Excursions del Joan Ramon

Hi ha dies que toquen fibra. Dissabte, va ser un d'aquests dies. Resulta que el 20 d'abril d'enguany vam posar la primera Stolpersteine a la ciutat de Lleida però l'escultor alemany Gunter Demning ens en va deixar 10 més. Per motius polítics (eleccions municipals) no vam poder posar-les. Vam decidir que fariem una caminada per anar-les posant. I ahir va ser el dia. Aquestes stolpersteine es posaven en els domicilis on van viure els deportats als camps d'extermini nazis que encara tenien familiars vius i coneguts. Va ser impressionant sentir les declaracions de les famílies que recordaven la figura dels deportats. No em fa vergonya dir que vaig arribar a plorar en algun moment. Deixeu-me explicar com anava la cosa. Anàvem passant pels diferents domicilis i es posava la llamborda mentre un alumne de secundària llegia una petita biografia. Després si algun familiar volia deia unes paraules. Acte seguit la Montse Micuesa i el Pep Tort interpretaven una cançó (difer

He pujat 4 vegades al Campirme però he anat combinant diferents opcions. Una vegada vaig tirar la carena al nord fins assolir el Ventolau. Una altra venia per la carena oposada pel sud per Montalto. L'altra vaig fer la normal però amb raquetes. Avui he descobert una altra manera de pujar-hi (encara que no ho he fet) doncs he volgut continuar una carena lateral que puja fins al pic de la Cima que està damunt de les pistes d'esquí de Tavascan. Es podria baixar per un coll lateral i així es podria fer un tomb molt interessant. Característiques tècniques : Excursió imprescindible en qualsevol carnet excursionista. Enllacem història amb excursionisme. La panoràmica cimal em va tornar a sorprendre.No incloc la variant d'anar al pic de la Cima, opció molt personal. Dificultat : Moderada Distància : 10,3  km Desnivell : +900 metres Temps : 4 hores 35 minuts. Itinerari linial. Descripció de l'itinerari : Sortim del refugi de la Pleta del Prat (1740 m.) pel marge dret

Fa anys, quan vaig pujar al pic del Mont-roig, vaig admirar una agulla que atreia els meus ulls amb força. Quan vaig arribar a casa vaig cercar com es deia aquella altiva roca, era la roca Estana. Ha calgut que passessin els lustres per poder assolir aquella roca. De fet quan vaig pujar a la roca de l'Estany Xic  ho vaig fer amb la intenció d'ascendir a la Roca Espana doncs tenen una estructura molt similar. Recordo que darrere de la roca Estana hi ha el pic de Mariola  que vaig ascendir amb en Ramon Pach (una excursió exigent). Per internet, com us podeu imaginar, trobo molt poca informació i massa genèrica que no coincideix amb les meves percepcions. Així que passo a explicar-vos-les. Característiques tècniques : Si us agrada ascendir cims on no trobar a ningú i l'excursionisme sense camí, aquest és el vostre cim. Dificultat : Moderada, però cal saber trescar per muntanya salvatge (agafar-vos a la roca, a l'herba i cercar el millor pas entre la verticalitat. D

Si llegiu aquest blog, ja sabreu que estem fent una ruta seguint les passes dels maquis per les Terres de Ponent. 1a etapa: El dia 28 d'abril de 2019 vam anar de Sucs a Bassanova (Almenar). 2a etapa: El dia 19 de maig de 2019 vam anar de la Bassanova (Almenar) a Baldellou . 3a etapa: El dia 2 de juny de 2019 vam anar de Baldellou a Estopinyà . Però en aquesta darrera etapa ens va fer molta calor. Algú va tenir la brillant pensada de fer la següent ruta de nit. La idea era, si més no, original, encara que ha comportat que no veiéssim res de paisatge i fóssim una mica esclaus del GPS. Val a dir que ha suposat un canvi d'horari molt bèstia doncs hem hagut de caminar tota la nit i en arribar a Lluças tenia molt son i el sol començava a apretar. A les 9 h volia dinar...(una mena de jet lag). Ja veieu... però una aventura diferent. Característiques tècniques : Caldria diferenciar dues parts: D'Estopinyà a Tolva que es fa per pista i resulta molt interessant per conèixe

Primer de tot dir que estàvem en mig d'una onada de calor que ens va afectar molt i vam decidir retallar la sortida. La nostra intenció inicial era anar de Baldellou a Tolva però la calor va fer que ens quedéssim a Estopinyà. Per evitar problemes als cotxes vam decidir retornar caminant a Camporrells on teniem molts cotxes. La tornada la vam fer pel camí vell que també vam perdre i vam anar acabant per la carretera i una mica d'improvisació. Característiques tècniques : Itinerari molt interessant que permet enllaçar la Vallfosca amb la Noguera Pallaresa. Dificultat: Mitja. Anem sempre per pista i senders senyalitzats. Distància: 24  km Desnivell: +600 metres - 400 metres. Temps:5 hores 31 minuts Descripció de l'itinerari : Concedeix en part en la ruta que vaig batejar com la Llitera intima . Bascula a la part inferior del poble de Baldellou. Agafem una pista que abandona el poble per l'esquerra. És també un sender local ben senyalitzat. 15 min. Per l'es

Feia dies que no anava a les sortides de l'autocar del CEL però aquesta travessa des de la Vallfosca (Torre de Cabdella) a la vall de la Noguera Pallaresa (Baro) passant per la collada de Sant Quiri em va semblar molt interessant. La veritat és que les expectatives van resultar totalment reeixides. Es tracta d'un recorregut de mitja muntanya encara que amb una panoràmica excepcional sobre la capçalera del Pirineu de la Vallfosca. Característiques tècniques : Itinerari molt interessant que permet enllaçar la Vallfosca amb la Noguera Pallaresa. Dificultat : Mitja doncs generalment anem per senders ben traçats. Distància : 22,5 km Desnivell : +700 metres - 1200 metres. Temps :4 hores 57 minuts itinerari linial. Descripció de l'itinerari : A l'entrada del poble de la Torre de Cabdella (1080 m.) trobem un rètol que ens indica el camí vell a Mont-ros. Tram molt agradable. 25 min. Barranc de les Espones. 31 min. Clariana. Observem la carretera a sota nostra. El sender