dilluns, 5 de setembre de 2016

PERQUÈ PUJAR AL PIC DE MOREDO?

El pic de Moredo des del Port de Salau
Dins de les activitats de l'Acampada Social del Centre vaig proposar el dissabte pujar al pic de Moredo. És un pic que no té cap sender, una mica t'has de buscar la vida i pujar i pujar amunt. És una mica dur. Doncs, així perquè pujar-hi? Doncs molt fàcil perquè és la muntanya més alta d'un massís curiós que hi ha entre el port de la Bonaigua i la vall de Montgarri. Són més conegudes muntanyes com Marimanya, Bonabé però la més alta és el Moredo, totalment oblidada. Així que em feia il·lusió de pujar-hi. A més a més, està dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.

Característiques:
Valoració: Ascensió per terreny inhòspit. Solitud assegurada. 
Dificultat: Moderada. Però cal tenir present que ens trobarem pendents forts i sense sender.
Desnivell: 1070 m.
Distància: 8,4 km. 
Temps: 4 hores 

Descripció de l'itinerari:
En el km. 136,7 de la carretera a Alós d'Isil hi ha una pista que surt a mà esquerra. Els primers metres estan asfaltats però aviat va empitjorant. Nosaltres vam arribar fins al km 6 on la furgoneta va dir que prou i la vam avorar. Era exactament abans de travessar el riu de Moredo i vam continuar caminant per la pista. Amb un cotxe 4x4 haguéssim pogut arribar més amunt. Hi ha un sender que puja des d'Alós d'Isil passant prop de les bordes de Moredo i enllaça amb la nostra pista. Podria esdevenir una variant prou interessant. Surt de la part alta del llogarret, passant pel costat de cal Pixeu que fou la casa dels Arnalot, la casa més rica de tot el Pirineu. Diuen que l'amo podia baixar a Lleida dormint sempre a casa seva doncs als diferents dies de viatge amb cavall sempre tenia una casa seva en el poble que se li feia de nit. Diuen que arribava a posar el preu del bestiar a la fira de Salas, això si que era un monopoli financer.

Descripció de l'itinerari:
Seguim la pista amunt.
Fem alguna drecera per la pista.
18 min. Trobem una cabana metal·lica (refugi precari) (1916 m.) on abandonem la pista i, el que és més important, abandonem la vall per on pujàvem ja que anem a la dreta, seguin un senderó - de fet serà l'únic tram amb sender - que ens durà al proper rierol per la barrancada de Portiero.
22 min. Arribem al riu i pugem aigües amunt. Aviat perdem el senderó. Seguim la vall. Vam anar per la dreta travessant algunes barrancades.
1 h. Davant nostre tenim un cingle i cal cercar el millor pas. De fet quan més a la dreta anem millor pas trobem. Cal fer un bon tirapits per pujar aquest centenar de metres. Nosaltres vam pujar per una canal herbosa i vam sortint per la dreta. Sempre millor anar tirant per la dreta i no entrar tant dins de la vall com ho vam fer nosaltres.
Anem pujant per un ample coster amunt i amunt. L'herba està terriblement seca. A mesura que anem pujant anem veient més muntanya. Primer albirem un primer contrafort de Roca Blanca, després un portell i finalment el cim del Moredo. Un cop al cim ens adonem que ens falta superar una aresta que no presenta cap mena de dificultat.
2 h 20 min. Cim del Moredo (2766 m.). De fet la panoràmica des del cim justifica amb escreix el sacrifici que hem fet per pujar-hi. Fruïm d'una visió meravellosa: Maladetes, Posets, Bessiberris, Puna Alta, Montardo, Peguera, Pica d'Estats, Mauberme, mont Valier, Mont-roig, Certescan... i el que és més interessant en un angle diferent que ens obliga a pensar quina és aquella muntanya altiva que estem contemplant. La descripció està feta de memòria.
A l'hora de baixada decidim anar més a l'esquerra per evitar agafar els cingles per dalt.
2 h 36 min. Passem per un cim secundari anomenat Altars de Roques Blanques (2589 m.) que ens serveix perfectament per orientar-nos doncs tirem per l'aresta avall en direcció oest.
Baixem per un coster herbós. Crec que hi ha mil maneres de passar-hi. Sota veiem la pista i la cabana metàl·lica que són els nostres objectius que en el nostre descens hem d'abandonar la barrancada.
3 h 36 min. Travessem el barranc i pugem pel camí fins a la cabana metàl·lica.
3 h 40 min. Cabana on agafem la pista que anem seguint avall.
4 h. Arribem al punt on hem deixat la furgoneta i tanquem l'excursió.
Val a dir que en Paulino que sempre cerca formes diferents de pujar a la muntanya ha anat per la vall de Moredo fins que s'ha adonat que era l'altra vall. Llavors ha pujat cap a la carena de les Roques Blanques i ha anat superant els trams rocosos fins aparèixer al coster cimal. Es la seva manera original de pujar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada