar un petit aparcament al costat de la pista i així evitaríem passar per davant de la casa i molestar entrant en una propietat privada. Ja veieu que, fins que no facin l’aparcament, caldrà anar...

Dilluns, 24 d’agost de 2026 A la balma de Serratomí  va ocórrer una tragèdia que avui roman oblidada. Costa de creure que els fets que hi van succeir hagin quedat en l’oblit i siguin encara tan poc coneguts. De fet, trobar la balma només ha estat possible gràcies a un track penjat a Wikiloc que hi passa, ja que és pràcticament impossible localitzar-la si no es disposa d’una referència exacta: està amagada de debò. El Solsonès és una comarca on, durant la Guerra Civil, molts nois es van negar a anar a la guerra quan van ser cridats a files. Es convertiren en desertors i, en aquelles circumstàncies, la deserció podia comportar la pena de mort. Alguns es van amagar en balmes i altres indrets apartats. Els nostres protagonistes es van refugiar a la balma de Serratomí, que en el mapa de l’ICGC apareix amb el nom de Balma de Cal Tambor de l’Alzina . Era un paratge molt ben amagat, però sembla que algú els va delatar. Van morir Joan Balletbo Clotet i Josep Escarre Ribo el 27 de desembr...