EL BALCÓ ARANÈS: CIRCULAR AL MONTCORBISON - LETASSI

Diumenge, 20 de setembre de 2026

Des de Vielha hi ha una muntanya que s’imposa damunt nostre. No és una muntanya feréstega; imposa, però no fa por. La temptació és molt forta. Enguany, dins dels actes de l’Acampada Social del Centre Excursionista de Lleida, s’ha organitzat la pujada al Montcorbison. Som una corrua de 44 caminadors. En Jordi Jové ha organitzat molt bé la sortida. Em demana si puc fer d’escombra. No em puc negar. Em sento feliç de poder col·laborar i ajudar.

Descripció de la sortida

Ocupem l’aparcament de la Bassa d’Oles (abans dèiem d’Oules). El camí està ben senyalitzat amb pals indicadors. No hi ha dubtes en la pujada. Quan hi vaig pujar, farà 35 anys, no hi havia cap senyalització, ni havia sender. Hi ha trams ben drets i algunes terrasses que permeten recuperar la respiració.

Als dos mil metres sortim a la carena cimal. Ens sorprèn l’espectacular visió sobre el que abans anomenàvem les Muntanyes Maleïdes.

Tuc de Montcorbison (2.172 m). Una lletgíssima torre de telefonia malmet el paisatge. La visió és senzillament espectacular: el majestuós pic de l'Aneto, el pic de Corones, la Cresta del Mig amb la Punta Astorg —el tercer cim més alt del Pirineu—, el pic de la Maladeta, els pics occidentals de la Maladeta, el pic d’Alba, el Picó del Perdiguero, els Cabrioles, el Malpàs, el Lézat, el Quayrat... Es veu un xic el Mont Perdut, que trau el cap mig amagat.

A l’altre costat de l’Aneto, la seva Espatlla, Margalida, Tempestats, Russell, la Forcanada amb la seva característica forma, el tuc de Mulleres. Port Vell de Vielha, s’intueix el Port de Vielha, tuc de Sarraera, tuc d’Hermes, una agulla imponent que fou escalada per primer cop per una cordada femeninta (Hermes, en aranés, dona), Pala de Sarraera, Montardo, Tuc de la Salana, Tuc Sendrosa, Pla de Beret, Tuc de Mauberme, Tuc de Montoliu, Montlude. tuc de Sacauba. Descripció feta de memòria.

Al cim del Montcorbisson veig, mig colmatada, una construcció que podria ser un antic amagatall. Encara es pot aprofitar un petit aixopluc, encara que jo no em quedaria aquí dalt, ja que està massa exposat als llamps. Uns metres més enllà hi ha un clot que podria ser una antiga cabana —o no—. Més enllà hi ha un monument dedicat als militars. Potser aquí dalt hi podia haver hagut un observatori, ja que domina meravellosament la Vall d’Aran.

Després d’aquestes especulacions, continuem per una ampla llomada vers el tuc de Letassi (2.175 m), més alt que el Montcorbison.

Ara ens toca una baixada pesada fins al coll d’Eth Santet (2.018 m), fins on arriba una pista i hi ha una cabana de pastor. Agafem un sender que voreja la muntanya de Letassi pel nord-oest. Albirarem un bon ragatzill de poblets aranesos. Hi ha un moment que el camí està picat a la roca i constitueix una feixa molt agradable sobre les bordes de Gèles, en el clot homònim. El contorneig es fa llarg. Hi ha algun moment que perdem el corriol, però cal anar seguint la direcció que dúiem.

Finalment, arribem a una borda i girem decididament a la dreta. A la vora de la cabana hi ha un pal indicador que ens assenyala la pista que hem de seguir.

Ha estat una sortida de set hores, encara que ens ho hem pres amb calma. Fer d’escombra m’ha permès anar a la meva manera gaudint d’un paisatge extraordinari.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc