dissabte, 5 de setembre de 2015

PELS PINS MONUMENTALS DE L'ARP

Com es possible que tants anys caminant per les muntanyes de Tuixent no conegués els pins monumentals de l'Arp?
Va ser casualment, buscant informació del Roure monumental, quan vaig trobar informació d'aquest curiosos pins. Quant vaig tenir ocasió vaig decidir anar a investigar-ho.
No es tracten d'arbres majestuosos, no us espereu cap meravellà però val la pena fer una mini excursió per anar-los a veure encara que no hi ha cap indicació. Són els pins negres  vivents més alts de Catalunya, però penseu que els pins negres són arbres amb unes condicions de vida molt dures. Arriba a tenir 18 metres d'alçària. Fitxa d'informació.
Espero que aquestes referències us puguin ajudar.
Descripció de l'itinerari:
Ens situem en l'estació d'esquí de Tuixent-Lavansa. Pugem pel tallafocs.
Creuem el primer circuit. Continuem pujant pel tallafocs. En arribar al segon circuit anem a la dreta.
Sortim al circuit planer i anem a la dreta. Travessem l'Obaga de l'Arp i anem per una recta molt evident.  Estem arribant a l'indret on heu de deixar la pista. A la dreta hi ha alguns troncs vells recargolats que semblen d'avets. A l'esquerra surt un antic carrerany de traure llenya. Pugem uns 30 metres i trobem el primer pi o Pi Avi (Coordenades UTM: 31U 377526 - 4673271 2080 metres). A poca alçada del terra el tronc principal es divideix en 4 branques secundàries. Més a l'esquerra hi ha l'oncle-avi igualment destacat. Vaig estar cercant el tercer pi monumental però vaig baixar a la pista. Cal remarcar que malgrat no estar gaire lluny de la pista els arbres no s'arriben a distingir en mig del brancatge del bosc.
A sota de la pista i mig encarant-me a un revolt que fa la pista que puja directa de l'Arp a Prat Llong, tot fent drecera em trobo un altre pi monumental, podria ser el segon oncle-avi, però aquest tristament està sec.
Surto al revolt de la pista - trobo un pegat de rovellons que em reclamen que els agafi i no em faig derrogar. Adreço fins l'altre revolt i tiro per la pista però aviat, en un replanet vaig a buscar el sender de les raquetes que va per l'esquerra que és més agradable.
Arribo al refugi de l'Arp i em trobo amb el Josep i com no pot ser d'una altra forma ens posen a parlar i a parlar de muntanya. Ja hem quedat per demà anar a escalar a l'agulla de l'Arp. Això se'n diu anar per feina.
El recorregut total deu de ser uns 40 minuts, anant per feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada