GREDOS(1): ARRIBAR AL REFUGI DE LAGUNA GRANDE

Per tenir una visió de conjunt mira aquesta pàgina.

Feia molt de temps que volia anar a la serra de Gredos. Finalment, he pogut anar amb la companyia del Josep Lluís Ruiz (un plaer, gràcies). Si no heu anat mai i us encanta el granit aquest és el vostre racó.
No és gaire gran. En essència és el circ de l'Almanzor i el circ de les 5 lagunas així que nosaltres amb només 3 dies, ben dissenyats, hem tingut ocasió de fer l'exploració. Sempre quedarà indrets per visitar però la visió de conjunt ja la tenim.
Us ho recomano de tot cor.
Durant la vostra estada us quedareu sorpresos per les cabres monteses que passen de la presència dels humans i es deixen fotografiar amb naturalitat. Els mascles vells romanen solitaris per les alçades amb la seva cornamenta. Els mascles masculins juguen en petits ramats fins que arribi la temporada de cel i lluitaran per les femelles. Les femelles ronden per tot arreu - n'hi ha moltes - amb els seus petits que pugen per les parets com experts escaladors.
Vam prendre com a base el refugi de la Laguna Grande. Vam estar molt bé, amb un tracte molt correcte. Part del disseny va ser possible ja que constantment els estàvem preguntant les diferents possibilitats que havia. El vessant que dona a la Laguna Grande és molt dret, amb muralles de granit impressionant com les agulles dels 3 hermanitos mentre que pel vesant oposat no formen parets sinó un coster pedregós.
Igualment dir que els cims generalment estan formats per blogs que exigeixen grimpades més o menys atlètiques. Vaques als cims no en trobareu pas.
Hi ha la trotxa del rei que és el camí que van fer al rei Alfons XIII perquè anès a caçar cabres a Gredos. El camí estava empedrat i duia als colls més destacats. A part d'aquest camí real no ni ha gaires camins. Hi ha moltes fites (hitos) que marquen perfectament el camí d'accés. La veritat és que no puc comprendre com pot haver un habitant de la contrada que sigui monarca després que s'aprofites tant de la feina dels natius. A més li van fer un refugi de muntanya, el refugio del rey, tot bastit de pedra i que ara resta en la ruïna.
Hi ha diferents mapes de la zona però el que vaig trobar més complert va ser el de l'editorial Alpina.

Descripció Camí al refugi de Laguna grande:
Cal arribar-nos al poble d'Hoyos del Espino (nosaltres des de Lleida vam estar 7 hores doncs vam haver de circumval·lar la capital del reino, Madrid). A l'entrada hi ha una escultura cabra montesa i agafem una carretera que surt a l'esquerra. Perfectament indicat. Passem per càmping.
12 km. Arribem a la Plataforma (1763 m.) on hi ha un gran aparcament i una oficina d'informació. De l'extrem surt el camí empedrat per les majestats.Quanta feina feta pel rei caçador. Haurien de ser tots republicans de soca-rel.
11 min. Per l'esquerra arriba el camí que va a la collada de la Candelada, per on tornarem en acabar la nostra estada.

15 min. Per la dreta surt el camí al refugi del Reguero Llano.
25 min. Hoyo de las Pozas que travessem per una passarel·la si hi ha força aigua (que no va ser el nostre cas).

52 min. Font de los Cazadores.
1 h 05 min. Barrerones (2172 m.) collada on comencem a baixar.
1 h 15 min. Mirador de Barrerones amb un cartell panoràmic amb les noms del principals cims, al final ens els sabrem de memòria.
1 h 21 min. Font de Barrerones. El camí dibuixa un parell de ziga-zagues.
1 h 44 min. Per la dreta surt el camí de la Trotxa del rei que seguirem en tornar de la ruta de la Galana. Arribem a la Laguna Grande. El refugi es troba a l'altre extrem.
2 h Refugi de la Laguna Grande (1950 - Coordenades UTM:  306.081E – 4.458.066N) per a 65 persones.

Nosaltres el mateix dia vam pujar a fer l'Almanzor que us expliquem en l'altre entrada.