LA MILLOR ATALAIA DEL NARANJO DE BULNES: LA PENYA CASTRIL

El Naranjo/Naranco de Bulnes, o Picu Urriellu, és una muntanya meravellosa. Recordo que la primera vegada que la vaig veure, per portar la contraria vaig dir que no era tan bonica però en arribar a casa vaig trobar-me que en la meitat de les fotografies sortia aquella mole. És una muntanya, en dos paraules, im pressionante.
Aquest agost he tingut la sort de tornar-hi amb els amics Roger Blasco i Manel Domingo. Amb ells hi he pujat per la paret sud per la via Directa de los Hermanos Martínez i la mítica via Pidal-Cainejo a la cara nord. Ells van fer més feina (veure Four days, four faces) i jo, més modest escalador, preferia anar caminant. El primer dia vaig decidir anar a la Penya Castril perquè té la millor visió del pico Urriellu segons em van dir uns amics de Valladolid que vam trobar al refugi. No em van pas enganyar.
Descripció de l'excursió:
(No vaig prendre temps per tant és una mica intuïtiu les anotacions horaris).
Sortim del refugi de l'Urriellu (1960 m.) pel camí molt marcat que surt de la font cap a la canal de la Celada que forma un curiós jou. Anem voltant la paret del Naranjo - forta pujada fins al coll de la Celada (2140 m. - 50 min.) que s'obre a l'esquerra del camí principal que va a les vies de l'Urriellu.
Del coll de la Celada surt un corriol que davalla cap al Jou de Carnizoso. Potser no coneixeu el que són els jous, doncs són immenses dolines que capten l'aigua superficial de la pluja, embuts gegants que formen unes immenses valls. El nostre camí arriba pràcticament fins al fons (1980 m. - 1 h 20 min) i seguim un senderó que va planejant sense perdre alçada. Arribem a un collet secundari en la sortida del jou. Davallem uns metres i aviat veiem davant nostre un pas estret picat a la roca per on continua la nostra ruta.
Sortim a un gran replà (2020 m. - 1 h 40 min.). Davant tenim el Valle del Agua amb l'Horcada de Camburero presidida pel Cabezo Tortorio. Nosaltres no anem pas rectes sinó que prenem un llarg coster a la dreta. Pujada feixuga on podem aprofitar les petjades dels animals que han fet un bon corriol. Anem en direcció sud-est.
En la part trobem algunes roques però es poden voltar amb relativa facilitat.

3 h 30 min. Assolim el cim de la penya Castril (2440 m.). Tot l'esforç que hem fet en la pujada es veu àmpliament compensat per la visió des d'aquí dalt. A la dreta, envoltat de núvols, veig el Morro de Lechugales que és el pic més alt dels picos d'Europa Orientals (ara estic al Central). Al sud veig Penya Vieja, el pico de Santa Ana, la torre del Oso, el Tiro Navarro, Horcados Rojos, Pico Tesorero, Tiro de Don Carlos, Neveron de l'Urrieullu - que em tapa la Torre de Cerredo, el pic més alt dels Picos - i el Neverón de l'Alba.
En la paret est del Naranjo veig la cordada dels meus companys fent la via Amistat con el diablo.
Torno al refugi pel mateix camí (5 h 50 min.).
Característiques:

Dificultat: Moderada.  Cal prendre bé les referències doncs és una zona amb força boira. La major part de l'excursió es fa per senderó.

Desnivell:  + 700  metres  - 200 metres (des del refugi)

Inici i acabament: Refugi d'Urriellu (1960 m.).

Itinerari lineal.

Temps total:   5 hores  50 minuts.