Excursions del Joan Ramon

Fa molts anys el meu mestre excursionista en Manel Cortés organitzava una sortida a aquesta contrada però, el mateix dia, venia un grup de muntanyencs d'una entitat excursionista que volien a fer el Feixant de Carlets al Montsec. I com ell, que tenia moltes qualitats, la de l'omnipresència no la tenia, em va encomanar a mi que els dugués. Així va ser com em vaig quedar sense poder anar-hi. No em va saber gaire greu doncs estava content que el mestre em tingués en consideració com alumne excursionista. He tardat anys però avui he fruit com un nen ascendint aquest modest cim. Us ajudaré a localitzar-lo. Segur que heu passat pel congost del Ventamillo per pujar a Benasc; doncs bé, aquest cim estaria a l'extrem de llevant del congost. És una serra secundària del conjunt de la serra de Turbó. Orogràficament m'ha recordat molt a les meves muntanyes del Cadí, el Pedraforca i la serra del Verd. Característiques tècniques : Valoració : Molt interessant. Entorn genial. D...

Avui no us parlaré de cap excursió de caminar sinó que la colla del Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida hem decidit anar als actes que organitza l'ajuntament de Tàrrega al voltant del 80è aniversari de Guerra Civil a les terres de Lleida. El primer acte ha estat dignificar les tombes - fins llavors anònimes - del tinent William Mitchell que va venir a Espanya a defensar la llibertat com a brigadista. Al costat hi ha la tomba del soldat Juan Medina Palmero del qual encara ara no coneixem res. La XVa Brigada Internacional estava a Tàrrega recuperant-se dels combats del Cap de Pont de Balaguer. En la documentació apareixia que estaven enterrats a Mollerussa però gràcies al servei fotogràfic de l"Abraham Lincoln Brigade Archives es van trobar fotos de l'enterrament de Willian Mitchell. Es va veure que el cementiri corresponia a la capital de l'Urgell. Es va exhumà el cos que allotjava el ninxol 1040 i que corresponia al del...

Em truca en Pinto. És dimarts. Demà pot sortir. Em proposa anar a fer la Ferrata de les Roies de Pinyana. No m'agraden les ferrates però no li puc dir que no. A més és una ferrata que està a tocar de Lleida i em feia certa il·lusió de fer-la. La classifiquen com una K4 que vol dir que comença a ser exigent. Crec que la classificació és correcta però és curta - intensa - i es pot fer prou bé. Encara que heu de tenir clar que no sempre haurem de posar els peus o les mans al ferro sinó que de tant en tant haureu d'agafar-vos a la roca. Descripció de la via : Els primers metres són drets. Les grapes són petites i cal fer lloc per posar els peus. Hi ha un petit desplom on cal fer una mica de força de braç fins poder posar bé els peus (en la roca). Després hi ha un flanqueig. No m'agraden els flanqueig però no el veig exigent. Cal agafar-se a les grapes amb les mans. Nou mur que es posa dret. Més amunt les grapes estan posades verticals i només es pot posar un peu en equ...

Simulant una de les fotos de Robert Capa a la serra Brisa. Avui hem el Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida hem tingut ocasió de rebre una "lliçó magistral" per part d'en Pol Galitó que ens ha ensenyat l'emplaçament des d'on Robert Capa, el 5 de novembre de 1938 va estar fent fotografies per recollir les imatges de l'ofensiva republicana del Baix Segre. Algú ha dit que són les millors fotografies de guerra doncs estan fetes des del mateix front reflectint tot el dramatisme del moment. Saber on estan fetes és un plaer reservat als amics del Pol. Com algú ha dit, és estrany com l'ajuntament d'Aitona no fa un itinerari per explicar aquest petit tresor amagat del nostre patrimoni vivencial. Primer de tot hem anat al pont d'Aitona i en Pol ens ha posat en context de l'operació militar del Baix Segre i de la figura de Robert Capa que fou considerat el millor fotògraf de guerra doncs es posava dins del conflicte i no feia...

Tram final on trobem el pas més exigent Perdoneu-me la gosadia però el Pui Tabaca és el Cervi de Ribera de Cardós. És una llibertat literària, una exageració, però sempre que veig el Pui Tabaca penso en el Materhon de Zermat. D'acord que és molt més modest però fa patxoca. Fa temps em vaig mirar de pujar-lo però tenia el dubte dels darrers metres que es veuen molt drets. Fa uns dies van anar uns companys del Centre i em van dir que es pujava prou bé per un camí i dalt havia un mirador excepcional. Així que avui que tenia el dia lliure he decidit encarar-m'hi. Informant-me vaig trobar un track que pujava per davant, a lo matxote, i ahir al vespre me'l vaig baixar. Quan estic a la collada d'Amill, penso que havia d'haver llegit el que deia de la dificultat doncs es veu prou complicat. Es va pujant però amb molt de compte. De tant en tant he trobat uns punts vermells. En el darrer contrafort hi ha un pas que és més exigent, i obligat, de III grau. Es passa però...

Estic venint de l'excursió d els Bessons  i veig que encara tinc temps de fer una escapadeta al tossal de Margalef. Tot bé perquèl'altre dia el bon amic Jordi Cebolla em va comentar que havia una placa recordant la batalla que es produir aquí dalt. Jo no ho tenia pas present així que decideixo fer un tomb. Una mica d'història : Em pensava que la batalla havia estat durant la guerra dels Segadors. Error. Resulta que va ser durant la guerra del Francès. A grans trets els francesos que estaven assetjant la ciutat de Lleida van veure que veien a reforçar als assetjants i van decidir atacar també a les noves forces que foren derrotades en aquest indret i que van haver de fugir foragitadament. Em pensava que com altres pobles de la Plana lleidatana havia quedat despoblat amb els Segadors, i tampoc, van ser els estralls de la pesta que van fer abandonar el llogarret. Al costat oposat de la rotonda hi ha l'imponent masia de Margalef que actualment fa serveis de restauració...

L'altre dia vaig fer de Senterada a Peramea passant per l'estany de Montcortés i avui he fet de Peramea a Gerri de la Sal. Estic preparant etapes del futur trajecte del GR3. L'excursió d'avui ha estat curta però prou interessant. A més té l'encant que passa per dins del llogarret de Peramea una petita meravella local. La informació la dec al sr. Romà que m'ha informat per on anava el camí. Encara que després he trobat marques, i fins i tot un cartell indicatiu. Característiques tècniques : Valoració : Recorregut que ens permet enllaçar els pobles de Peramea i Gerri de la Sal seguint el camí tradicional. Dificultat : Baixa. Hi ha algun tram que no es gaire evident el recorregut. Distància : 5,12 km. (anada i tornada) Desnivell : 305 metres (desnivell positiu i negatiu) Temps total :49 min de baixada - 55 de pujada. Descripció de l'itinerar i: Comencem el recorregut en la plaça de la font o de l'Om a l'entrada del poble. Entrem al poble pe...