dimecres, 16 de novembre de 2016

PER LES AGULLES DE L'ISARD I DEL CABIROL

La primera qüestió que us abordarà en llegir aquest post serà preguntar-vos on estan aquestes agulles. Comencem bé. No patiu crec que poca gent ho sap. Cal consultar el llibre Escaladas en la Noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer (crec que està esgotat a les llibreries) on parla d'aquestes agulles que estan en un sector anomenat Crestes de Sant Llorenç. Estan situades damunt del poble de Sant Llorenç de Montgai i formen tres agulles prou destacades. El vessant sud és una cinglera per aquest motiu he pensat en anar pel nord. Més herba però caminant. Impossible anar amb pantalons curts i similars.
Sols per a col·leccionistes que aprofiten una curta tarda d'hivern per estirar les cames.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de l'aparcament de la Formiguera que es troba passat el restaurant L'Isard a la sortida de Sant Llorenç de Montgai cap a Camarasa.
Agafem el sender que hi ha a l'extrem.
3 min. Bifurcació de camins. Agafem el de l'esquerra que travessa un rierol. Cartell cap a la via ferrada. Anem pel barranc Fondo. A la dreta tenim la impressionant paret de la Formiguera solcada de vies d'escalada.
Pujada forta per remuntar el talús de la via del tren.
11 min. Sortim dalt a la via del tren. Anem a l'esquerra.
13 min. Deixem la via del tren i agafem un corriol que surt per l'esquerra traçat pels animals. Dalt podem observar uns marges de pedra que indiquen antics camps conreats i que ens serviran per flanquejar a l'esquerra amb menys vegetació. Hi ha algun tram ben emboscat.
Arribem a la carena rocosa i sense problemes especials assolim l'agulla de l'Isard (352 m. - 24 minuts). La visió sobre la paret de la Formiguera, el Cilindre i la paret de l'Os és impressionant. Al fons la serra del Mont-roig i a l'altra vessant l'embassament i el poble de Sant Llorenç a un cop de pedra. Al cim trobo una instal·lació d'escalada feta amb tres espits.
El proper objectiu és l'agulla que tinc a sobre. Ara el recorregut serà més brut i més intuïtiu. Surto pel corriol d'accés a la carena i quan puc l'abandono, cercant el millor pas, per contornejar la muntanya. Cal ser un un xic intuïtiu. Volia bordejar tota la Cresta de Sant Llorenç però he vist que estava molt brut d'herbassar i he vist que havia una canal que em permetia pujar al cap de la cresta amb relativa facilitat. He hagut d'emprar les mans però reconec que el principal problema ha estat l'herbassar. Finalment surto a la carena i vaig pujar a les puntes més destacades.
42 min. Corono l'agulla de Cabirol (374 m. ). Ara la gràcia és baixar seguint el rastre del camí de pujada doncs ja coneixem els passos. Màxima atenció.
1 h 02 min. Surto a la via del tren.
1 h 15 min. Torno a estar a l'aparcament de la Formiguera.


 
Com la sortida és curta decideixo baixar a Gurb on hi ha una agulla, penyal de l'Espigol, que sempre m'ha cridat l'atenció. Vull saber si es pot pujar. Ho he mirat mil cops al google earh però si no vas sobre el terreny és impossible saber-ho.
Aparco prop del trencall que puja a Vilanova de la Sal i pujo per l'únic carrer que no està tancat. En arribar prop d'una casa pujo per un coster per l'esquerra.
Arribo al peu de l'Espigol. Per davant quedat tallat. Veig un corriol que el contorneja per davant. Doncs a voltar-lo. per l'altre costat encara està pitjor. Torno a l'altre costat i miro si des del coll es podria pujar dalt. A mesura que em decanto cap en darrera veig que hi ha una balma amb una antiga tanca. Veig que és impossible pujar caminant.
Per guanyar perspectiva pujo per un contrafort. Quan estic dalt veig que és millor continuar amunt i arribar-me a una estelada on hi ha un antic post d'observació de la Guerra Civil o l'emplaçament d'una pesa d'artilleria sobre el Cap de Pont de Balaguer.
Pujo dalt del castell i trobo un sender molt ben marcat que em puja al poble vell i després baixo, passant prop d'un dipòsit. Surto a una pista però aviat l'abandono per un sender que em deixa a la carretera. Baixo fins al cotxe.
Han estat uns 40 min. total de recorregu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada