diumenge, 5 d’agost de 2018

PER LES MUNTANYES DE TIAN SHAN AL KIRGUIZISTAN

Si mires aquesta pàgina és perquè estàs interessat en el remot país del Kirguizistan (o Kirguistan). Si vols anar de viatge, el meu primer consell és que hi vagis. Així de clar. Vols que justifiqui la meva resposta, doncs perquè:
- És una cultura totalment diferent de la nostra. Una tradició nòmada ramadera on la iurca  és l'element més destacat fins i tot la bandera nacional recull la visió de la iurca des de dins.
- És una cultura condemnada a desaparèixer envaïda per la civilització occidental. Ja s'observa a la capital de Bishkek que té poques diferències amb Barcelona, París o Londres.
- Els kirguis són gent tranquil·la i que es volen comunicar amb tu malgrat la dificultat de la llengua doncs no parlen anglès sinó kirg o rus. Ara estan colonitzats pels russos, abans pels àrabs i pels xinesos. És el que té estar entre cultures agressives.
- I el que ens interessa més, té unes muntanyes excepcionals. Penseu que moltes no tenen ni nom doncs els muntanyencs només ens preocupem per les més altes i per les més comercials.
- A nivell econòmic la vida és molt barata. Segurament la meitat de casa nostra. Ens va costa 1800 euros incloent ho tot (regals, propines, cerveses ...).
- Climatologia: Tots els matins vam tenir molt bon temps però a la tarda ens plovia - a més alçada nevava. però saben les normes de joc es pot jugar molt bé.
Nosaltres, els socis del Centre Excursionista de Lleida, vam fer un trekking al voltant del llac Ata Kol amb l'agència Bon Viure  i la veritat és que tot va anar meravellosament bé. Part de l'èxit va ser comptar amb la guia Anna Moragués i el kirs Vadin.
1r dia:Vol en avió amb escala a Istanbul.
2n dia: Visita cultural de la capital de Bishkek.
3r dia: Trasllat en autocar que ens permet veure el llac Issyk Kol (unes 8 hores) amb parada als petroglif de Cholpan-ata i dormir a Karakol
4t dia:Comença el trekking on tindrem uns portejadors que ens duran 7,5 kg que ens agafaran cada mati i ens els deixaran en els diferents campaments. Són gent molt forta amb qui no tindrem gaire contacte doncs al matí ens passen i quasi ni els saludem.
Iniciem el recorregut a la vall de Jeti Oguz que abandonem per veure les singulars formacions rocoses d'un intens color vermell anomenades Els set Braus. Un cop superades les roques anem a voltar una muntanya (que té en el seu vèrtex 3632 metres) encara que nosaltres passem a 2790 metres on dinem. Pensa que el nostre Aneto aquí seria un pingüí. A nivell de vegetació veig que els prats alpins, els boscos de coníferes... estan uns 500 metres per damunt de les cotes dels Pirineus. Hi ha moltes plantes que trobem al Pirineu però aquí tenen adaptacions que les fan més grans o més petites. Algunes estan generalitzades aquí quan a casa nostra són ben estranyes (pe. les flors de neu). Baixem de nou a la vall de Jeti Oguz on tindrem el plaer de dormir en una iurca (amb capacitat per a 4 persones amb llits). El menjar el fem també en una iurca. No hi ha cadires així que heu de menjar asseguts. En arribar als campaments sempre rebreu un té amb galetes, fruits secs... gana no em passareu.
Dades tècniques:  +750 m, - 550 m. Uns 13.5 km de distància. Etapa evitable si es va per la pista de sota però és una entrada ideal a la muntanya.
5è dia: L'etapa d'avui és essencialment de pujada doncs hem de remuntar per la vall de Teleky fins el campament que està situat a 3000 metres en un circ encantador envolta de muntanyes que no tenen ni nom. Anem trobant iurtes encara ocupades per pastors amb ramats. Els hi agrada anar muntat en cavalls. Els nens ens miren encuriosits. En alguns assentaments hi ha uns gronxadors molt alts per jugar la mainada.
En alguns campaments no hi ha dutxa i es recomanable un bon bany al riu. Gratificant.
Desnivell: +800 m. Uns 14 km de distància.
6è dia: Pugem per una vall molt dreta per anar a buscar l'impressionant pas de Teleky 3780 m.). Ens trobem que a la nit ha nevat i cal travessar el pas. Els portejadors van amb xancletes. Tinc la sort d'anar una estona darrera d'un que no porta ni mitjons. Diuen que no ho fan tan per no tenir diners sinó per demostrar que són uns matxotes...
Després de superar el pas ens toca descendir tota la vall fins fer cap a la vall del Karakol. Si haguéssim tingut temps haguèssim anat a veure l'inici de la glacera però no ens va ser possible doncs la pluja de la tarda estava ja preparant-se per la nostra arribada.
El campament està envoltat d'avets en un entorn meravellós on encara tindríem una sorpresa ... havia una rústica sauna... molt recomanable. Autèntica.
Desnivell: +850 m, -1250 m. Uns 13 km de distància.
7è dia: Baixem per la vall de Karakol fins trobar un pont per travessar el cabalós riu que baixa del peak Karakol i agafem a la mà dreta la vall que  baixa de Ala-kol. La pujada és molt interessant, hi ha un tram que el riu s'engorja i només deixa pas pel camí i el riu. Més amunt trobem una cascada que voregem per l'esquerra. Finalment arribem al diamant de la jornada. El llac de Ata-kol que en kirgs significaria el llac dels colors doncs diuen que segons la llum del sol va canviant de color. Jo, personalment, només el vaig veure de color turquesa intens. La veritat és que és una raconada meravellosa envoltada per muntanyes de 4000
metres i una vella glacera en l'extrem oposat. No us penseu que heu acabat aquí la travessa del dia doncs encara ens falta pujar uns 50 metres per després descendir a buscar el nostre campament d'alçada que està situat a 3600 metres. Serà la nit que he dormir més alt. Com afecta l'alçada? Home, no puc dir que no la vaig notar doncs quan començava a caminar la veritat que em costava força però a mesura que rodava m'anava trobant millor i no la notava encara que ja sabeu que això de l'alçada no afecta a tothom per igual ni sempre respons igual...
Desnivell: +1150 m, -100m. Uns 10 km de distància.
8è dia: Aquest dia ens vam dedicar a pujar un 4000 proper. Primer volíem fer el peak Przhevalski però ens exigia descendir un bon tros des del llac Ata-kol i ens vam decidir per pujar el peak 30 let BLKSM. Ho vam decidir en una mini assemblea i va ser divertit veure com ens posicionàvem. Alguns companys van decidir fer una altra ruta alternativa que va ser anar a la punta del llac i veure la part final de la glacera.
He cregut més interessant fer una entrada especifica per explicar l'ascensió.
9è dia: Comencem el dia pujant fins al pas d'Ata-kol. És una bona pujada però amb unes vistes excepcionals sobre el llac que compensa l'esforç. Està a 3900 metres d'alçària. Veig que els portejadors baixen - amb xancletes - per un pendent de pedruscall per on em tiro. És una meravellaaaaa baixar esquiar per la tartera... Els companys baixen per un pas inferior que hi ha al costat. Ara ens toca descendir tota la vall de Teldike fins arribar amb la que baixa del Palatka peak . Al final descendim uns dos quilòmetres fins arribar al llogarret d'Altyn Arashan format per quatre cases que es dediquen al turisme actiu i ja han abandonat els ramats d'animals pels
ramats d'humans. En aquest racó de món hi ha unes termes que és el toc final d'un trèkking redó.
Són unes fonts sulfuroses que surten a 50 graus. Hi ha tres basses. La primera a 50 graus que es resisteix amb dificultat (encara que quan van anar nosaltres estava inicialment tancada i s'aguantava prou bé), la segona ja barrejada amb una temperatura mitjana (potser 35º) i la tercera al riu a uns 5º...Comenceu per la més calenta i aneu baixant. Tot un divertiment. Les basses tenen un aspecte entre cutre i autèntic.
Desnivell: +350 m , -1450 m. Uns 13.5 km de distància.
10è dia: Dia de transició. Al matí ens acomiadem dels portejadors i nosaltres tornem a agafar el camí 4 X 4 que sembla que vingui del Paris - Dakar. Tornem a posar-nos al davant. La pista ara és caòtica. Sembla impossible veure com supera aquella andromina pedres de 40 cm. i com puja pendents de 30 graus com si res. Tot un espectacle. Quan ja hem vist com funciona - i aprofitant una parada del xofer -  decidim anar als passatges i dir a dos companys que es canviïn i pugui fruir de l'espectacle com nosaltres.
Tornem a Karakol on visitem l'església ortodoxa. Està bastida de fusta sense emprar ni un clau. Durant la revolució funcionà com a gimnàs pel poble.
També visitem la mesquita àrab que van bastir uns xinesos que la van decorar amb colors vius i sembla més un temple budista que un de musulmà. A la tarda anem a veure el museu dedicat a l'explorador Przhevalski que va morir precisament per culpa d'un tifus que va agafar en veure d'una font de la contrada.
11è dia: Retorn a Bishkek. Ara ho fem pel sud del llac d'IssyK Kol. Parem i fem una banyadeta en el llac. Impressiona que hi ha ones i tenim la sensació que estem al mar però l'aigua és dolça.
Visitem la torre de Burana que ens recorda a la torre de guaita de la Vallferosa però aquí no és una torre de guaita sinó les restes d'un minaret d'una mesquita del segle XI quan la invasió àrab de la contrada. Viatge llarg però no podem fer res més que observar l'estat de les carreteres i la forma de conduir dels kirgs.
12è dia: Tornada amb avió.

Conclusions finals: Ha estat una experiència personal molt interessant i molt recomanable.
Gràcies als companys i companyes que em van acompanyar a l'aventura i molt especial a l'Anna Moragues i Vadim que ens van guiar amb tot l'encert del món i ens va ajudar en l'èxit total.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada