Excursions del Joan Ramon

Per tenir una visió de conjunt mira aquesta pàgina . Feia molt de temps que volia anar a la serra de Gredos. Finalment, he pogut anar amb la companyia del Josep Lluís Ruiz (un plaer, gràcies). Si no heu anat mai i us encanta el granit aquest és el vostre racó. No és gaire gran. En essència és el circ de l'Almanzor i el circ de les 5 lagunas així que nosaltres amb només 3 dies, ben dissenyats, hem tingut ocasió de fer l'exploració. Sempre quedarà indrets per visitar però la visió de conjunt ja la tenim. Us ho recomano de tot cor. Durant la vostra estada us quedareu sorpresos per les cabres monteses que passen de la presència dels humans i es deixen fotografiar amb naturalitat. Els mascles vells romanen solitaris per les alçades amb la seva cornamenta. Els mascles masculins juguen en petits ramats fins que arribi la temporada de cel i lluitaran per les femelles. Les femelles ronden per tot arreu - n'hi ha moltes - amb els seus petits que pugen per les parets com expert

L'altre dia vaig estar per l'Hospitalet de l'Infant i no vaig estar-me de pujar al coll de Balaguer que és el coll que dominava l'antiga carretera que anava per la costa a Tarragona (N-340 vella). Ara hi domina la central nuclear de Vandellós que alletja tot l'entorn. Un cop dalt vaig trobar un gran búnquer que em recordava molt les construccions de Normàndia per les seves grans dimensions. Jo no he vist res tant formigó en les nostres defenses de casa nostra. Tristament, tot està fet malbé, va haver un intent de tapiar les entrades (amb totxos que em van desorientar en un primer moment i vaig arribar a pensar que es podrien tractar d'una construcció moderna). Té 4 grans obertures que correspondrien a 4 peces de gran calibre d'artilleria que defensaria la carretera que puja de l'Ametlla de mar. Penseu que l'abril de 1938 l'exèrcit sollevat va arribar a la costa mediterrani i que pujar per la costa era una fita relativament fàcil i amb aquest

Un any més - i en portem 14 - el Centre Excursionista de Lleida ha tornat a organitzar la Caminada de Sant Jaume. Bé, estrictament parlant, els tres primers anys no estàvem en l'organització. És la caminada degana de la ciutat. Enguany s'ha afegit a l'organització la Fundació Vicente Ferrer que li ha sabut donar un toc nou. Un vessant solidari que ha estat molt ben recollit pels caminadors. Gràcies per la feina que heu fet des de la Fundació.  Enguany calia inscriure's per fer la donació de 10 euros. S'han apuntat 350 excursionistes. Jo comparant amb altres anys, crec que hi ha, si més no, 100 persones més que han vingut a la caminada i no han fet la inscripció. El recorregut era el de cada any: La banqueta del riu - instituts - camí de Rufea - vora del riu - Aiguamolls de Rufea - ermita de Butsenit. És un recorregut de 8 km, essencialment pla. A l'ermita de Butsernit havia beguda i fruita pels participants. També havia l'autobús per tornar a Lleida. D

Ahir els companys es desdiuen d'anar a escalar i he de buscar un pla B amb urgència. Recordo haver-me mirat la Pala Pedregosa de Llesui com un cim prou interessant doncs està encarat al sud i la neu marxa molt aviat i ja hi podia pujar a principis de juny. Però, ves per on, he decidit fer-lo avui. No és un gran cim - mentiria - però si que suposa un bon exercici d'orientació/aventura doncs t'has de moure pràcticament tota l'estona sense camí i has de decidir per on et vols moure. Especialment aquest sentiment l'he tingut a la baixada doncs m'he plantejat baixar a l'Estany Gento de forma directa amb el perill de trobar-te algun tallat. Característiques tècniques : Ascensió reservada a col·leccionistes de cims. Dificultat : Mitja, doncs molta estona es va sense camí i cal pensar quina opció és millor. Distància :   9,2 km Desnivell :  1060 metres Temps :  5 hores  16 minuts. Itineraris circular. Descripció de l'itinerari : Aparco en la presa de

L'altre dia estant a Panticosa, vaig estar observant la Penya Telera i em vaig adonar que era un dels cims més destacats del Pirineu i que encara no hi havia pujat. Així que vaig començar a cercar informació al voltant d'aquesta muntanya. La visió que em ve més present és quan davallo del port de Monrepós i veig aquella llarga serralada amb el Bisaurin, Collarada, Tendenyera i en mig, prou destacat, hi ha la penya Telera. El desig de pujar una muntanya és el primer pas per ascendir-la. Vaig dir alguns companys/es de la colla perquè m'acompanyessin.  L'ascensió no m'ha defraudat gens. És una pujada excepcional i molt variada. Característiques tècniques : Ascensió imprescindible per qualsevol excursionista. Dificultat : Mitja encara que hi ha passos un xic compromesos:  Pujada de la canal, flanqueig i superació del mur. Però la dificultat exacta no passa de II. Distància : 15,6  km Desnivell : + 1350 metres Temps : 6 hores 22 minuts. Descripció de l&

 En començar la primavera passada es va organitzar una Trobada de cuidadors de senders de les Terres de Lleida, però per problemes familiar em va ser impossible anar-hi. A més d'una xerrada formadora que va fer el Josep Sierra van enllestir un sender que voltava per darrera de l'estació de trens d'Àger fins a la palanca de Rúbies que evitaven dos quilòmetres de carretera molt feixucs del GR-1 (etapa 24). Van fer molt bona feina. De fet en el camí havien treballat molts dies abans. Avui he decidit anar a fer d'inspector d'obres i veure l'alternativa que havien fet. He decidit anar amb tren doncs els horaris m'ho permetien. De tren a tren tenia només 2 hores (1 h 55 min per ser més exactes). Havia de fer l'anada i la tornada. Surto cap a l'Ametlla del Montsec (7 min.) però no trobo cap indicació, així que reculo. A la vora de la via hi ha un sender que penso que pot ser la variant. No, és el camí que estan fent els que fan el manteniment de la via

Els companys de Memorial Democràtic de la Paeria tenen a ver a organitzar una altra caminada tot recordant els escenaris del 18 de juliol del 36 a la ciutat de Lleida. Val a dir que el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del CEL també vam treballar la proposta. Quan ens vam reunir per organitzar la caminada, pensàvem que no arribaríem a la 50 d'assistents. Doncs el principal problema és que ens vam veure desbordats per l'assistència de caminadors. Això és morir de glòria. El Josep i la Pilar per animar a la gent a sortir de casa havien pensat que en acabar donar-los un tros de coca i un got de cervesa artesana. Aquest va estar el detonant. Vam haver de tallar les invitacions a 140. Personalment, crec que ha haver el doble de persones que van venir i que la meitat es van quedar sense poder consumició gratuïta doncs es van apuntar tard. Vull pensar que la massiva assistència no va ser per la cervesa si no per la brillant explicació d'en Jaume Barrull que ens va

El tuc de Vaciver (abans n'escrivíem Baciver) és una muntanya que m'ha portat una ambivalència de sentiments. No hi havia pujat mai, però ja intuïa que fruiria d'una dilatada panoràmica dels Pirineus des del seu cimadalt, però en canvi en arribar al cimal m'he trobat una antiestètica línia d'instal·lacions metàl·liques de l'estació de Vaqueira-Beret. Han obert una pista cap al vessant de la vall del riu Malo. La primera pregunta: Calia malmetre aquesta bella raconada per afegir uns quilòmetres més esquiables? La segona, penjava aquesta entrada en el meu blog?. Resposta a la primera pregunta: NO CALIA. Resposta a la segona: SI .perquè la muntanya de Vaciver és prou interessant i agradable. Penso que els excursionistes sempre hem callat de les agressions que pateix les nostres muntanyes. Crec que aquesta pàgina podria recollir el meu mal estar emocional que vaig sentir mentre trepitjava la pista d'esquí més absurda del món encara que en arribar al cim vaig x

La penya Foratata és una mola  que s'imposa damunt nostre com un vaixell de pedra que atrau fortament, obsessivament, als excursionistes el desig d'assolir el seu cim . Com podeu intuir és una muntanya que m'ha agradat des de sempre, així que quan he tingut ocasió me mirat de pujar-hi. He d'insistir en la idea que no és un cimal per a novells sinó que cal tenir experiència en muntanya doncs haurem de superar passos de III grau. Actualment hi ha instal·lats trams amb corda però crec que no ajuden gaire a superar els passos més compromesos. Hi ha l'opció de plantejar la sortida seguint un itinerari circular però jo ho desconeixia i em vaig plantejar la travessa de forma lineal i vaig tornar pel mateix camí que a l'anada. De la web del komando kroketa La Penya té dues puntes destacades: Foratata Oriental (2341 m.) i la Foratata Occidental (2288 m.). Vaig anar sol, però m'atreviria a dir que no és un bon indret per anar sol, doncs vaig fer una patinada

Feia 12 anys que hi vaig pujar al Tuc de la Salana des del Pont del Ressec de Valarties. Avui hi pujaré des de la vall de Tredòs  o d'Aiguamog. Val a dir que volia anar més amunt però la calor era tan aclaparadora que he preferit posar coneixement. Això vol dir que ja tinc massa anys? Característiques tècniques : Ascensió excepcional doncs el tuc de la Salana és un dels cims amb una panoràmica més excepcional del nostre Pirineu. Us podeu quedar extasiats en el seu cim contemplant tanta bellesa. Dificultat : Fàcil doncs bona part es fa per camí, i orientació evident. Hi ha una pujada directa per un prat. Distància : 12,8  km Desnivell : +870 metres Temps : 5 hores 17 minuts. Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Surto de l'aparcament dels Banys de Tredòs. Hi ha un camí que va per la vora del riu molt joliu. Si anem cap a la zona de Colomers, és molt recomanable i no anar per la pista com havia fet altres vegades. 15 min. Deixo a l'esquerra la caba