dimecres, 27 de març de 2013

MONTSEC PERDUT: ITINERARI PELS ENEMICS




















El Montsec encara té, per sort, molts racons amagats i pocs valents decidits a perdre's. L'altre dia vaig anar a fer un tomb pels Cingles de Roca Blanca. En acabar el recorregut vaig pensar que era un itinerari ideal per dedicar als enemics que tots anem sembrant i recollint al llarg de la vida. És que no passareu pas per un jardí sinó per la selva salvatge. Ideal per entrenar-vos si voleu anar a l'Amazònia. Però perquè penjo aquest itinerari si és tan brut?. Doncs senzillament perquè és espectacular i bell.
Tot va començar amb l'intrèpid Ramon Pach que va fer un parell de tombs per la zona que em va comentar però no em va voler portar mai. Ara entenc perquè, si m'hagués portat segurament l'hagués odiat i entraria a la llista dels pocs enemics que tinc. Per continuar essent amics no em va portar mai. Gràcies Ramon.
Si sou ardits i no aneu amb pantalons curts aquesta és la vostra excursió. Senzillament sorprenent per fruir de la bellesa de les cingleres montsequines (roca Regina, Terradets, barranc del Bosc, les Bruixes ...).
Descripció de l'excursió:
Comencem a la resclosa de l'embassament de Cellers on arribarem per la carretera vella (agafar-la abans dels túnels de Terradets).
Trobem unes grapes i una corda que ens permet superar un mur d'uns 6 metres. Uns metres més a l'esquerra hi ha un senderó però més exposat en ésser tallat per la carretera.
4 min. Arribem a una antiga plataforma que va servir per sostenir els cables emprats en la construcció de la resclosa de Cellers. Si observeu bé, a l'altre costat hi ha la plataforma simètrica. Anem a la dreta. Per l'esquerra ve el sender anteriorment esmentat.
13 min. Arribem al sector d'escalada popularitzat amb el nom de les Bruixes on trobarem vies de dificultat extrema que són l'atracció de nombrosos escaladors de tot el món (i no és pas una exageració) amb vies de dificultat 9a+ obertes per Dani Andrada.
Recorrem la balma on veiem murs de pedra que segurament foren fets per pastors en el seu temps i que poc pogueren imaginar-se que vindrien homes-mosca a pujar per aquests sostres.
18 min. Arribem a l'extrem de la balma i baixem un petit mur i continuem vorejant la paret per un senderó menys transitat. Anem arran de cingle.
Passem pels sectors d'escalada de les Monsetes i de Dalt però cada vegada es veu més evident que els escaladors no pugen tan amunt ja que no hi ha pràcticament corriol i ens hem de veure amb la vegetació selvàtica. Val a dir que no hi ha esbarzes que en molestin la nostra lenta progressió.
Un petit mur ens barra el pas i l'hem de desgrimpar amb cura (III-).
Continuem propers al cingle superant els obstacles naturals. No és aconsellable dur motxilla perquè no passa entre el brancatge.
1 h 03 min. Arribem a una cova que podria ser la cova dels Bastons, d'uns 15 metres de fondària amb una impressionant visió sobre la roca Regina a l'altre costat de la Noguera Pallaresa. Selvatgia total.
1 h 20 min. Una roca roman separada de la paret principal formant una mena d'agulla.
Baixem a la base de l'agulla i la voregem. Darrera seu trobem una canal dreta i pendent per on pugem agafant-nos a les branques dels arbres. El terra és una mica inestable (fang).
1 h 35 min. Sortim a un collet (765 m.) d'on aguaitem la boscúria que cobreix el vessant nord del Peladet. El paratge és sorprenent, per la visió desconeguda que tenim de la muntanya.
Coordenades UTM: 31T 3 26 270E 46 56 824N 765 m
Un mur ens barra el pas, no sembla difícil però es preferible anar per l'esquerra on hi ha una petita feixa per
con passem amb comoditat. Com fa de bon passar i marxem un centenar de metres fins que en situem en el centre d'una petita barrancada. Hi sortim per algun pas exposat, de II grau, i anem guanyant alçada amb tendència a la dreta fins sortir al cap d'una altra barrancada que talla un penya-segat impressionant per on sembla que no podríem baixar. Tirem amunt.
1 h 49 min. Bifurcació d'opcions. Per la dreta surt una feixa que sembla que supera per damunt dels cingles i surt a la Roca Blanca. La roca està molla i deixem aquesta possible sortida per una altra ocasió. Per l'esquera, protegida per la vegetació -principalment alzines, -flanqueja una possible sortida per on ens hi fiquem.
1 h 53 min. Sortim a la carena principal (791 m.) amb el conseqüent canvi paisatgístic, abandonant el regne de la roca vertical per la catifa vegetal.
Coordenades UTM: 31T 3 26 257E 46 56 851N 791 m. encara que no recomanem seguir aquest itinerari en sentit descendent.
Trobem un corriol planer que marxa cap a la dreta (est) que seguim. Al fons veiem una pista. Caminem entre herbei i mates de bruc, més avall s'imposarà la carrasca i el romer. Ens trobem amb un ramat de cabres que es queden ben sorpreses per la meva presència.
2 h 05 min. Sortim a un sender prou evident que va sortejant els garrics.
2 h 12 min. Fem cap a la pista que hem vist des de dalt. Avall.
2 h 38 min. Sortim a la carretera de Llimiana. Anem a l'esquerra. Passem per l'accés a la urbanització del Montsec i voltejant l'embassament de Cellers amb superbes visions del llac i el castell de Mur.
2 h 51 min. Cruïlla per la dreta va la carretera principal que creua el pont de Monares. Anem per l'esquerra, agafant la carretera vella que travessa uns túnels.
2 h 58 min. Deixem a l'esquerra les escales que pugen a la cova dels Muricecs.
3 h 04 min. Arribem a la resclosa de la central de Cellers on hem iniciat el recorregut.


Característiques:
Dificultat: Mitja Alta. Anem per terreny feréstec i selvatge. Cal practicar de selvagisme i orientació.
Itinerari circular. 
Desnivell: + 389 metres - 389 metres.
Distància: 6,2 km.
Inici. Presa de Cellers.
Itinerari inèdit i molt interessant.


Per si voleu veure el recorregut: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada