Excursions del Joan Ramon

Aquesta proposta es realitza seguint senders recentment recuperats i constitueix un agradable passeig pel vessant obac de la muntanya de l'Arp. Pugem pel vessant est del torrent. Aquí trobem la font de la Mata i en un darrer tirapit arribem a la Pradella o Collada de Cal Rebull. Deixem el sender que puja a la font de Tirapeus i que puja al Pla de l'Arp. Agafem un trencall vers la cabana de la Plana de l'Arç. Un paratge solitari però captivador. Anem a la font de l'indret. Poc després trobem una cruïlla cap a Cal Paller o cap a Sorribes (Sant Pere). Agafem aquesta darrera opció passant per davant de l'esglesiola de Sant Pere i tornem a sortir on hem començat el recorregut. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant per un dels racons més solitaris de la vall. Dificultat : Baixa. Desnivel l: 700 m. Distància : 7,7 km.  Temps :  2 hores 14 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Seguim la pista cap al barranc...

Mai no acabes de conèixer prou la muntanya doncs sempre pots descobrir racons inesperats. Avui he pujat al Mont-roig buscant una alternativa a la drecera que baixa decididament del Mont-roig però, finalment, resulta que per la carena he explorat una canal que hi ha a la vora de l'Agulla dels Pelats per on es pot descendir amb comoditat. Els escaladors han instal·lat unes cordes però que tampoc caldríem. Es una proposta nova i diferent que permet assolir directament la Pala Alta sense passar per l'ermita de Montalegre o pel coll de Porta. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant ja que aprofita una canal que fan anar els escaladors quan baixen de l'Agulla dels Pelats que té força interès excursionista. Dificultat : Moderada. La canal és dreta però no presenta gaire dificultat. Desnivel l: 700 m. Distància : 13,14 km.  Temps :  4 hores 02 minuts Itinerari circular. Descripció de l’itinerari : Deixem el vehicle en l'aparcame...

No sóc un espeleòleg vocacional sinó que eventualment m'entaforo en algun forat. Però avui he tingut una oportunitat excepcional. En Satorra, ha organitzat una sortida col·lectiva de Centre per anar a visitar la cova Negra de Tragó que està en la línia de cova turística però no malmesa per la massificació. A més a més avui la previsió meteorològica previa un dia de pluja, un dia ideal per anar a una cova. Primerament, en Benjamí ens ha explicat la central de Canelles. La visita per dins de les instal·lacions de l'hidroelèctrica ha estat interessantíssima amb les informacins que ens lliurava en nostre acompanyant. Sense adonar-nos hem estat dues hores i mitja voltant pels túnels de la central que en el seu moment va ésser la segona més alta d'Europa i que el franquisme va planificar per poder demostrar davant dels ulls d'Europa que sabíem fer alguna cosa més que cantis i castanyoles. Després hem entrat a la cova de Negra de Tragó que és pot entrar pràcticament a peu...

No, no, els GR's no es fan sols cal l'esforç de molts excursionistes cuidadors de senders. Avui la Brigada Criminal de l'Aureli, en Pep Vicedó i jo hem anat a fer dues intervencions. En algun moment he pensat que aquelles pintures algú les havia pintat feia trentena d'anys i nosaltres repintavem aquelles marques. Potser d'aquí 30 anys més algú refarà les nostres. Ells com nosaltres no sabran que vam ser els darrers de fer-ho com avui nosaltres no sabíem que van ser els nostres antecesors però un té la sensació de ser d'una col·lectivitat. Perdoneu per la filosofada barata. 1ra Intervenció : G R ®3: Etapa 14: De Madrona a Ponts. Doncs resulta que en un punt el GR anava a buscar la serra de Castellar i passava per la carena. Per algun problema amb el propietari dels terrenys causats tristament per les motos hem hagut de cercar un sender alternatiu que passa pel fons de la vall. Més curt i prou interessant. Us passo el tram. No faig la descripció doncs a...

M'havien dit que el pic de la Costabona era el cim més oriental del Pirineu de 2000 metres, com l'Orhy ho és en l'extrem occidental. Doncs avui he pujat i m'he adonat que el Canigó i el pic de Tretzevents ho estan més cap a l'est. No estan en la línia principal del Pirineu però es un contrafort prou rellevant. Que em tornin els diners!!! Si mirem acuradament, segurament serà el pic de la Gallinassa (2461 m.) el cim de 2000 metres més a llevant. Caldrà un dia anar-hi. Però aquesta reflexió no hauria de desmerèixer la travessa que hem fet avui amb el Ramon Pach i el Paulino Grau, dos dels meus grans amics que encara m'acompanyen a la muntanya. Quin plaer. El problema ha estat que els núvols ens amenaçaven i finalment ens han colgat. Ha estat un dia fred, només la calor de l'amistat ha pogut superar aquest dia rúfol.  Per dalt havia tolls glaçats. Descripció de l'itinerari : A la carretera que puja de Setcases (ara ja no té set cases, ara en té un munt...

La Rentisclera de la Maçana és un muntanya amagada a l'ombra de la serra de Mont-roig que no la permet destacar. La present excursió vol descobrir-vos aquesta contrada recorrent la seva ampla carena íntegrament. Des de dalt podeu escollir entre continuar aquesta integritat i anar entre vegetació o pel contrari descendir per una pista. No respongueu ara, ja us ho plantejareu quan estigueu al capdamunt de la serra. Tristament per fer el recorregut integral hem d'acabar fent el recorregut per carretera - amb la visió complerta dels cingles de la Rentisclera - o fer combinació de cotxes. Característiques : Valoració: Proposta força interessant per descobrir un racó amagat de la nostra muntanya. Dificultat : Moderada. El tram que baixem sense sender esdevé un xic compromès en trestar entre garrics. Desnivel l: 370 m. Distància : 7,8 km.  Temps :  2 hores 27 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Comencem l'excursió a la sortida del segon túnel ...

Beguria és una comarca poblada pels begurians que es mantenen lliures de la pressió i esclavatge dels romans. Amb en Joan Vàzquez sempre anem dient tonteries sobre la integritat dels begurians enfront de la vilesa dels romans. Un dia el Joan va trobar una cova que semblava el santuari begurià. Per pujar calia grimpar per la paret. Havia unes escales picades que segur que van fer els begurians, o els seus antecessors. Per la gent no acostumada a grimpar resultava un pas d'uns 15 metres massa difícils per arribar al santuari així que em vaig comprometre a posar-li uns trams de cadena que tenia per casa. I avui amb la companyia del Paulino Grau hem decidit anar a fer la instal·lació. De fet ens ha servit perquè ens ha ensenyat un pas amb cadena que permet fer un tomb molt interessant pel Montsec més genuí. Un tomb magnífic. Ja hem quedat per fer un tomb complert amb motiu de la castanyada beguriana que farem la nit del 5 de novembre. Part de l'itinerari està descrit en l'...