SEGUINT LES PASSES DE GEORGE ORWELL AL FRONT D'ARAGO
Les companyes del grup de whatssapt Lletra ferides, com el seu nom indica, tenen passió per la lectura però els agrada combinar els llibres amb el coneixement del territori. Així per exemple, van llegir el llibre Tor, tretze cases i tres morts de Carles Porta van saber acabar la lectura amb la visita del llogarret de Tor: Jo vaig anar i aprofitar per caminar el camí d'Alins a Tor. Ara han llegit el llibre de George Orwell: Homenatge a Catalunya i proposen que els hi acompanyi i els hi ensenyi els indrets més significatius que surtin en el llibre relatius al Front d'Aragó. Com us podeu imaginar, tot un plaer. Aquestes rutes ja les vaig fer a George Orwell a la sierra d'Alcubierre. George Orwell al front d'Osca, George Orwell als jadins de l'hospital de Santa Maria i més recentment, George Orwell a Barcelona .
Durant tot el dia ha hagut molt bon ambient i es veu un grup molt feliç i ben cohesionat per la Dolors Pericón que esdevé, d'alguna forma en la líder natural amb en Paco Lechón.
La primera fita és arribar-nos al monte Irazo (605 m.). En el llibre Homenatge a Catalunya l'anomena monte Pucero. En aquesta modesta cota va passar l'hivern del 37 l'escriptor defensar els seus ideals d'un món millor. En els seus escrits ens sap reflexar com ningú la vida en els trinxeres i l'absurd de la guerra.
El govern d'Àragó ha dibuixat una ruta Orwell i ha recuperat aquest espai on es pot veure les trinxeres ben fetes, els bivacs, els pous de tir... tot ben arregladet. Mentre estem voltant per l'indret puc observa que hi ha força turisme bèl·lic que recorra aquest paratge. Crec que és un atractiu que no sempre sabem aprofitar.
El segon objectiu de l'excursió és anar al castell de Montearagon (curiosament a la wiquipedia quan parla del castell no fa cap referència a la Guerra Civil). És un paratge que sempre he mirar encuriosit quan entro a la Hoya de Huesca i finalment he pujat. Es tracta d'un castell de grans dimensions. Em recorda el castell de Loarre. Encara que l'estat de conservació del de Montearagon fa una mica de pena amb muralles estimbades, pedres dels finestrals i dels portals han estat arrancades, tot una mica caòtic. No trobo ni un cartell indicatiu. diuen que es poden fer visites turístiques però nosaltres arribem tard. Dinem dins del monument.
A la baixada localitzem un niu de metralladores que ens ajuda a arrodonir la visita. Sembla un punt d'observació perfecte sobre el font d'Osca que malgrat pràcticament encerclar la capital va ser impossible d'alliberar-la del feixisme.
Ara ens toca anar a Sietamo que fou ocupat pels falangistes i recuperat pels milicians tres cops (encara es poden veure impactes a la finestra del darrera de l'església). La part de dalt del poble ha ser reconstruïda per Regiones debastadas que tenia un estil de construcció fàcilment identificable amb espais oberts, línies rectes i una construcció molt impersonal que podem trobar aquí a Vilanova de la Barca, Isona... En l'església encara podem veure una placa que recorda els falangistes que van resistir en el seu interior fins a la mort per permetre la defensa d'Osca. Segurament la placa amb referències feixistes no passaria per la llei de la Memòria Històrica. En les restes del palau del comte d'Aranda trobem l'estructura del monument de los Caidos por España on han tret les inscripcions i afortunadament s'aniran oblidant aquestes referències totalitàries que s'havien generalitzat en el paisatge nacional.
Anem al bar l'Arboleda on fem el cafè - i que malgrat tenir molta feina - ens permeten accedir a l'entrada d'un refugi antiaeri però resulta que està negat d'aigua i no el podem visitar. A l'entrada del poble tenim l'antic hospital de sang on fou curat en una primera cura el nostre protagonista. Llàstima que no hagi ni una miserable placa que ens recordi aquest fet prou rellevant.
El mateix passa amb l'hospital de sang que el va acollir a Barbastre que actualment ocupa el Museo del vino.
Menys mal que a Lleida vam tenir més sort i vam posar una placa que recorda l'estada de l'escriptor a l'hospital de Santa Maria en els jardins que vam aconseguir anomenar Jardins George Orwell. És en aquest indret on donem per acabada la visita després de la lectura dels fragments del llibre on explica la seva estada en el centre hospitalari amb reflexions prou interessants i àcides.
Durant tot el dia ha hagut molt bon ambient i es veu un grup molt feliç i ben cohesionat per la Dolors Pericón que esdevé, d'alguna forma en la líder natural amb en Paco Lechón.
La primera fita és arribar-nos al monte Irazo (605 m.). En el llibre Homenatge a Catalunya l'anomena monte Pucero. En aquesta modesta cota va passar l'hivern del 37 l'escriptor defensar els seus ideals d'un món millor. En els seus escrits ens sap reflexar com ningú la vida en els trinxeres i l'absurd de la guerra.
El govern d'Àragó ha dibuixat una ruta Orwell i ha recuperat aquest espai on es pot veure les trinxeres ben fetes, els bivacs, els pous de tir... tot ben arregladet. Mentre estem voltant per l'indret puc observa que hi ha força turisme bèl·lic que recorra aquest paratge. Crec que és un atractiu que no sempre sabem aprofitar.
El segon objectiu de l'excursió és anar al castell de Montearagon (curiosament a la wiquipedia quan parla del castell no fa cap referència a la Guerra Civil). És un paratge que sempre he mirar encuriosit quan entro a la Hoya de Huesca i finalment he pujat. Es tracta d'un castell de grans dimensions. Em recorda el castell de Loarre. Encara que l'estat de conservació del de Montearagon fa una mica de pena amb muralles estimbades, pedres dels finestrals i dels portals han estat arrancades, tot una mica caòtic. No trobo ni un cartell indicatiu. diuen que es poden fer visites turístiques però nosaltres arribem tard. Dinem dins del monument.
A la baixada localitzem un niu de metralladores que ens ajuda a arrodonir la visita. Sembla un punt d'observació perfecte sobre el font d'Osca que malgrat pràcticament encerclar la capital va ser impossible d'alliberar-la del feixisme.
Ara ens toca anar a Sietamo que fou ocupat pels falangistes i recuperat pels milicians tres cops (encara es poden veure impactes a la finestra del darrera de l'església). La part de dalt del poble ha ser reconstruïda per Regiones debastadas que tenia un estil de construcció fàcilment identificable amb espais oberts, línies rectes i una construcció molt impersonal que podem trobar aquí a Vilanova de la Barca, Isona... En l'església encara podem veure una placa que recorda els falangistes que van resistir en el seu interior fins a la mort per permetre la defensa d'Osca. Segurament la placa amb referències feixistes no passaria per la llei de la Memòria Històrica. En les restes del palau del comte d'Aranda trobem l'estructura del monument de los Caidos por España on han tret les inscripcions i afortunadament s'aniran oblidant aquestes referències totalitàries que s'havien generalitzat en el paisatge nacional.
Anem al bar l'Arboleda on fem el cafè - i que malgrat tenir molta feina - ens permeten accedir a l'entrada d'un refugi antiaeri però resulta que està negat d'aigua i no el podem visitar. A l'entrada del poble tenim l'antic hospital de sang on fou curat en una primera cura el nostre protagonista. Llàstima que no hagi ni una miserable placa que ens recordi aquest fet prou rellevant.
El mateix passa amb l'hospital de sang que el va acollir a Barbastre que actualment ocupa el Museo del vino.
Menys mal que a Lleida vam tenir més sort i vam posar una placa que recorda l'estada de l'escriptor a l'hospital de Santa Maria en els jardins que vam aconseguir anomenar Jardins George Orwell. És en aquest indret on donem per acabada la visita després de la lectura dels fragments del llibre on explica la seva estada en el centre hospitalari amb reflexions prou interessants i àcides.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada