MAQUIS EN LA VALL DE TUIXENT
Després d'haver trescat/parlat força per la vall de Tuixent he pensat que podria ser interessant recollir les meves converses/informacions al voltant del tema interessantíssim dels maquis, els grans oblidats dels oblidats, per si a algú algun dia li pot interessat aquestes anotacions pot acurades:
Casa de Planers (la Coma): Vaig tenir ocasió de parlar amb la Roser, molt bona informadora, que em va dir que per aquella casa havien passat maquis que entraven/sortien per a l'Alt Urgell per Coll de Port. La partida d'en Massana havien passat per casa seva i li van deixar un lloc per dormir. Informació aquí.
Coll de Port: Pas habitual dels maquis que procedien segurament d'Andorra i baixen a l'àrea metropolitana o a la conca del Llobregat. En l'extrem de l'est, mirant al Solsonès, vaig trobar una petita trinxera que devia de ser de la Guàrdia Civil que controlava aquest pas. En Mariano de cal Peritxola em va dir que una vegada quan feia el viatge de la Coma a Tuixent va sentir trets. En arribar al coll el va parar la Guàrdia Civil i li va ensenyar uns pamflets que estaven escrits en català i ells no entenien. Era propaganda que uns maquis en ser sorpresos per la benemèrita havien tirat a terra i van fugir ja que no volien conflictes. En els plamflets parlava de l'alliberament de Catalunya davant la dictadura feixista.
El Carreu: La Lourdes del Carreu em va explica que en Massana havia anat a demanar sojorn a la seva casa. El seu pare es va negar per no tenir problemes amb la Guàrdia Civil. Durant un temps va tenir por que en prengués represàlies.Informació del Carreu.
Tuixent: El pare del Pepet de la Mari es veu que era anarquista (CNT o de la FAI). Durant la Postguerra al poble era alcalde en Salvador Cortina. Un home d'idees dretanes. El fet de ser alcalde caldria suposar-li relació amb la falange. El pare del Pepet va agafar un tronc de llenya i Hi va fer un forat i hi posa una carga de dinamita. Va tapar el forat el millor que va poder el forat i va deixar el tronc on tenía la llenya els de cal Cortina. Tot era qüestió de temps que algún día agafarien el tronc i el posatien al foc de casa.
L'atzar fa fer qué quan es va producir l'explossió no había ningú en l'habitació i només va causar danys materials. Així va ser l'atemptat que va patir en Salvador.
Sembla ser que l'alcalde sempre va tratar molt malament al terrorista, que no va ser mai descobert del seu delicte. Finalment, fastiguejat va haver de marxar de Tuixent a Andorra.
Tuixent: A Tuixent havia hagut una petita caserna de la Guàrdia Civil. Havia estat a cal Fuster a la plaça Major a tocar de la font i de cal Custodi. Abans la caserna havia estat en una casa, actualment enrunada que hi ha sobre cal Tou. El capità Moreno venia molts cops a Tuixent, procedent de la Coma, on segur que havia caserna i menjava a cal Custodi on es menjava molt bé. Anava amb cavall. Conversa amb el seu fill Rafael Moreno.
Hi ha un fill d'un maqui que va venir una vegada a parlar amb en Josep Badia. El seu pare era de Tuixent. Surt referènciat al llibre de Ramon Vila, Caracremada, el darrer maquí català de Josep Clara. No trobo la cita.
Vall de Mola: Hi ha cal Fugató on romania la família durant els mesos d'estiu. En Josep Moles, casat amb una filla de la cal Fugató, recorda haver sentit a la seva dona que alguna vegada havíen sentit veus per fora de casa. La mare els hi va dir que eren maquis i que s'amaguessin per si entraven. El Fugató fill es va amagar dins del forn. No van arribar a entrar-hi.
Cerneres: En el llogarret de Cerneres es reunien els maquis del Cadí de forma habitual. La Guàrdia Civil no els agafa per la qual cosa van cridar a l'exèrcit per ajudar-los. Sembla ser que el general Moscardó va venir a les Valls del Cadí i es va dedicar a bombardejar les cases del llogarret. Veure informació, aquí.
Molí de Fórnols: Havia tingut moltes xerrades amb el padrí Cisco que em va dir que a casa seva havien menjat i dormit moltes vegades els maquis. Fins hi tot alguna vegada havien estat en el mateix menjador la Guàrdia civil i els maquis menjant.
Coll de Creus: Vaig localitzar una línia de trinxeres en la part alta que segurament foren emprades per la Guàrdia Civil per controlar el pas d'aquest important pas entre la Vall i la Seu d'Urgell. Més informació, aquí.
Adraen: Vaig tenir ocasió de parlar amb el propietari (sr. Joan) del cortal de Cal Teuler que hi ha damunt del riu de Bona, direcció al Cadí. Em va explicar que en aquella cabana havien sopat els maquis. Baixava un guerriller que els hi encomanava un xai, o un parell, que pagaven generosament i es menjaven allí mateix Mentre menjaven sempre havia un que estava vigilant que no vingués la Guardia Civil.
L'ermita de Sant Salvador durant la Guerra Civil fou destruïda, sembla que fou aquí es van establir els maquis. A la roca de Sant Salvador, damunt de l'ermita, hi ha un mirador excepcional que domina tota la contrada. Vaig trobar en la roca repicat un esglaó per poder pujar amb comoditat. Veure aquí.
Fa uns anys caminant pel vessant nord del Cadí vaig trobar uns amuntegaments de pedres que semblava que havia hagut un possible poblat de maquis. Pendent d'exploració i localització.
A la cova dels Gegants vam trobar un petit mur i un sostre fumat per fogueres per la qual cosa ens fa pensar que es podria tractar d'un espai on es van sojornar els guerrillers que devien anar a sopar al cortal de Cal Teuler. Per localitzar la cova veure aquí. En la cova vam localitzar algunes llaunes, obridors, claus i petits ferros no identificats. Havia molta cendra i restes d'animals com ovelles/cabres que segurament van endrapar-se en la contrada. No creiem que fos una estada molt llarga.
En el dossier MEMÒRIA LES FOSSES COMUNES DE L’ALT URGELL de Pau Chica (novembre 2022) trobo informació sobre els maquis de l’ajuntament de Lavansa. Tristament, o afortunadament, no hi ha cap informació al voltant de la localitat deTuixent.
L’any 1942 fou assassinat Manuel Prieto Cruz amb nínxol a Cornellana . No tenim més información però podría tractar-se d’un maqui mort per la Guerra Civil.
L’aany 1946 repetí la historia anterior en Mariano “el Murciano” que descansa al cementiri de Lavansa. El silenci sobre els maquis es total i Guàrdia Civil mai va donar dades sobre aquests morts. Els maquis són els oblidats dels oblidats de la Guerra Civil.
En el llibre Maquis a Catalunya de Ferrán Sánchez Agustí trobo la cita (pag.318):
La pitjor part d'aquest seguit de detencions indiscriminades se l'emportà Joan Casadesús Parera, Tudó, de Prats de Lluçanès, veí de Tuixent, de 44 anys, barber i matalasser. El 22 d'octubre de 1949 anava pres de Tuixent cap a Capolat i, a l'alçada de la drecera del Moli de Torres va ser tirotejat de mort per la Guàrdia Civil quan intentava fugir. Havia tingut una condemna de 30 anys perquè havia pertangut al comitè d'Oló durant la Guerra Civil.
En un altre moment del llibre parlant de Marcel.li Massana afirma que a la Guàrdia Civil de la caserna de Sant Llorenç de Morunys no els hi agradava anar a Coll de Port i preferien enviar al somatent. Sempre s'ha comentat que la Guàrdia Civil i els maquis feien els possibles per evitar-se i tenir enfrontaments.
Dedica un darrer capítol referent a les rutes dels maquis. Descriu diferents alternatives que passaven per la Vall de Tuixent - Lavansa: En la pàgina 356 afirma: "La principal ruta andorrana s'iniciava al poblet ariègeois de Bouan, prop d'Acs les Termes. Es pujava pel Roc de Miglos, travessant el pas de l'Escalière en direcció a la tristament cèlebre durant la II Guerra Mundial "Barraca dels Alemanys", prop de la frontera. El poble del Serrat era la primera parada. Fins aquí, set hores de camí. Després es baixava cap a les Escaldes o Sant Julià de Lòria amb cotxe. De les Escaldes ascendien el port Negre i davallaven fins a Castellnou de Carcolze. El Segre era creuat pel pont d'Arsèguel; després es feia l'ascensió cap a la serra del Cadí des de Quer Foradat i s'assolia tot seguit Josa del Cadí, i després Gósol, els Rasos de Peguera, Espinalbet, la font Negra i Berga". En algun llibre he llegit que pujaven la canal Baridana però és un pas molt compromès i la baixada directa a Josa del Cadí és molt complexa. Personalment penso que d'Arsèguel seria preferible anaven a Ansobell, santuari del Boscal, ermita de Sant Salvador d'Adraen, Cornellana, coll de Jovell i Josa de Cadí (una jornada complerta, però és podia dormir al Boscal i a Sant Salvador). Tinc indicis de maquis per Sant Salvador d'Adraen i Adraen."
En la pàgina següent del llibre descriu una nota alternativa:
"La frontera també és vorejava per can Borrego, des d'on es davallava cap a Bescaran, prop de la Seu d'Urgell. El Segre es passava pel pont d'Ars, prop d'Arsèguel. Se seguia per Cornellana, Tuixent, la Pedra i la Coma, les masies de Guixers i Llinars de l'Aiguadora, la Valldan, Avià, cal Rosal i Gironella."
També descriu aquesta alternativa que va en sentit invers: "Des de Guardiola de Berguedà, Bagà, Saldes, Gósol i Josa de Cadí. El Cadí es podia travessar pel coll de Jou, el coll de Pal, el coll de Pendís, pas de Gosolans, la canal Baridana o la canal de l'Orri. L'entrada a Andorra es feia pel port de Vallcivera, el pas de Citut (segurament Segut, nota personal), el coll de Finestres, el pas de la Rabassa.
UN ALTRE APARTAT DEL QUAL HAURE DE FER UN APART PROPI ES EL PAS DE FUGITIUS DE LA II GUERRA MUNDIAL QUE PASSEN PER LA VALL
En el llibre Guies, fugitius i espies Camins de pas durant la Segona Guerra Mundial de Claude Benet parla d'aquests itinerari que feien els jueus i soldats aliats caiguts en el front de combat, especialment, aviadors que eren recollits en el consulat britànic de Barcelona. Si eren capturats en el viatge anaven a la presó de La Seu d'Urgell i a la presó del Seminari Vell de Lleida:
"Sortint d'Andorra a peu es presentaven diverses opcions.
De Sant Julià de Lòria pujaven a Fontaneda i el Mas d'Alins per tornar a baixar cap a la Seu d'Urgell, evitant la frontera de la Farga de Moles i la ciutat de la Seu. Sovint, es continuava cap a Tuixén, Berga i Barcelona.
D'altres passaven pel bosc de la Rabassa i baixaven pel costat espanyol prop de Martinet o Bellver de Cerdanya i tornaven a pujar muntanya amunt cap a la serra del Cadí, d'on desembocaven a Guardiola de Berguerdà i després a Manresa. Segons Joaquim Baldrich i Josep Ibern, el Cadí es travessava per la canal de Cristall o la canal Baridana des d'Arsèguel i se sortia o entrava pel port Negre, tot i que, com sempre, els itineraris variaven constantment per eludir les topades amb les forces de l'ordre."
"Altres noms apareixen en la nombrosa llista, mai acabada, de guies i persones que van aixoplugar fugitius. Josep Ibern, que després de la guerra va treballar en una fàbrica de tabac a Sant Julià i es va jubilar a la Seu d'Urgell; Salvador Calvet, company de Joaquim Baldrich, que acompanyava els grups des d'Andorra fins a Barcelona, i Joan Peremiquel, el Fuster, que també acompanyava expedicionaris fins a Espanya. Peremiquel, nascut a Súria, era parent d'Andreu Claret i també va treballar amb Salvador Calvet. Recorda que recollia els fugitius a la Massana, baixava a Sant Julià de Lòria, evitava passar per la Seu d'Urgell i s'atansava a la palanca d'Alàs o prop de Sant Joan Fumat; seguia per la Vansa, Ossera, Coll d'Ares i Alinyà, a la fonda de Abastos, on mos-sèn Josep Boix de Tuixén l'informava de les patrulles. Al Solsonès, passava la nit en una masia de nom Cal Rajolí d'Olius. Les etapes següents el portaven a Sant Mateu de Bages, la masia de Cal Sec i a Cal Pons, fins a Rajadell, on agafaven el tren de Barcelona.
També he recollit que els maquisards baixaven fins al Sant Llorenç on havia un xòfer del cotxe de línia de Sant Llorenç a Solsona que feia la vista grossa. (Buscar el nom i la companyia: Llibre dels emboscats)
Una altra ruta, tant del
Altres entrades referents als maquis:
Els maquis a les Terres de Lleida (1)
Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec
Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent
Maquis a Cèrvia de les Garrigues?
Què feià la Legió a Almacelles?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada