CIMS DESCONEGUTS: TUC DE COMAMARJA

He de reconèixer que darrerament estic mirant força la llista dels 100 cims de la FEEC. L'atzar em duu a trobar un cim que desconec totalment i està dins dels meus dominis: El tuc de Comamarja que té fins i tot una entrada a Viquipèdia. El miro i el remiro. Miro i no trobo cap track a Wikiloc (de fet, devia ser un error doncs avui n'he trobat algunes entrades); igual ho vaig escriure malament doncs és un nom ben estrany.
Intentaré pujar directe i després baixaré per la carena. En algun mapa posa que hi ha camí de pujada. No us ho cregueu-ho pas. És un tira amunt i prou. No es puja malament però és força dret. La baixada és més còmoda. He trobat un grup que ho feia a la inversa. No sé com els hi anirà el descens.
Característiques tècniques:
Valoració: No és una gran travessa però té l'encant que té una panoràmica excepcional.
Dificultat: Moderada. La principal dificultat és el desnivell i anar molta estona sense sender definit.
Distància: 10,4  km.
Desnivell: 1030 metres.
Temps: 5 hores 05 minuts.
Recorregut circular.
Descripció de l'itinerari:
Aparco en un racó del km. 6 de la carretera L-501 que puja a les pistes d'esquí de Boi-Taüll. De fet seria més fàcil aparcar a l'entrada de l'urbanització del Pla de l'Ermita (1560 m.) i fer un tram de carretera que us estalviareu a la tornada.
Només us puc dir que vaig pujant com puc per uns prats abandonats. Hi ha un moment que la ginesta muntana, ara florida, em barra el pas i he de cercar el millor pas però tampoc em costa gaire. El pendent és ferm. OpenStreetmap marca un sender que no existeix.
39 min. Trobo un pal metal·lic (1816 m.)  que no acabo d'entendre gaire quina és la seva funció. A partir d'aquí el pendent no és tan dret. Vaig per l'esquerra per poder fruir més estona de l'ombra. Sempre amunt i cercant el millor pas encara que ara ha desaparegut la ginesta i només hi ha herba i ginesta nana de millor trepitjar.
1 h 34 min. Davant tenim un petit mur, i un corriol l'evita per l'esquerra.
Quan torno a sortir a la carena em queda el darrer tram. Des de sota semblava el més dret i compromès. Com passa moltes vegades - no sempre - d'aprop no és tan difícil. Jo diria que venen a ser com una mena d'escales de pedra que es pugem millor. Alguna vegada cal posar les mans però també evitables en tot moment.
2 h 07 min. Assoleixo el primer contrafort cimal. Veig que el cim principal està darrera.

2 h 17 min. Arribo a la Comamarja (2562 m.). Un cim modest però amb una visió superba. Penseu que fa un dia calitjós i no puc veure tot el contorn però distingueixo: La pica Cervi, Corronco, Port de Rus amb el tossal de la Mina i el castell de Rus, el pic de Pessó, pic de Nariolo, pic de Dellui. Pic del Portarró, pic de Bergús, pic de Ratera, Tuc de Colomers, Tuc de Contraig, Pala Alta de Serradé, les Tumeneges, Punta Harle, el Bessiberri Nord, el Bessiberri Sud, Comoloformo, Punta Celestin Passet, Punta Lequetreu, Punta Senyalada, Forcanada, Mulleres, Maladeta, Aneto, Russel, Vallihvierna. Port de la Gelada, tossal de les Roies de Cardet. Vers al sud és tot calitjòs i no veig res. Segurament hi ha alguna errada però ja em perdonareu...
Retorno sobre les meves passes.
2 h 32 min. Contrafort esmentat anteriorment. Continuo per la cresta que es presenta fàcil, amb algun tram dret. Arribo a una collada plana.
3 h 08 min. Passo pel costat de la Roca Blanca (2297 m.). Poc destacada.
3 h 19 min. A la carena apareixen arbres i decideixo perdre alçària. No gaire, potser hagués estat millor perdre'n més hi caminar per una clotada que tinc sota.
Hi ha un tram que he de flanquejar i travessar el bosc de pi negre, però tinc sort i hi ha un canal desprovista de vegetació per on camina amb relativa facilitat. Hi ha un moment que he de flanquejar un prat herbat. Ho faig per damunt d'unes roques per un corriol estret no apte per persones amb vertigen. Per això, potser per això hagués estat millor passar per sota. Veig un grup que va per la carena entre els arbres. Més segur però més incòmode.
3 h 29 min. Surto a un contrafort de la muntanya. Sota veig el Cap des Creuetes, una modesta cota rocosa vers la que em vaig dirigint tot baixant un coster herbós amb tendència a l'esquerra.

3 h 54 min Cap des Creuetes (1978 m.). Uns metres abans veig unes estaques grogues que indiquen el meu camí. Tanta estona sense camí fa il·lusió trobar-ne. M'he desviat per pujar al Cap des Creuetes. Pensava trobar una creu - de fet hi ha dos ferros mal posats - o un petroglif a a la roca. No marxo trist doncs des d'aquí es pot veure els 4 pobles més bells, juntament de Durro, de la Vall de Boi: Taüll, Boi, Erill-la-vall i Barruera. Un plaer. Retorno al camí.
4 h 12 min. Pas estret entre les roques. Canviem de vessant.
Ara el sender és molt evident. Baixem en diagonal, passant per sota del Cap des Creuetes.
4 h 29 min. Deixo el camí per anar a Torresplanes on engeguen el foc de les faies de Taüll. Retorno al camí.

4 h 45 min. Arribo a un barranc. El sender gira a l'esquerra, allunyant-se del cotxe. No sé... el meu esperit aventurer em fa tirar al recte i travessar el barranc, abandonant el camí. No crec que guanyi gaire.
Primer passo per unes mulleres i surto a uns antics prats que vaig descendint una mica per on puc i vull. Finalment em trobo amb un altre barranc i ja tiro cap a la carretera que tinc propera.
5 h Carretera que segueixo cap a l'esquerra. Surto a tocar de l'entrada de la urbanització del Pla de l'Ermita. Vaig per l'asfalt.
5 h 05 min. Arribo on tinc el cotxe i tanco el cercle.
Track de la sortida. No és el que vaig fer jo però passa pels mateixos llocs (encara que la fa en direcció oposada):

Powered by Wikiloc